31 maig 2020

Anar al contingut

Coronavirus

Quaranta-set models de respirador esperen el vistiplau de Sanitat

Un prototip malagueny i un altre d'Oviedo, candidats més immediats a ser fabricats

Juan José Fernández Juan Fernández

Quaranta-set models de respirador esperen el vistiplau de Sanitat

Els metges de l’Hospital Regional de Màlaga s’han passat aquest dimarts buscant un malalt de Covid-19 en estat greu, ingressat a l’uci, amb problemes per respirar per si mateix i altres condicions que el facin apte per a un assaig. Serà la tercera prova amb ésser humà, l’última que li queda al ventilador mecànic Málaga Respira.

Es tracta d’un dels 47 prototips de respiradors que s’han presentat els últims 12 dies a l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS), del Ministeri de Sanitat, i que esperen homologació. Mentrestant, els seus creadors busquen empreses per fabricar-los quan arribi el permís.

De 47, diuen fonts de Sanitat, només 12 estan al capdavant per a aval científic i tècnic. Entre aquests, l’andalús, desenvolupat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Màlaga (IBIMA), de la xarxa de l’Institut de Salut Carles III. És el que està més avançat entre els projectes de respirador alternatiu ideats a Espanya aquests dies, després del que –amb la Universitat de Barcelona i les firmes Oxigen i Pritofy darrere– ja es fabrica a la SEAT a Martorell. En dos assajos anteriors, els pacients ajudats pel Málaga Respira van donar 100 per 100 de saturació d’oxigen a la sang.

Recerca desesperada

Els directors del projecte, el metge angiòleg Ignacio Díaz de Tuesta i l’enginyer de la Universitat de Màlaga Víctor F. Muñoz, tenen pressa: aquesta és la setmana clau per aconseguir respiradors a Espanya, abans que la seva escassetat es torni dramàtica.

La corba de contagis disminueix lleugerament, però la de malalts a l’uci –aquest dimarts n’eren 5.607– continuarà creixent dies després que per fi es doblegui la corba de l’epidèmia. Cap font gosa aventurar un nombre per al «decalatge», però totes coincideixen a esperar a partir d’aquest cap de setmana una situació duríssima a les unitats de cures intensives de Catalunya, Madrid, el País Basc i València, que podria exigir ventiladors mecànics que no hi ha.

Resultat d’una prova amb pacient humà del ventilador mecànic Málaga Respira / IBIMA

Espanya, com la resta de països, busca respiradors desesperadament. Entre un tres i un set per cent dels qui resulten infectats pel coronavirus necessitaran una uci, segons les dades de Sanitat. I d’aquests, un percentatge variable requerirà ajuda mecànica per rebre oxigen. El percentatge depèn de les circumstàncies: no tots als que el coronavirus porta a l’uci ho són per problemes respiratoris: el Covid també en crea de cardíacs, renals o intestinals.

Poca indústria

Amb el mercat internacional en guerra, el Govern central ha mirat a la indústria nacional... i ha trobat un desert amb dos petits oasis: Hersill i Temel.

Són dues empreses, la primera amb seu en el polígon Las Nieves de Móstoles, i la segona al barri de Marxalenes de València, de fabricació de màquines per a anestesistes i ucis, però, malgrat que exporten a 80 països, no passen de pimes. A Espanya podien vendre en temps de bonança 200 respiradors a l’any.

Els intents que la seva producció màxima es multipliqui per deu, de 30 a 300 a la setmana, van lents. «Les firmes ja establertes van més a poc a poc que les noves iniciatives –explica Víctor Muñoz–, perquè nosaltres som tres vegades menys gent per prendre decisions.

El Málaga Respira es pot fabricar en dues hores, segons l’IBIMA. «I en menys quan s’industrialitzi», assegura Muñoz. La clau és que «no es tracta d’un aparell sofisticat, sinó elemental, amb molt poques peces,» explica el doctor Díaz de Tuesta. Això i, sobretot, que és capaç de funcionar sense el peep.

Aquest és el nom del que fa anar de bòlit els fabricants de respiradors aquests dies. No n’hi ha al mercat. Es tracta d’una vàlvula de tres euros, que retorna aire quan els pulmons exhalen. Simple però escassa: «Anem tots com coloms, picotejant les poques engrunes que queden al parc», diu Díaz de Tuesta. «Els subministradors no et serveixen si no tens abans el permís de Sanitat. No se’n refien», explica Muñoz.

Iniciatives

Proliferen les iniciatives públiques i privades a la recerca de respiradors. A la de Màlaga i Barcelona s’hi afegeix la de l’enginyer Javier Sáiz i el Centre d’Innovació en Bioenginyeria de la Universitat Politècnica de València, que busca desenvolupar el seu propi ventilador amb ajuda de la indústria del motor d’Almussafes.

Per la seva banda, empreses i empresaris particulars, com Amancio Ortega, busquen aquestes màquines al mercat internacional. El propietari d’Inditex n’ha comprat 1.450. I, mentrestant, les escoles de veterinaris han animat els seus associats a cedir els ventiladors de cirurgia animal de les seves clíniques. Ja n’hi ha 100 en hospitals de tot el país.

Cap de les fonts consultades assenyala l’AEMPS com un coll d’ampolla: «Estan agilitzant molt tots els tràmits», diu Díaz de Tuesta. Però s’ha de travessar una porta: l’homologació oficial. I en alguns casos el prototip no troba peep, o no passa de ressuscitador, dels que porten les ambulàncies, que no serveixen per mantenir la respiració en una uci

Sense fallada possible

«L’estem tocant amb la punta dels dits». Amb aquesta gràfica expressió, l’enginyer informàtic Marcos Castillo defineix el punt on es troba el Respirator 23, que ell i nou programadors, metges i tècnics industrials més dissenyen a la Unitat de Bioteri de la Universitat d’Oviedo. Ja ho han provat amb animals i funciona.

Ara només els falta confirmar que cada una de les peces –dissenyades a partir de models industrials lliures d’Open Source i inspirades en els circuits per a anestèsia Jackson Rees–, compleixen amb els estàndards de seguretat. «Això no és una espremedora de taronges. Si un cargol d’aquest aparell es trenca o una molla no respon, la fallada pot costar vides», avisa l’enginyer.

Divendres podrien estar entregant a les autoritats sanitàries el model que han dissenyat per als pertinents controls de qualitat i, si ho aproven, la seva fabricació en sèrie.

Enginyers de Resistencia Team, davant del seu centre d’investigació a Oviedo. / R.T.

El grup de Castillo és el nucli dur de Resistencia Team, l’equip de científics que es va crear espontàniament dins de Coronavirus Makers, la plataforma de ciutadans amb impressora 3-D i professionals del sector industrial que s’ha posat en marxa per fabricar i donar material sanitari. Van ubicar el laboratori a Oviedo perquè alguns dels tècnics que van promoure la iniciativa vivien en aquesta ciutat. «Però no ens coneixíem prèviament, ni coneixíem la resta de voluntaris que s’ha mobilitzat des de tot Espanya per a aquest projecte», assenyala.

A l’anestesista canari Ramsés Marrero, la participació del qual en el disseny del respirador ha sigut substancial, el va traslladar des de Tenerife un avió militar de la Base Aèria de Getafe. «La implicació de tothom ha sigut absoluta, des de l’Administració fins als veïns que venen cada dia a deixar-nos menjar a la porta», explica emocionat.

Respirator 23, el model creat pels asturians de Resistencia Team. / R.T.

Des de fa dues setmanes, l’equip no ha parat de treballar, dia i nit, per dissenyar el respirador, fabricar les seves peces, acoblar-les i provar-lo. Han comptat amb la col·laboració dels 16.000 voluntaris de Coronavirus Maker que hi ha repartits per tot el país. «Si un dia necessitàvem una volandera amb unes mesures molt específiques, ho anunciàvem al grup i de seguida ens responien des de l’altra punta d’Espanya oferint-se a enviar-nos-la», relata.

De vegades, la solució al repte tècnic que els aturava la van trobar de la manera més inversemblant. «Un dia ens vam encallar buscant vàlvules de no retorn, fins que algú va recordar els broquets dels alcoholímetres. Vam trucar a la Guàrdia Civil i en dues hores les teníem aquí per incorporar-les al respirador», explica l’enginyer.

Castillo assegura haver viscut durant els últims 15 dies «històries per omplir diverses temporades d’una sèrie de Netflix», però avui el seu somni és que aquest treball no hagi servit per a res: «Si el nostre respirador és finalment aprovat i fabricat, tant de bo no faci falta utilitzar-lo. Significarà que el pic de l’epidèmia ha passat i amb els respiradors dels hospitals n’ha ha hagut prou per vèncer el virus», assenyala.