Salut contempla «limitar l'esforç terapèutic» en pacients de coronavirus de més de 80 anys

Un document del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i de la Conselleria de Salut dona recomanacions per a la presa de decisions en casos de sospita de coronavirus quan es produeixi el col·lapse sanitari i faltin llits a les unitats de cures intensives (ucis). El text, que ha difós Betevé i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, exposa que cal «limitar l’esforç terapèutic» als pacients majors de 80 anys, prioritzar l’atenció als que més se’n puguin beneficiar, en termes d’«anys de vida salvats» o «màxima possibilitat de supervivència».

Si el pacient té més de 80 anys, i no respon correctament al tractament amb oxigen durant 15 minuts, el text recomana «considerar tractament de confort», entre d’altres, l’ús de morfina o midazolam. També es planteja «evitar ingressos en pacients amb escàs benefici» i no dir que «no hi ha llits per a tothom». La consellera de Salut, Alba Vergés, ha negat que s’hagin donat instruccions per no atendre els malalts d’edats avançades.

Un altre dels principis genèrics del document aconsella a l’equip mèdic fer una «valoració individual final d’aquells pacients amb més probabilitats de recuperació». En tot cas, s’especifica que tot pacient afectat d’insuficiència respiratòria aguda «té dret» a rebre assistència sanitària, i que la «intensitat terapèutica» es determinarà «segons criteris objectius d’idoneïtat i expectatives de resolució del procés». 

Quant a les decisions per al trasllat hospitalari, el document aconsella, quan s’observi «futilitat de mesures terapèutiques», que es pot «deixar el pacient al domicili» sempre que es pugui «assegurar» amb la xarxa d’Atenció Primària (AP) un seguiment i «cures pal·liatives». En cas contrari, «es recomana traslladar».

Prohibit dir que «no hi ha llits»

A més, el document sí que fa algunes indicacions sobre com comunicar «l’adequació de l’esforç terapèutic» a l’entorn de l’usuari. Entre d’altres, s’adverteix als metges que cal evitar utilitzar l’expressió «no hi ha llits per a tothom». També s’indica que cal plantejar els tractaments pal·liatius com un «bé per al pacient» centrant-se en la idea «d’evitar sofriment». «No implica abandonar el pacient», insisteix.

Després del Consell Executiu d’aquest dimarts, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha negat que s’hagin donat instruccions per no atendre els pacients d’edat avançada. «Els criteris clínics prevalen per damunt de tot, i ha afegit que «s’aplicarà la intensitat terapèutica que mereixi cada persona».

El text data del 24 de març, dimarts passat. El mateix dia, el Comitè de Bioètica de Catalunya va emetre un altre informe, en què situava diverses situacions sobre el cribatge en el tractament si es donava la situació d’haver de prioritzar llits a les ucis. Als annexos del text, al qual ha pogut accedir EL PERIÓDICO, es detalla que les persones de més de 75 anys i amb patologies prèvies seran les que menys cal preponderar, en tercer lloc són els de 61 a 74 anys, en segona posició s’ha d’atendre les persones de 41 a 60 anys. I són els pacients de 12 a 40 anys els que tenen més prioritat, en el rang de l’edat. No obstant, hi ha altres criteris que també s’ha d’atendre, segons aquest text, com és l’estat dels òrgans o les patologies afegides que tingui aquesta persona.

El SEM matisa

En declaracions a l’ACN, el director mèdic del SEM, Xavier Jiménez, ha assegurat que més enllà del document, la decisió que preval en cada cas és la del metge que atén cada pacient. En aquest sentit, ha remarcat que el document s’ha elaborat «amb molt de compte» i «partint de la premissa» que l’atenció que rep cada malalt és «individualitzada». Jiménez ha destacat que el text ha rebut l’«aval» de la Comissió Deontològica dels Col·legis de Metges de Catalunya.

Jiménez ha explicat que «en cap cas» es deixa de traslladar un pacient a un centre sanitari perquè es pugui pensar que té poca esperança de vida. «Per complexa que sigui la situació, ens veiem en la necessitat de portar malalts a centres hospitalaris. Fins i tot en situació de cures pal·liatives», ha indicat.

Trilla: «No és tan fàcil»

Preguntat aquest dimecres per aquest assumpte a Catalunya Ràdio, el cap d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, ha tret importància al document del SEM assenyalant que el que preveu «a grans trets és el que es fa cada dia, tenint en compte les possibilitats de supervivència i el millor ús dels recursos».

Notícies relacionades

Quaranta-set models de respirador esperen el vistiplau de Sanitat

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Trilla ha remarcat que, en qualsevol cas, «no és una decisió tan fàcil». «No hi ha una barrera, sinó que s’ha de valorar cada cas. I dins dels factors que es valoren hi ha l’edat, les malalties de base, la capacitat de supervivència i, a partir d’això, cada dia es prenen decisions», ha explicat.

L’epidemiòleg ha indicat que en aquesta situació hi ha un «consens important» entre els comitès d’ètica, societats de cures intensives, hospitals i l’Observatori de Drets.