EDUCACIÓ

Els joves confinats que preparen la selectivitat: «Aquesta situació és molt estressant»

Els alumnes de segon de batxillerat viuen amb incertesa l'ajornament de les proves d'accés a la universitat

Alguns estudiants temen no arribar ben preparats a l'examen per les dificultats per avançar en el temari des de casa

zentauroepp48601402 selectivitat200318164148

zentauroepp48601402 selectivitat200318164148 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Luis Benavides

Incertesa, inquietud, nerviosisme, angoixa i moltes altres paraules d’aquest tipus servirien per expressar el que senten molts alumnes de segon de batxillerat després que el Govern central, les autonomies i els rectors decidissin, dimarts, ajornar l’Avaluació de Batxillerat d’Accés a la Universitat (EBAU), abans coneguda com a selectivitat, per culpa del coronavirus. Només els faltava quedar-se amb la incògnita sense resoldre de la nova data que tindran les proves. 

Els exàmens s’havien de fer abans del 18 de juny, però la comunitat educativa ha acordat que és impossible sense retallar el temari.  «Aquesta situació és molt estressant», explica Marc Anduenza, de 17 anys i alumne de l’institut públic INS Ronda de Lleida. Li agradaria cursar el grau de Matemàtiques o el de Filosofia, Política i Economia. Encara no s’ha decidit. Les dues carreres tenen una nota de tall alta. «No hem acabat el temari, no sabem quant de temps ens quedarà per estudiar... Vivim amb molts dubtes», afegeix el noi, que aquests dies s’organitza per fer tots els exercicis que li encarreguen i trobar una estona per evadir-se en ple confinament per l’estat d’alarma. 

El còctel format pel coronavirus i les proves d’accés a la universitat inunda aquests dies els grups de WhatsApp dels estudiants de segon de batxillerat. «A més de nervis, hi ha molt malestar perquè s’han cancel·lat viatges. Amb l’institut havíem d’anar a París aquesta setmana i s’ha anul·lat del tot, és clar,» lamenta Anduenza, que espera que els centres educatius sàpiguen adaptar-se tecnològicament amb videoconferències, per exemple, si s’allarga l’estat d’alarma. En la majoria dels instituts només tenen aules virtuals, una mena de fòrums on els docents poden penjar tota mena d’arxius i els alumnes hi poden participar.

Anduenza s’ha posat en contacte sense gaire èxit amb alguns professors. Imagina que van desbordats. Mentre arriben les respostes prepara els exercicis i avança esquemes del temari. Com la seva companya d’institut Irene Ruiz, que aquesta setmana ha començat amb una estricta rutina acadèmica autoimposada. «No em llevo tan d’hora com quan tinc classe, però a les deu ja esmorzo i em poso amb els deures», puntualitza Ruiz, que té clar que sigui quin sigui la data escollida, serà pitjor que l’original. «Al juny podies tenir el temari fresc –continua–; si l’ajornen al juliol, molts hauran d’anul·lar vacances, i si anem directes al setembre és molt arriscat i et fastiguegen tot l’estiu».

De Youtube a Fortnite

Ruiz està cursant el batxillerat humanístic i més o menys pot seguir les classes sense dificultat, no així els seus amics del científic. Sense un professor a mà, tot i que sigui virtual, alguns exercicis es fan molt difícils. «Si et quedes encallat has de mirar vídeos, tutorials, a Youtube», apunta Brais Testa, estudiant de segon de batxillerat de l’INS Miramar de Viladecans. «Amb l’assignatura de Química necessitarà ajuda d’algun company per Skype o alguna cosa així; la resta de matèries no em preocupen», afegeix el jove, que assegura que està una mica sobrecarregat de deures. 

Notícies relacionades

A l’institut de Testa fan trimestrals, quatre dies d’exàmens en els quals entren tota la feina feta a classe. «Si s’ajunten els trimestrals amb la selectivitat, sense temps entre una prova i l’altra, serà un estrès total», vaticina aquest jove, que s’enfila per les parets pel confinament. Està acostumat a entrenar quatre dies a la setmana amb el seu equip de futbol i intenta consumir tota la seva energia amb entrenaments casolans.

Per alliberar tensions també juga a la nit a jocs tipus Fortnite. Se li tiren les hores a sobre i no se n’adona. Diu que tancat perds «la noció del temps». També li passa a Daniel Campos, de 17 anys, alumne del mateix institut. «Soc bastant responsable i em llevo d’hora er estudiar», puntualitza Campos, preocupat pel seu futur. S’hi juga molt, diu. «Ens han posat molta pressió durant tot l’any explicant-nos l’importància d’aquesta prova, i ara tot s’ha parat. Fa por pensar que hi podem arribar sense estar prou preparats».