Fraus en l'educació 'online': «Et faig l'examen per 90 euros»

Abans de la pandèmia, Martina March, que cursa 6è de primària a Madrid, tenia prohibit tocar l’ordinador dels seus pares. Arran del tancament escolar, és la seva principal arma d’estudi. És l’eina amb què ja ha fet tres exàmens a càmera oberta amb els professors. Martina assegura que és difícil copiar perquè s’ha demirar directament l’objectiu i tenir el micròfon sempre obert, però té companys que ho fan. Hi ha professors particulars que s’estan anunciant per connectar-se en remot amb els portàtils dels estudiants i salvar així l’examen sense necessitat de deixar-s’hi els colzes.

¿Examen de matemàtiques? Per 90 euros es pot ‘contractar’ un professor particular que farà de xuleta telemàtica i l’alumne s’assegura així l’aprovat (mitjançant frau). En els portals d’anuncis i compravenda ja floreixen les ofertes.

Connectar-se en remot

Un docent de Matemàtiques i Física, amb formació en Enginyeria Industrial, resol exàmens i treballs virtuals tant d’ESO com de batxillerat de totes les assignatures. A través d’una plataforma digital de pagament, se li abona el 50% abans de la prova i la resta, després. Els mètodes més utilitzats consisteixen en el fet que l’alumne li envia per WhatsApp l’examen i ell l’hi reexpedeix fet.  «El fotografio i ja està», explica. O, més fàcil, si l’estudiant li proporciona la contrasenya de la plataforma digital escolar entra com a tal. També, si no vol facilitar el codi, ho pot fer mitjançant connexió en remot per ordinador.

Aquest professor assegura a EL PERIÓDICO que gairebé cada dia té unes nou trucades d’estudiants i explica que és impossible de detectar perquè no hi ha vigilància de cap tipus. Tampoc tem cap sanció perquè no hi ha legislació sobre això. En tot cas, afegeix, la il·legalitat, el frau o immoralitat l’estaria cometent l’alumne.

Sense treure un 10 per evitar sospites

Un altre docent llicenciat en Física es dedica al mateix aquests dies, amb alumnes de tot Espanya i fins i tot en altres països. Té anuncis en diverses plataformes i assegura que la demanda està creixent. Per evitar les possibles sospites assegura que resol els exercicis per treure un aprovat just o poc més. «L’estudiant no ha de treure un deu perquè llavors sí que quedaria en evidència. Això no és ursurpació d’identitat, ells em contracten i jo ho faig. No vaig a un examen amb el seu carnet d’identitat, això sí que seria usurpació. Actualment no hi ha cap demanda a Espanya per ajudar a copiar».

Francisco R., alumne de segon de batxillerat, assegura que ja ha fet un examen d’aquest tipus. «Per evitar sospites és millor deixar algun exercici sense fer, però que també és una manera de passar el curs perquè l’ensenyament ‘online’ que es rep no és tan complet com el presencial». «Si ja hi ha dificultats per estar al dia, ara n’hi ha més perquè s’han d’utilitzar molts recursos i avorreix», afegeix. «En les proves que estem tenint, els professors ens ajusten molt el temps perquè no ens doni temps de copiar o preguntar a companys. «Però ja ens han advertit que els finals seran amb càmeres i també haurem de mostrar les mans perquè comprovin que no estem utilitzant el mòbil, preguntant a algú o mirant xuletes», destaca en Francisco.

A la universitat

A la universitat, els exàmens virtuals són un embolic. A Laura Colell li queden dues assignatures per llicenciar-se en Periodisme a la Pompeu Fabra. Encara no sap com seran els exàmens del juny. Tampoc si n’hi haurà. Carlos Elías, catedràtic de Periodisme de la Universitat Carles III (Madrid), ha optat no per un examen típic, sinó per donar als seus alumnes un mes de termini perquè redactin un assaig de 15 pàgines sobre l’‘Storytelling en el discurs polític en l’època de les fake news’. A la universitat d’Alacant, molts professors estan incòmodes amb una norma recent del centre: si l’examen és oral, resulta obligatori visionar i gravar l’alumne, però, si és escrit, està prohibit. El claustre opina que és obrir les portes al frau.

«Vivim una situació única en la història de la humanitat. No podem funcionar amb les mateixes regles. No passa res per flexibilitzar algunes normes», explica el catedràtic Elías, que avaluarà els seus alumnes amb un treball complex en el qual serà impossible copiar: que hauran d’argumentar el seu assaig amb els autors i els apunts donats en la classe i amb la bibliografia recomanada. Llicenciat en Química i Periodisme i especialitzat en Ciència, Tecnologia i Esfera Pública, Elías reconeix que celebrar exàmens ‘online’ en temps de coronavirus és necessari però molt complicat. «En les carreres d’Humanitats és més fàcil poder fer treballs o projectes, però en Ciències i Enginyeria és molt més difícil proposar una alternativa a l’examen convencional. En tots els casos, el nivell de qualitat s’ha de continuar garantint». És el problema a què, per exemple, s’enfronta la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED), que té un segell de qualitat basat en un professorat excel·lent i uns exàmens presencials avalats per un tribunal.

Amb el DNI a la mà

A l’abril, la Conferència de Rectors (CRUE) va emetre un informe molt tècnic sobre les avaluacions. En el document demanava apostar per exàmens orals i l’entrega de projectes. Però cada universitat és autònoma. La Carles III, per exemple, acaba de publicar una guia en la qual es demana als alumnes que tinguin a mà el seu DNI i que el seu comportament sigui ètic perquè qualsevol tipus d’engany podrà ser sancionat.

Barra lliure per copiar

A la Universitat d’Alacant, la delegada de protecció de dades –amb el vistiplau del rector– ha emès un informe en què s’insta els professors que optin per exàmens orals (una cosa que es decideix a l’inici del curs, dins de la guia de l’assignatura) que sigui obligatori veure i gravar els alumnes. En les proves escrites –que són de tipus test o amb tres preguntes per desenvolupar en un temps determinat– està prohibit fer-ho, i s’al·lega un presumpte delicte d’intromissió a la intimitat. Tot i que la guia de l’assignatura es decideix a l’inici del curs, el rector va demanar adaptar-la a la nova situació després del decret d’alarma. Els docents ho van fer, però es van trobar que ja no hi havia opció de canviar res una vegada que la delegada de protecció de dades va emetre aquesta ordre. «Els alumnes estan encantats, perquè és una barra lliure perquè copiïn. Si l’examen és escrit i no hi ha manera de veure’ls totes les possibilitats de frau estan obertes. Som molts els que creiem que la universitat ha embogit amb la intimitat», explica un catedràtic de Dret.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

De fet, les classes virtuals a la Universitat d’Alacant van començar sent això, virtuals. «Vèiem els nostres estudiants per la pantalla. Però es va córrer la veu de la intromissió en la seva intimitat i ara només apareixen logos en lloc de les seves cares. L’experiència interactiva s’ha perdut», afegeix una altra professora. «Malgrat que vivim moments excepcionals, els exàmens fan falta. Per descomptat que som partidaris d’obrir bastant la mà i apostar per mecanismes per complementar la nota, però obrir la porta al frau és de bojos destacar recalca el catedràtic de Dret.

Millor en format oral

Juan Manuel Casanova, professor de Didàctica de la Universitat de Múrcia, assegura que els docents han de contemplar com prevenir que els alumnes copiïn i plantejar-se fer els exàmens ‘online’ en format oral. «Tot i que porti més temps, permet més garanties», conclou després de deixar clar que serà necessari establir sancions per als casos en els quals sigui evident –i així es comprovi– el frau. Casanova afegeix que els serveis d’informàtica de les universitats estan treballant per preservar i garantir que les proves s’ajustin a seguretat i transparència.