Els pensionistes denuncien Ayuso per homicidi imprudent

L’Associació en Defensa de les Pensions Públiques (Adeppu) ha interposat una denúncia contra la Comunitat de Madrid per una «gestió lamentable» de la pandèmia del coronavirus en la qual, segons assegura, ha pogut ser responsable dels delictes d’«homicidi imprudent, tracte vexatori, prevaricació, delicte social i denegació d’auxili». 

Aquesta associació, que va néixer el 2015 i té representació estatal, ha presentat aquest dilluns 1 de juny una denúncia davant el jutjat d’instrucció número 42, en funcions de guàrdia, contra la presidenta, Isabel Díaz Ayuso, i els consellers de Polítiques Socials i de Sanitat, Alberto Reyero i Enrique Ruiz Escudero. 

Segons l’escrit de la denúncia, la «gestió lamentable» que, al seu entendre, han fet Ayuso i els seus dos consellers «a causa de les deficiències de serveis de sanitat durant la crisi sanitària, ha provocat que la Comunitat de Madrid sigui la primera comunitat en morts per infecció de la Covid-19». 

Es queixen, entre altres coses, que l’equip d’Ayuso no intervingués la sanitat privada per utilitzar els seus recursos i derivar a aquests centres els malalts de les residències, «optant per no fer-ho i deixar-los morir de mala manera sols sense les seves famílies i generant dolor». 

Segons el parer dels denunciants, amb els recursos de la sanitat privada i els tres hospitals de campanya que les ONG es van prestar a muntar amb ajuda de l’Exèrcit «s’hauria pogut controlar» la pandèmia a la regió i «donar una oportunitat a la gent gran de les residències». 

Critiquen, en aquest sentit, que la Comunitat optés per muntar l’hospital d’Ifema i derivar allà sanitaris de l’atenció primària en comptes de fer nous contractes. 

I critiquen, a més, que, tot i que la presidenta i els consellers «sabien les condicions en què es trobaven» les residències, no fessin «res per arreglar la situació», com repartir material de protecció per als treballadors que cuiden la gent gran. 

Però sobretot acusen a Ayuso d’haver dictat un protocol sanitari sis dies després de decretar-se l’estat d’alarma en el qual «s’estableixen els ‘criteris d’exclusió’ que impedien portar pacients grans als hospitals, entre els quals n’hi havia amb discapacitat física o mental». 

«Va ser amb l’arribada dels militars, l’UME, quan es va donar la veu d’alarma davant la greu situació en què es trobaven els usuaris de la residència i els seus cuidadors. A les 475 residències de gent gran de la regió i les 235 per a persones amb discapacitat i amb malaltia mental han mort 5.828 persones per coronavirus o sospita de tenir-lo des del 8 de març, d’un total de 7.337 morts registrades durant aquell temps en aquests centres», afegeix l’escrit. 

Notícies relacionades

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en comunicació oral, competència laboral bàsica

El cas de l’Oriol, un adolescent que pateix una malaltia rara que podria revertir-se a partir del 2026

Un altre dels motius de denúncia és el nombre de professionals sanitaris encomanats per la Covid-19, «11.669 sanitaris, prop d’un 13%» contagis «provocats» per atendre a pacients «sense cap tipus de protecció personal contra el virus, ja que el proporcionat per la Conselleria de Sanitat era insuficient i de mala qualitat». 

«Entenem que els serveis mèdics en l’inici de la pandèmia a la Comunitat de Madrid estaven minvats per tres raons: les retallades del Govern del PP des del 2012, els ajustos per reforçar l’hospital d’Ifema i per la gran quantitat de baixes del personal sanitari», argumenta.