La llibertat d’un violador d’"alt risc" destapa els errors del sistema

De fet, segons assenyalen els serveis penitenciaris, Anin no ha donat mostres de penediment per haver comès dues violacions, quan tenia 20anys, entre el 20 de juliol i el 18 d’agost del 2005, a Gavà i a Castelldefels. Per això, entre d’altres motius, la junta d’avaluació considera que hi ha un elevat risc que pugui reincidir.

Per pal·liar aquest problema, l’exconvicte podria ser sotmès a una discreta vigilància policial, en virtut del protocol entre Justícia i la fiscalia per a presos violents que accedeixen a la llibertat sense estar rehabilitats. Així mateix, les seves víctimes poden ser informades de la seva sortida de la presó. Però, ¿amb aquestes mesures n’hi ha prou per assegurar que Anin no torna a agredir aquestes dones o d’altres després de 20 anys a la presó? "No. No hi ha cap certesa" que no reincideixi ni Anin ni qualsevol altre exconvicte perquè no hi ha "fórmules màgiques" que ho impedeixin, apunta Paula Narbona, advocada penalista especialista en violències masclistes.

Dades dispars

D’entrada, les dades de reincidència en delictes sexuals són dispars, de manera que tampoc hi ha un diagnòstic clar. Segons Institucions Penitenciàries, la taxa de reiteració en agressions sexuals és del 22%, la quarta més alta, per darrere dels robatoris, el tràfic de drogues i la violència de gènere. No obstant, un estudi del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Cejfe) del 2023 apunta que els excarcerats per delictes relacionats amb la llibertat sexual registren una de les taxes de reincidència més baixes (del 5,3%).

En aquest maremàgnum de dades, el que sí que està clar, segons les estadístiques, és que la reincidència baixa al 4% si els reus fan cursos de rehabilitació. El problema, apunten les especialistes, "és que no són obligatoris". Un jutge els pot imposar en la sentència, però a petició de les parts, i no sempre són sol·licitats pel fiscal o les acusacions. Es tracta d’un "error" del sistema, segons Narbona, que opina que els cursos s’haurien de generalitzar i s’hauria d’acreditar que s’han realitzat per accedir al tercer grau, la llibertat o la suspensió de la pena.

Una altra solució és la llibertat vigilada, que va ser introduïda en el Codi Penal el 2010 i ampliada el 2015, però també requereix que el tribunal hagi concretat en què ha de consistir després de l’alliberament, si es limiten els moviments de l’exreu, si se li exigeix assistir a activitats de reinserció, etcètera. "El problema –apunta la jurista especialitzada en dret de família Altamira Gonzalo– és que fins i tot la llibertat vigilada és dissuasòria però no efectiva al cent per cent, com tampoc ho es realitzar els cursos de reeducació, que no sempre rehabiliten". "El problema de fons és en quina mesura la presó serveix per reeducar i és un problema de resolució a llarg termini", considera.

Notícies relacionades

Espanya revalida el seu lideratge mundial en donació d’òrgans

S’allarguen les negociacions del primer tractat mundial contra els plàstics

En aquest context, una altra de les mesures que es poden imposar per evitar la reiteració delictiva és la prohibició d’aproximació a la víctima. L’inconvenient és que moltes vegades s’executa a la mateixa vegada que la condemna i s’ha extingit quan aquesta acaba i el penat surt en llibertat. També es pot recórrer a les polseres de vigilància telemàtica del reu, l’aplicació de les quals es va estendre també als delictes sexuals, però en el cas d’Anin només es podrien utilitzar si comet un nou delicte, perquè no es pot limitar el seu dret a la llibertat de moviments sense un motiu justificat.

Per això, Altamira considera que en aquesta situació és convenient que se’l sotmeti a vigilància policial, com marca el protocol signat entre Justícia i la fiscalia.