Els centres de Formació Professional privats, l’opció per als milers d’alumnes que es queden fora de la pública a Catalunya per la manca de places

La Formació Professional ha passat de ser el pla B al pla A per a molts estudiants i per a professionals que volen reciclar-se i, fins i tot, canviar de sector professional. I com a mostra, un botó: les xifres d’alumnes matriculats no han deixat de créixer cada any a Catalunya i, des de la pandèmia de la Covid-19, es calcula que la demanda d’aquests estudis ha crescut un 35%, liderant en Grau Mitjà les titulacions relacionades amb la salut i, en Grau Superior, els estudis econòmics.

En total, i segons les dades del Departament d’Educació i Formació Professional, enguany s’havien rebut més de 96.000 peticions. Una situació que ha arribat acompanyada de reptes, però el més important, sens dubte, ha estat fer front a la demanda de places. L’any passat per aquestes dates, a les portes de l’inici del curs, molts alumnes encara no tenien plaça assignada a la pública i enguany, tot i millorar les xifres, encara s’ha donat la mateixa problemàtica.

Paco Isla, director acadèmic de Davante, apunta que no es tracta d’un problema nou. “Hi ha diversos factors. El primer és estructural: el sistema públic té una capacitat limitada que no ha crescut al mateix ritme que la demanda. La FP ja no és una ‘segona opció’, sinó la via preferida per a molts joves que busquen una ocupabilitat real”, explica. D’altra banda, destaca la manca de connexió amb el mercat laboral. “Hi ha una desconnexió entre els sectors econòmics que més creixen —com el tecnològic, el sanitari o l’audiovisual— i la velocitat amb què s’adapta l’oferta educativa pública. Planificar la FP com si el mercat fos estàtic genera colls d’ampolla”.

Demanda a l’alça de la FP a Catalunya

Les dades del Ministeri d’Educació, Formació i Esports recollides a l’Observatori de la Formació Professional mostren que en els darrers cinc cursos el creixement de la FP ha estat sostingut, passant de 146.575 a 222.683 en el curs 23-24. Un increment de la demanda que s’ha notat, i molt, en centres com Davante, institució nascuda de la unió de MEDAC i MasterD, que compta amb 120 centres presencials a tota Espanya, vuit dels quals a Catalunya.

“La FP s’ha convertit en la ruta principal cap a l’ocupabilitat. A això s’hi afegeix la confiança creixent en el nostre model, que combina formació tècnica, habilitats transversals i pràctica real en empresa. La demanda no només creix en volum, sinó també en exigència: els estudiants demanen resultats, i això ens sembla una molt bona notícia”, apunta el director acadèmic de la institució.

En aquest sentit, Isla destaca que el perfil d’estudiants és molt divers però amb un únic objectiu: “No busquen només un títol, sinó una porta a l’ocupació”. “Tenim joves que busquen una formació connectada amb la realitat laboral i les seves famílies valoren un model més personalitzat. També tenim persones adultes que volen reorientar la seva carrera”, assegura.

Connectar la FP amb la realitat del mercat laboral

La Formació Professional ha experimentat una profunda transformació els darrers anys, culminada amb la Llei Orgànica 3/2022, que estableix un sistema únic, flexible i integrat. Tot i així, explica Isla, persisteixen inèrcies pròpies del segle XX que dificulten acompassar el ritme de la innovació empresarial amb l’actualització de l’oferta formativa. “Si les empreses renoven els seus processos cada pocs mesos, no ens podem permetre currículums rígids que es revisin cada lustre”, apunta el director acadèmic de Davante.

La nova normativa obre la porta a una governança més àgil, basada en dades i prospectiva, en què el teixit productiu participa activament des del disseny dels itineraris modulars fins a l’avaluació dels resultats. “La generalització de la FP dual, la digitalització com a eix transversal i l’acreditació permanent de competències són passos decisius, però el seu impacte dependrà d’una col·laboració real i sostinguda entre institucions, empreses i societat”, pronostica Isla.

En aquest sentit, a Davante aposten per un model que no forma únicament per aprovar exàmens, sinó que se centra en l’assoliment d’ocupacions estables. “Això significa que els nostres programes estan dissenyats amb i per a les empreses. Els estudiants treballen en projectes reals des del primer trimestre, desenvolupen competències digitals, aprenen a comunicar i a resoldre problemes. A més, cadascun compta amb un orientador acadèmic-laboral que l’acompanya en el seu recorregut. No estandarditzem l’experiència, la personalitzem. I això marca la diferència”, afirma Isla.

Una d’aquestes innovacions és la FP Plus, amb la qual el director acadèmic de Davante assegura que han portat la FP oficial “a un nivell més enllà”. “Amb aquesta metodologia, els nostres alumnes aconsegueixen el seu títol oficial i, a més, es formen en competències clau per a l’ocupació i el seu sector i obtenen algunes de les certificacions tècniques més respectades pels reclutadors”, explica.

Formació Professional pràctica a Catalunya

Notícies relacionades

Una ‘spin-off’ del Clínic avança en el tractament de leucèmies

Compensacions per ser "guardians metropolitans"

Davante compta amb cicles de Grau Mitjà i Grau Superior en àmbits com la sanitat, l’esport, l’educació, la tecnologia, l’empresa, la imatge i so, i l’hostaleria. La relació amb el teixit empresarial es plasma en la col·laboració amb més de 30.000 empreses. Una relació que no se centra únicament en les pràctiques dels alumnes, sinó també en el disseny de continguts.

“No creiem en la dicotomia ‘estudio primer, treballo després’. Els nostres estudiants es formen en paral·lel al món laboral, el coneixen, l’entenen, l’experimenten. Per això la inserció és tan alta: arriben preparats, amb experiència i amb competències reals”, afirma el director acadèmic de Davante. En aquest sentit, les dades del centre apunten que el 80% dels seus titulats treballa o continua la seva formació en els sis mesos posteriors a acabar el cicle. “I en sectors estratègics, aquesta xifra és encara més gran, superior al 90%. Perquè no formem només tècnics: formem professionals”, afegeix Isla.