L’esborrament del mòbil del fiscal

Una prova o indici usat contra el reu en la instrucció i en l’ordre de processament del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’ha donat per consumat sense haver acreditat si, en efecte, el telèfon mòbil era sotmès a un escaneig regular periòdic, segons va sol·licitar la defensa de l’imputat.

El jutge Ángel Hurtado assumeix com un fet en la seva interlocutòria de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat (processament) del 29 de juliol del 2025 que "l’investigat [García Ortiz] ha fet desaparèixer dels seus dispositius mòbils la informació que hi pogués haver que, al ser així, gràcies a aquest assegurament de prova que es va tenir present des del primer moment, podria haver permès accedir a una informació, presumiblement rellevant, com apunta a això la mateixa circumstància d’haver-la fet desaparèixer, i amb això quedaria frustrada una part de la investigació que podria haver-se acordat i ser útil, sobre el material que es pretenia assegurar per a una eventual anàlisi".

Amb tot, García Ortiz va explicar que ell feia, tenint en compte el caràcter sensible de la informació que emmagatzemava, un escaneig regular per eliminar aquestes dades del telèfon mòbil. En altres termes, que no era un escaneig selectiu per escamotejar proves a la investigació de l’instructor.

En el seu escrit del 20 de maig del 2025, la defensa de García Ortiz va elevar, entre tota una sèrie de proves, la petició d’un informe pericial a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

Del contingut de l’informe pericial de 7 de febrer del 2025 se’n desprèn aquesta conclusió: "La falta de missatges anteriors al 16 d’octubre del 2024 en l’aplicació de missatgeria instantània WhatsApp es deu, fonamentalment, al buidatge o l’esborrament intencionat de tots els missatges que hi havia continguts en les diferents converses, i aquesta acció s’ha fet fins i tot dues vegades l’indicat dia 16 d’octubre".

Protecció a tercers

Tot seguit assenyala: "Aquesta afirmació, si bé constata l’existència d’un procés d’esborrament de les converses" a WhatsApp en aquesta data, "no permet concloure que les converses mantingudes entre els dies 8 i 14 de març del 2024 –objecte central de la investigació– fossin suprimides precisament el dia 16 d’octubre. El meu representat ha manifestat que regularment i per motius de seguretat i protecció a tercers esborrava les dades del seu terminal". I proposa demanar a l’UCO un nou informe tècnic per "determinar si resulta tècnicament possible identificar quants processos d’eliminació o buidatge de missatges, total o parcial, i amb quin contingut, s’han produït en l’aplicació WhatsApp al dispositiu analitzat entre el 8 de març i el 16 d’octubre del 2024. Aclarir si és possible afirmar que les converses compreses entre els dies 8 i 14 de març del 2024 van ser eliminades en l’esborrament de dia 16 d’octubre del 2024". Tres dies després de la sol·licitud, l’instructor la va denegar.

El 23 de maig assenyala que no "se’ns diu quina necessitat hi ha de tal diligència i la seva eventual rellevància, una vegada practicades les que ja han sigut practicades, d’acord amb la determinació de la naturalesa i circumstàncies del fet i persones que hi han pogut participar". Sí que diu per què hi ha necessitat de l’esmentada diligència. Perquè per a l’informe de l’UCO i la conclusió de jutge d’instrucció el fiscal general va esborrar el 16 d’octubre del 2024. És a dir: l’aparent prova amb biaix clarament contra el reu. ¿Per què? Perquè el 15 d’octubre del 2024, la sala d’admissió presidida per Manuel Marchena va imputar el fiscal general de l’Estat per presumpte delicte de revelació de secrets i, l’endemà, 16 d’octubre, García Ortiz va esborrar la informació al seu telèfon mòbil. Dit i fet.

Però el fiscal general de l’Estat diu: és que jo esborro regularment. ¿Per què no se sol·licita a l’UCO un informe pericial per verificar-ho i comprovar si en efecte va ser com s’assegura el 16 d’octubre o en veritat l’esborrament va resultar abans? Hurtado, segons s’ha afirmat, va denegar la prova.

A la sala d’apel·lacions de la sala penal del Suprem, el jutge Andrés Palomo va discrepar dels altres dos magistrats, Julián Sánchez Melgar i Eduardo Porres. Palomo va presentar una ponència per absoldre García Ortiz. I sobre l’esmentat esborrament del telèfon del fiscal general hi fa una consideració.

"L’únic indici addicional que s’esmenta són diverses al·lusions al comportament processal de l’investigat; se li retreu que no hagi col·laborat amb la investigació, que la dificultés especialment amb l’esborrament totes les trucades, converses missatges i correus electrònics dels seus dispositius, així com les seves còpies que hi pogués haver per la seva generació automàtica o induïda; però hem de considerar la rellevància especial del seu contingut, tant per la seva matèria com per la funció mateixa del seu càrrec com a fiscal general de l’Estat, com nombre i entitat de les persones i institucions amb les quals es relacionava; i n’hi ha prou amb un cop d’ull a la premsa d’aquests últims mesos per comprovar que, tot i que no es tracti ni es trobi en aquests continguts mostra, revelació o indici de cap activitat delictiva, resulta pràcticament inviable sobrepassar indemne al seu escrutini públic. Així i tot, després de l’informe pericial, va resultar divulgat l’horari i durada de les seves trucades durant deu mesos, amb esment reiterat de l’adreça familiar de l’investigat".

Acreditar la seva innocència

Notícies relacionades

Ràpids i virulents

Les empreses d’extinció demanen lluitar contra el foc tot l’any

I adverteix el jutge Palomo: "En qualsevol cas, seria potencialment reprotxable al fiscal, quan exerceix l’acusació, que no aconsegueixi acreditar la culpabilitat de l’investigat, però, quan el fiscal és l’investigat, de cap manera li és exigible que acrediti la seva innocència. El seu càrrec de fiscal general, en seu penal, que a aquesta sala competeix, no li afegeix cap exigència suplementària a la de qualsevol altre investigat. El dret penal d’autor no té suport constitucional; la responsabilitat penal deriva del fet acreditadament comès. Són les acusacions les que han d’acreditar la seva posició. I en interlocutòries no s’ha aconseguit justificar raonablement l’existència d’una base indiciària sòlida de la comissió delictiva. La seva posició processal no serveix com a indici. Regeix el nemo tenetur se detegere. Ni tan sols el silenci integra cap indici. D’acord amb jurisprudència reiterada, només una vegada justificada la perpetració delictiva i no abans, la falta d’exculpació, si estava a l’abast de l’acusat, serveix per argumentar la seva culpabilitat. La suficiència probatòria aliena al silenci resulta imprescindible".

¿Va decidir Sherlock, perdó, Hurtado, denegar la prova pericial perquè podria espatllar la manera de l’esborrament el 16 d’octubre del 2024, és a dir, l’endemà de l’emblemàtica imputació del 15 d’octubre? Això és: ¿què devia haver tingut lloc abans.