Respirar silenci al delta del Llobregat

El període de confinament pel coronavirus ha fet que el medi ambient recuperi terreny. Un exemple d’això i una bona ocasió per retrobar-se amb la naturalesa el tenim als Espais Naturals del Delta del Llobregat, una zona ja per si mateixa molt atractiva per als amants de les aus. L’absència de visitants i de vols del pròxim aeroport de Barcelona ha fet que en aquest lloc es respiri un silenci total que la fauna agraeix.

Ho corrobora Xavier Santaeufemia, tècnic del Consorci Delta del Llobregat, que destaca que, d’una banda, aquest silenci ha comportat un canvi d’hàbits en moltes espècies, que ja no s’amaguen durant el dia, i de l’altra, ha provocat que els ocells migradors siguin més nombrosos i es quedin més temps. «El confinament ha demostrat que la reserva té una fauna per sota de les seves possibilitats a causa de les pressions a què està sotmesa», conclou Santaeufemia, en al·lusió a la proximitat de grans nuclis urbans, indústries i infraestructures com l’aeroport.

Malgrat que és el segon sistema deltaic més important de Catalunya, els Espais Naturals del Delta del Llobregat tenen unes dimensions reduïdes (926 hectàrees). Això fa que la seva fauna «pateixi» més que d’altres la presència humana. «Els visitants passen molt a prop de les aus i per això moltes espècies opten per amagar-se als llocs més protegides de les llacunes i surten a la recerca d’aliment a la nit o ha primera hora del matí», diu Santaeufemia.

Augment d’espècies

Aquests dies, el silenci i l’absència d’humans ha fet que els ocells, tant els que hi viuen tot l’any com els ocells migradors que fan aturada en les seves rutes cap al nord d’Europa, «es distingeixin» tranquil·lament per tota l’extensió del parc. 

Notícies relacionades

¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’

L’Audiència de Barcelona jutja una àvia per abusar del seu net a Igualada

En algunes zones com la de les maresmes de cal Nani o de cal Tet s’aprecia un important augment d’espècies com la valona (Tringa glareola) amb grups de més de 170 exemplars, la gamba roja comuna (Tringa totanus) amb gairebé 80 individus, la gamba verda (Tringa nebularia) amb 85 exemplars i els batallaires (Philomachus pugnax), amb 63 exemplars.

El fet que l’absència de visitants hagi comportat aquests canvis en positiu en l’hàbitat del parc porta els seus responsables a plantejar-se que, amb la tornada a l’activitat, es puguin aïllar amb pantalles visuals els espais més utilitzats per les aus i que es limiti el nombre de visitants perquè l’afluència de públic estigui més controlada. I així poder continuar respirant silenci i naturalesa.