26 set 2020

Anar al contingut

crisi sanitària

«A casa meva no entra ningú»: així s'atrinxeren la gent gran sola davant del coronavirus

Acostumats a la solitud, surten en comptagotes i eviten les notícies i els cuidadors

Es reforcen les trucades de voluntaris per assegurar-se que es troben en bon estat

Elisenda Colell

«A casa meva no entra ningú»: així s'atrinxeren la gent gran sola davant del coronavirus

ANGEL GARCIA

«A casa meva no hi entra ningú», és la màxima que s’ha imposat la Trini, una dona de 83 anys, que viu sola a Barcelona, i que mira d’evitar la infecció de coronavirus suspenent el contacte amb el món exterior. «M’aclapara una mica, m’agrada sortir a passejar, però hem de cuidar-nos», afegeix. Diverses vídues jubilades consultades, en la seva mateixa situació, surten al carrer protegides, i per fer el mínim: llençar les escombraries i comprar aliments bàsics. Han suprimit els serveis privats de neteja i evitat demanar ajuda als seus familiars o mirar les notícies. Mentrestant, entitats com Amics de la Gent Gran o Avismón reforcen l’atenció telefònica per assegurar-se que estan bé en una ciutat on el nombre d’ancians que viuen sols ha superat tots els rècords

«Miro de veure el coronavirus com una loteria, si et toca, et toca... no puc viure atabalada», explica Encarna Taroca, una dona soltera de 78 anys que viu sola al barri del Clot. «No estic espantada, però al principi ho vaig passar malament», relata la dona, acostumada a sortir cada tarda a fer un volt pel veïnat. «Vaig pensar que no ho aguantaria, però ara cada dia em truquen les meves amigues i així anem tirant» diu somrient. També Rosa Maria Pastor, de 63 anys i amb una malaltia pulmonar, ha vist com el telèfon l’ha absorbit després del confinament, tot i que aclareix: «Jo no truco a tot el món, a aquesta gent que pateix tant no li agafo el telèfon, prefereixo evitar les preocupacions».

Moltes han deixat de veure la televisió. «M’agrada veure les novel·les, però és que a la tele només parlen del coronavirus aquest i em posa nerviosa». El diu Pilar, de 68 anys i amb problemes coronaris i asmàtics. Però ho subscriuen totes les entrevistades. La Trini va deixar de veure les notícies quan es va assabentar que el primer ministre britànic no confinaria el país: «¿Què es pensa aquest senyor, que els grans som escombraries o què?», es queixa. La Rosa Maria està «cansada de veure els polítics». «Jo vull veure algú que hagi passat la malaltia i que digui que està bé», afegeix. Ha deixat de mirar la tele, però es manté connectada al món a través del grup de WhatsApp que han creat els veïns del seu bloc. «És una bona iniciativa, tot i que de moment no he demanat ajuda». 

Tancades des de dijous

De moment, les cinc dones enquestades porten tancades a casa des de dijous, el dia en què es van aprovisionar de menjar (molta ja al congelador), guants i gel desinfectant. La Trini ha provat de sortir «el mínim possible», aprofitant tot el material que té a casa. «M’he posat els guants de jardineria, la màscara que tinc a casa de quan van fumigar, i quan torno em netejo les ungles amb un raspall de dents». Té nets i fills, que viuen fora de la ciutat, que la podrien ajudar a fer la compra o anar a buscar els medicaments. «Prefereixo que no vinguin, no vull que ens posem en risc, jo estic bé i puc anar tirant», justifica. Ella també ha demanat a la dona que neteja a casa seva que deixi de venir per uns dies. «I si haguessin de venir, els demanaria que em deixessin el menjar a la porta, no els obriria», afegeix.

Josefa Porcel, els seus 79 anys i amb una asma que li impedeix respirar amb normalitat, no pot prescindir dels cuidadors. En comptes d’anar al menjador social on menja cada dia, ara li porten fins al seu pis del Raval el menjar precuinat. També l’assisteix, com sempre, una treballadora familiar del servei domiciliar que, fins i tot «sense mascareta ni guants», l’ajuda a dutxar-se, li neteja la casa i li compra els medicaments que necessita. A ella, el que més li sorprèn és veure aquesta Barcelona buida. «Semblem una illa deserta, no ho havia vist així mai a la vida», remarca. I la solitud, ni la molesta ni l’aclapara. «Ja hi estic acostumada». 

Dubtes davant dels símptomes

No obstant, les ancianes no saben com procedir si noten algun símptoma. «El 061 està col·lapsat», lamenten. Per això, diverses entitats que recolzen la gent gran han ampliat els seus serveis. Tant la fundació Avismón com Roure han habilitat un número de telèfon on, totes les persones grans que viuen soles poden trucar si necessiten alguna cosa: «Ja sigui companyia o cobrir necessitats bàsiques», explica el director d’Avismón, Daniel Salvador. Amics de la Gent Gran també truca cada dia als seus 2.000 usuaris. «Costa convèncer els voluntaris que no poden anar a veure’ls», comenta el president, Albert Quiles.