PENDENTS DE LA NATURA

El confinament ajuda a albirar més dofins

L'interrogant és si es veuen més perquè ens hi fixem més o perquè les platges són buides

getthumbsbyfilename

getthumbsbyfilename

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

El confinament provocat pel coronavirus  ha provocat que la gent, ara disfrutant de més temps, estigui més observadora i més pendent del que passa a l’exterior. Aquests dies, a les xarxes nombroses persones comparteixen que estan veient més dofins a prop de la costa catalana. Sol ser habitual veure dofins, tot i que l’interrogant que s’obre ara és determinar si es veuen perquè ens hi fixem més o perquè les platges són buides, sense presència humana.

S’han albirat dofins a Sant Pol (Maresme) i a Tamariu (Baix Empordà). I així ho han certificat els afortunats que els han vist.

La presència de dofins i balenes a la costa catalana és una cosa habitual. El maig passat, sense anar més lluny, es va registrar un espectacular albirament de catxalots i dofins davant el Garraf. I la presència de rorquals sol ser habitual als voltants de Vilanova i l Geltrú. La Barceloneta o la Costa Brava són altres punts on s’han vist dofins en ocasions anteriors.

La fauna recupera terreny

Notícies relacionades

El cert és que amb el confinament, que ha deixat espais deserts, buits de presència humana a tot el territori, diferents espècies d’animals han aprofitat per recuperar terreny. És el cas dels senglars que, a Barcelona, han baixat fins a l’avinguda Diagonal. També ànecs, galls dindis, cabres han aprofitat l’absència d’éssers humans.

Ho resumia Jordi Serrallonga en el seu article ‘Confinament humà i llibertat animal’ publicat a EL PERIÓDICO aquest dilluns 30 de març: «Mentre la humanitat es veu obligada al confinament, ha despertat la rebel·lió dels animals: la llibertat per a moltes espècies. «La vida s’obre camí» podria ser el crit revolucionari i reivindicatiu de l’os que passejava l’altre dia pel municipi asturià de Ventanueva, o de les cabres salvatges que van filmar a la població de Chinchilla (Albacete). Un altre bon amic, el Gonçal, des de la seva quarantena a Arenys de Mar, em feia partícip d’uns vídeos que convertien en mera anècdota l’albirament de senglars en ple Eixample de Barcelona: bandes de carrer d’aquests suids –idolatrats, culinàriament, per Obèlix (ens acaba de deixar el gran Uderzo)–, irrompien a les vies de la localitat costanera amb nocturnitat i traïdoria.