Festes en cases i terrasses plenes de gent: com relacionar-se sense risc de contagi

A mesura que el país ha sortit de la quarantena, hem recuperat activitats fins fa poc inimaginables: veure familiars, reunir-nos en terrasses, passejar en parcs, fer esport amb amics o anar a la platja. No obstant, el risc d’infecció continua present.

«Un exemple que il·lustra molt bé aquest risc és el brot recentment observat a Lleida, derivat de la celebració d’un aniversari per 20 persones en un espai tancat», explica a SINC Ildefonso Hernández, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández i vocal de comunicació de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas).

Tot i que l’aïllament social, la higiene de mans i l’ús parcial de les mascaretes han marcat els més de dos mesos de confinament, el nou escenari, amb l’autorització de més interaccions socials, obliga a actualitzar les recomanacions sanitàries a la societat. Aquesta és l’opinió de Mark D. Levine, membre del consell de la ciutat de Nova York als EUA i president del Comitè de Salut.

«Proporcionem a les persones les eines per entendre que el risc de les activitats socials consisteix en un espectre», deia fa uns dies a les seves xarxes socials. «Necessitem una nova guia –i noves polítiques– per superar el repte», continuava.

Per limitar el risc de nous brots, Espanya ha optat, com altres països, per estratègies de sortida esglaonades i progressives. Aquestes permeten a les persones tenir a poc a poc més flexibilitat de moviment i reprendre el contacte amb els seus, però alguns d’aquests nous escenaris impliquen més riscos que d’altres.

Evitar grans grups i espais tancats

«Tot indica que les activitats socials més arriscades són aquelles que reuneixen nombroses persones en espais tancats sense ventilació», recalca Hernández, exdirector General de Salut Pública del Ministeri de Sanitat i Política Social (2008-2011).

Així ho confirmava recentment un estudi, liderat per l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres, Regne Unit, que ha mirat de detectar, segons una revisió a diversos països, les situacions on la infecció és més probable. I la majoria apunta a espais d’interior, sobretot en hospitals i centres d’atenció a persones grans a tot Europa, però també llars, cerimònies religioses, creuers, empreses o centres comercials. No obstant, l’estudi va trobar pocs focus en escoles.

El risc augmenta com més gran és el grup de persones en un espai tancat, perquè la distància física entre elles es redueix. «Totes les activitats que redueixin la distància física entre les persones tenen risc, ja siguin en espais tancats o oberts», continua Hernández, que assenyala que la major part de brots descrits s’han produït en espais tancats.

En aquesta línia, un preprint, aquesta vegada centrat en 320 localitats xineses, excloent-hi la província de Hubei, va revelar que compartir llocs tancats és un risc important d’infecció per SARS-CoV-2. Els investigadors xinesos van determinar que les cases, seguides dels mitjans de transport van ser els principals focus d’infecció entre els mesos de gener i febrer en aquest país. També als centres comercials es van detectar focus.

A més, dels 7.324 casos identificats –i dels quals es tenen dades– a la Xina per a l’estudi, només es va produir un focus a l’exterior que va causar dos casos en un poble: d’un home jove que va tenir una conversa al carrer amb un altre individu que acabava de tornar de Wuhan i va presentar símptomes al cap de pocs dies.

La família, millor al parc

Tenint en compte que qualsevol espai tancat comporta més risc d’infecció, els experts recomanen les trobades socials i familiars a l’exterior.

La millor pràctica després de la quarantena és la següent: «Que mantingui la distància física entre persones, que sigui a l’aire lliure i que s’acompanyi de les mesures de prevenció ben conegudes com rentat freqüent de mans i portar mascareta ben posada», assegura l’expert espanyol.

Reunir-se amb els seus éssers estimats és per a Hernández una de les situacions en la qual resulta més difícil fer recomanacions. «En la nostra societat sona contraproduent mantenir distàncies en les reunions familiars», indica. ¿Què podem fer llavors si volem veure pares o avis?

La clau, segons l’expert de Salut Pública, és que «totes les persones implicades tinguin la informació adequada sobre els riscos, per petits que siguin, i que adoptin decisions informades». Entre les quals destaca la de valorar per edat i estat de salut la vulnerabilitat de les persones que es visiten.

Si es considera que aquestes són fràgils, és millor prendre precaucions i tenir paciència fins que «el funcionament sanitari, social i econòmic sigui favorable», assevera Hernández. Mentrestant és recomanable no abraçar ni tocar, «per difícil que sigui», diu Levine.

Les epidemiòlogues Julia Marcus, de la Harvard Medical School i el Harvard Pilgrim Health Care Institute, i Eleonor Murray de la Universitat de Boston, totes dues als EUA, han elaborat una sèrie de recomanacions i indiquen, en aquesta mateixa línia, que aquest escenari de retrobament familiar és el més arriscat, sobretot en espais tancats. Per això, si es fan visites és més recomanable mantenir la trobada en balcons, terrasses o a l’exterior.

Terrasses de bars sí, però separats

A més de fer esport amb amics o amigues, que és una de les situacions que implica menor risc al fer-se a l’exterior, des de fa uns dies també podem reunir-nos a les terrasses de bars.

«Hem d’aprofitar que som al final de la primavera i el començament de l’estiu per fer les activitats a l’aire lliure sempre que sigui possible i en espais amplis on es pugui evitar la proximitat innecessària», recorda Hernández, expresident de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE).

No obstant, en molts llocs la percepció del risc es considera baixa o molt baixa, per la qual cosa «no podem anticipar quan hi haurà un augment del risc en el nostre entorn», assenyala Hernández.

Per tant, fins i tot a les terrasses és necessari mantenir la distància física, portar mascaretes i evitar les converses molt a prop els uns dels altres. En aquest cas, el risc és de mitjà a alt, i augmenta a mesura que creix el nombre de persones que s’hi concentren.

Però els esforços de precaució no impliquen només els clients; els mateixos bars han de tenir en compte les mesures preventives. «És recomanable que les seves accions siguin molt visibles mostrant que efectivament tenen una gran cura en la manipulació de la vaixella, dels serveis, ús de mascaretes, etc.», recalca Hernández.

Entre les pràctiques socials menys recomanades hi ha les festes en cases perquè reuneixen tots els factors d’alt risc de contagi: espai tancat, grup nombrós de persones, contacte pròxim per escoltar-se millor, poc aireig, etc. Per a això, aconsellen reduir el nombre de persones, millorar la ventilació, disminuir el volum de la música per mantenir la distància i, si es pot, reunir-se a l’exterior.

També són d’alt risc les cites amb potencials parelles. En aquest últim cas, els experts no impedeixen la trobada, sempre que es mantingui la distància física, però aconsellen evitar el contacte estret amb qualsevol persona fora del nucli familiar habitual.

Segons un document del Comitè de Salut de la ciutat de Nova York, en aquests moments és millor «prendre un respir de les cites en persona» i insten a tenir trobades digitals. Davant de qualsevol pràctica recorden ser prudents i prioritzen més que mai la higiene.

Mascareta, la nova companya

A totes aquestes trobades socials i familiars ens acompanya ara la mascareta. Tot i que la decisió d’utilitzar-la no ha sigut homogènia des de l’inici de la pandèmia, sobretot a causa de la disponibilitat de productes, la majoria d’experts la recomanen en aquesta desescalada. La nostra nova rutina implica portar-la, així com parlar a distància.

En una perspectiva publicada a Science, els científics de la Universitat de Califòrnia a San Diego, EUA, indiquen que les mascaretes protegeixen de la transmissió del virus per l’aire. «Les persones infectades asimptomàtiques poden alliberar partícules d’aerosol infeccioses durant la respiració i la parla. Sense mascaretes es maximitza l’exposició, mentre que portar-la resulta en una menor exposició», assenyalen en el treball.

Les mascaretes es converteixen així en la millor barrera contra el SARS-CoV-2, i redueixen la quantitat de virus exhalats per persones asimptomàtiques o amb símptomes lleus. També entra en joc el material de la mascareta quirúrgica ja que aquesta redueix la probabilitat d’infecció i redueix «substancialment» les concentracions virals en l’aire.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Les mascaretes, a més, protegeixen les persones no infectades. «És particularment important utilitzar mascaretes en llocs que puguin acumular altes concentracions de virus, com entorns d’atenció mèdica, avions, restaurants i altres llocs plens de gent amb ventilació reduïda», recalquen.

«No sabem encara quant temps duraran les mesures de prevenció. De moment i en les fases en què ens trobem no queda més remei que ser prudents i accentuar les mesures de prevenció fins que la situació sigui favorable», conclou Ildefonso Hernández.