08 d’ag 2020

Anar al contingut

Només se n'ha deslliurat l'avi

Ple al cinc: una família amb mitja desena de positius en Covid-19

Luis Sobrado, la seva dona Cristina, els fills dels dos, el Guillermo i el Gonzalo, i l'àvia paterna, la María Teresa, estan encomanats

«Això nostre és fer diana», diu el pare, un home que malgrat el virus no ha perdut ni tan sols una mica de l'afabilitat habitual

Ana Martínez / Efe

Es fan dir «Els Cinc», com aquella col·lecció de llibres publicada per l’escriptora anglesa Enid Blyton. Luis Sobrado, la seva dona Cristina, els fills dels dos, el Guillermo i el Gonzalo, i l’àvia paterna, la María Teresa, han donat positiu en Covid-19. Només un se n’ha deslliurat: l’avi Solitario. 

El Luis i la Cristina tenen 44 anys, els dos, la mateixa edat. El Solitario i la María Teresa, 70, també tots dos. «Això nostre és fer diana», diu el pare, un home que malgrat el virus no ha perdut ni tan sols una mica de l’afabilitat habitualols un bri de la seva afabilitat habitual.

Aquest autònom, que amb la seva dona i un soci de Vigo estan al capdavant de l’empresa de productes de neteja Disoan, acaba just aquest dimecres el seu cicle de seguiment i pensa que la seva alta és imminent.

No té símptomes des de fa molt però el test que va donar el resultat afirmatiu és de l’1 d’abril, i per això calia complir amb el període estipulat, dues setmanes des de la realització.

Ell es va trobar malament el 17 de març passat i per precaució es va confinar abans que tota la ciutadania hi procedís per decret. Febre, esgarrifances, vòmits, en un inici; després, res, i altre cop uns dies amb la temperatura elevada, que es va esfumar. 

En un tercer pis de 160 metres quadrats

La Cristina, cansament, cefalea i dolors articulars. El Gonzalo, de 6 anys, una mica de febre, i el Guillermo, de 10, el tranquil d’aquesta casa, asimptomàtic, tot i que, com la seva família, sí que va contreure el patogen. 

Tots ells viuen en un tercer pis de 160 metres quadrats i, com no podia ser d’altra manera, els pares del Luis resideixen en un altre, al mateix immoble, de la mateixa mida. El segon l’ocupa un advocat que hi té el despatx, però com que no està treballant, està buit. 

La María Teresa va notar sobretot una fatiga extrema. I tant ella com el Solitario, que és un home de poques paraules, troben molt a faltar els seus nets. Normalment passaven amb ells la meitat del dia i de vegades es quedaven a dormir al primer. 

Quan el Luis va sospitar que ell podia estar malalt, van marcar, en un acte d’amor, les distàncies. Ells, a María Teresa i el Solitario, ho van entendre perfectament però no van poder evitar entristir-se. El petit Gonzalo estava, i està, preocupat per ells.

L’1 d’aquest mes també aquest nen va donar positiu, com la seva mare Cristina. I Gonzalo, el 4. 

¿I quin és el protocol si la pandèmia afecta una casa sencera en què hi ha dos menors? «No existeix», contesta el Luis en una conversa amb Efe. Tots els àpats, junts, i els jocs, també. L’únic que de vegades s’aparta és el Guillermo, les estones que passa amb la seva tauleta

Els quatre membres d’aquest domicili són voluntaris a Telea, la plataforma tecnològica d’assistència domiciliària que va adaptar el servei gallec de salut a fi de controlar la vigilància del coronavirus al domicili i alliberar llits per als casos més greus. N’hi ha prou amb un ‘smartphone’ connectat a internet. 

El protocol consisteix a prendre’s tres vegades al dia la temperatura i la saturació d’oxigen, amb l’ajuda d’un pulsioxímetre, que se’ls facilita. Per evitar oblidar-se’n salta un avís en el supòsit de badada. Un equip és el que, amb tot complimentat, ho revisa, en l’atenció primària o en l’especialitzada. L’alarma salta si la febre és superior a 37,5 i també si l’altre marcador baixa de 92. 

A la vivenda també es van desplaçar sanitaris especialitzats, proveïts d’equips de protecció individual per obtenir mostres. 

El Solitario –segons l’Institut Nacional d’Estadística únicament hi ha 53 persones amb aquest nom a Espanya– no va tenir prova. No sap si està en pròrroga, si mai passarà per això o si ja l’ha viscut i no se n’ha adonat. Ell va ser fumador durant més de mig segle. Ho va deixar perquè va tenir un ensurt, amb una tos molt persistent. Va creure que alguna cosa molt dolenta passava i va aparcar el tabac. Era bronquitis lleu, al final, però no va tornar al vici. 

La María Teresa, molt refeta, està en una habitació sola, però per les dimensions del seu apartament ho té tot a l’abast, una terrassa inclosa. 

El Luis i la Cristina procuren no encendre massa la televisió. Ell, que estava acostumat a recórrer Galícia per motius laborals, està desitjant posar un peu al carrer, per anar al supermercat, una de les excepcions contemplades.

Fins ara, amics, veïns i comerciants s’han ocupat que de gana no en passessin. Els de la fruiteria, els del peix, els de la carnisseria i els de la fleca els han anat deixant tot el subministrament a peu de porta. 

«Quan surti haurem de convidar a tothom a un gran dinar. I al soci a Vigo, que està assumint més feina», anticipa el Luis, que deixa per al comiat un missatge d’ànims: «Creiem que és important normalitzar la malaltia perquè la gent visqui amb cautela però sense pànic. Que la societat vegi que es pot superar, i en moltes ocasions, sense complicacions. Una salutació i molta sort».