GESTIÓ DE LA CRISI DEL CORONAVIRUS

Torra, d'exigir confinament a permetre l'obra pública

El president combina la defensa del fet que ningú surti de casa amb mantenir els treballs

Presidència planteja un panorama restrictiu que no compleix a la pràctica

cmontanyes43266823 pisos180510190043

cmontanyes43266823 pisos180510190043 / FERRAN NADEU

5
Es llegeix en minuts
T. SUST / L. BENAVIDES

A punt que es compleixin dues setmanes de l’inici de la crisi del coronavirus a Espanya, es manté el debat sobre si el confinament és massa lax o prou estricte. La posició del Govern de Quim Torra sobre això ha sigut molt clara i exigent en el discurs. No tant en els fets. Perquè potser Torra té raó al reclamar mesures més extremes, el temps ho deixarà clar. Però el que a hores d’ara ningú sembla entendre, inclosos alguns dels seus acòlits, és que el president hagi combinat aquesta fermesa amb l’anunci que l’obra pública de la Generalitat no s’aturarà. Per acabar-ho d’adobar, hores després que el mateix Govern proclamés que s’interrompria. 

¿Què podria fer el Govern català que no estigui fent per ser coherent amb les seves reclamacions a l’Executiu de Pedro Sánchez, al qual titlla d’irresponsable? Per començar, aturar aquestes obres. Per continuar, reduir la freqüència del pas del metro o de Ferrocarrils de la Generalitat, ja que el Govern controla el 51% de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), si bé això complicaria la norma que limita a un terç la capacitat dels vagons. Un punt, tot sigui dit, que tampoc s’està controlant a data d’avui per part els cossos policials, com ha reclamat algun sindicat del metro.  D’altra banda, ¿per què no col·locar controls als accessos per comprovar que els viatgers compleixen les excepcions previstes?

Els tres punts de Torra 

El document del departament de Presidència que resumeix la posició del Govern consta de tres punts. El primer advoca pel «confinament de la població a casa». El segon, per «la prohibició de la circulació exterior a peu, en vehicle privat o transport públic o privat, col·lectiu i individual».

El tercer punt recull les excepcions en què els punts anteriors es poden defugir: garantir el funcionament de «la producció agroalimentària i pesquera» per permetre que comerços, magatzems, centres logístics i mercats puguin operar. També desplaçaments a centres de treball i de retorn al domicili en casos de serveis essencials, a més de la compra de menjar i beguda, fàrmacs de primera necessitat i carburant per a vehicles.

Les obres i l’ajuntament

Fonts de Territori i Sostenibilitat confirmen a aquest diari que en aquests moments tenen un total de 36 obres en execució relacionades amb infraestructures i mobilitat. Les empreses que vulguin parar podrien emparar-se, per exemple, en problemes logístics, com falta de materials, o en no voler exposar els seus treballadors. ¿Però per què un Govern que advoca perquè tot es paralitzi permet aquest marge?

Podria donar-se el cas que el Govern argumentés que s’ha de protegir de possibles conseqüències legals, a la vista que el Govern central no ha vetat tota l’obra pública. Però en altres administracions això no ha suposat un fre. L’Ajuntament de Barcelona, que en aquest debat és assenyalat com a membre de l’equip del Govern central, va anunciar el 17 de març que aturava 72 obres públiques, excepte les d’emergència: el bombatge d’aigua de la plaça de les Glòries i treballs als dics del Port Olímpic i el Port Fòrum. «Si és qüestió dels proveïdors, nosaltres els citem i negociem amb ells. En 24 hores ho vam aturar tot i ningú ens ha denunciat», explica Jordi Martí, regidor de Presidència, que defuig l’enfrontament entre administracions en el context de la crisi del coronavirus, tot i que sí que rebutja que la Generalitat hagi proposat mesures que sap que el Govern central li tombaria.

La responsable última de les obres municipals, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ja va rebutjar dimecres el canvi de posició de Torra. Si la prioritat és salvar vides, afirma Sanz, no hi ha dubte que cal paralitzar-ho tot. «Hi ha matisos: el Govern central diu que hi ha d’haver un metre entre treballadors. La Generalitat, un metre i mig. ¿Com ho garanteixes?». Sobre conseqüències legals d’aturar els treballs, cita la llei de contractes i un decret de l’Executiu central com a avals per prendre aquesta decisió. 

Ho ha fet Barcelona, ho ha fet Lleida, ho ha fet Sant Cugat, remarca Sanz citant alguns casos. I va més enllà: diu que els serveis jurídics del consistori i els de la Generalitat han parlat d’aquest tema i estan d’acord que l’obra pública s’ha d’aturar.

Els exemples

Entre les obres més importants que poden seguir el seu curs destaquen les de trasllat i modificació de l’enllaç ferroviari de Martorell, adjudicades a principis de febrer d’aquest any a l’empresa Siemens Rail Automation SA amb un import d’1,7 milions d’euros; i l’execució del projecte constructiu de l’ampliació de l’estació depuradora d’aigües residuals de Maçanet de la Selva, a la comarca de la Selva, adjudicada el gener d’aquest any a l’UTE Ampliació Eda Maçanet amb un pressupost de 5,3 milions d’euros. Aquestes dades apareixen públiques al portal de Transparència del Govern, en què figuren 24 contractes més formalitzats relacionats amb obres només el 2020. 

En aquesta última modificació del decret el Govern de Torra fa una excepció amb els contractes d’obra declarats d’emergència o estratègics. En total, la Direcció General d’Infraestructures i Mobilitat té en curs 17 obres d’aquest tipus, la majoria vinculades amb els efectes del temporal Glòria. En aquest lot d’obres trobem les obres de reconstrucció del pont sobre el riu Tordera entre Malgrat i Blanes, declarades d’emergència pel consell executiu de la Generalitat.

Veus discordants

Notícies relacionades

Fonts de la Conselleria d’Empresa asseguren que treballen en determinar quines indústries i activitats podrien considerar-se com a essencials i quines no. Admeten que aquest treball encara no s’ha finalitzat i que se cenyeixen al que estableix el reial decret d’estat d’alarma del Govern central. En tot cas admeten que és difícil fixar límits atesa la interconnexió que hi ha en la indústria i en les activitats econòmiques en general. La titular del departament, Àngels Chacón, és poc partidària d’una paralització total i, en aquest sentit, suposa una veu discordant en el discurs de Torra. «Diàriament ha de respondre peticions i consultes de nombrosos sectors», afirmen col·laboradors seus. 

A Chacón ja li va tocar jugar un paper similar quan Torra estimulava vagues generals després de la sentència del procés i la consellera, ben vista per les organitzacions empresarials, va rebutjar aquest tipus d’iniciatives. Les mateixes fonts asseguren que el departament ha fet arribar algunes de les seves opinions a les conselleries d’Interior i Salut, que piloten la proposta de confinament total per la qual advoca el president. En qualsevol cas admeten la dificultat de separar el que s’ha de paralitzar i el que no perquè existeix molta vinculació entre diferents sectors i és en això, afirmen, en el que estan treballant sense que encara existeixi un document en el qual es detallin aquests aspectes.