Patricia Pólvora desafia l'artritis reumatoide: «No em rendiré»

Despertar-te un matí d’hivern i no poder moure’t ni un centímetre. Un dolor fort envaeix cada racó del teu cos i t’immobilitza, fins i tot t’apaga. És tan fort que constantment et desmaies i et despertes sense entendre res. No pots obrir els ulls, et fa mal tot. Així va ser com Patricia Pólvora es va veure esclafada per l’artritis reumatoide. Els metges van trigar tres mesos a trobar la malaltia, passaven d’un diagnòstic a un altre. Fins i tot li van aconsellar la prejubilació; acabaria en cadira de rodes i no podria tenir fills.

Fa 14 anys que la Patricia conviu amb la malaltia, una malaltia inflamatòria que afecta les articulacions i pot causar importants limitacions físiques. És una reacció constant del cos i la inflamació és dolorosa. El seu és un cas greu; li acaba fent mal tot i, a més, és crònic, no té fi. Hi ha teories sobre si prové dels gens o d’un factor de la sang. Cinc de cada 1.000 persones pateixen aquesta afecció al món i a Espanya n’afectades unes 240.000 persones. Els nous tractaments permeten frenar l’avenç d’alguns casos, però no hi ha cura. 

Diagnòstic

La Patricia va créixer a Suècia. Allà vivia la vida dels seus somnis: tenia un pis, una bona feina, viatjava molt i fins i tot podia dedicar temps als seus ‘hobbies’ favorits: cada cap de setmana sortia a ballar. Es trobava als 29 anys en el punt més àlgid de la seva vida. Amb la seva parella estaven planejant adoptar, fins que es va despertar amb el pitjor dels mals. A més de l’artritis reumatoide també se li va diagnosticar lupus, una artritis dels òrgans interns més difícil de gestionar.

Viure amb la cortisona

Va intentar perfeccionar una rutina i tècniques que li permetessin seguir endavant. «Vaig passar d’una vida superguai a un canvi de merda, però no em volia rendir», explica. Amb l’artritis, la possibilitat d’adopció era nul·la i tampoc podia quedar-se embarassada pels medicaments. En aquell temps sobrevivia amb una dosi de 40 mil·ligrams de cortisona. «M’inflava el cos i estava sempre molt cansada», descriu. Va ser adaptant-se als canvis, va reduir la seva jornada laboral i va millorar la seva dieta. Dues hores de bany calent, junt amb la cortisona, li permetien estar mitjanament bé fins al migdia. Després tocava ajeure’s al llit i aguantar el dolor després de l’efecte del medicament. 

Nou tractament i nova vida

Notícies relacionades

El líder xinès Xi Jinping dona la benvinguda als EUA en la lluita pel clima

Coronavirus al País Basc: última hora del nombre de casos

Va anar a la Xina i a l’Argentina a provar medicines alternatives perquè «en aquell moment t’aferres a tot», explica. No hi ha una cura ni una clau, menjar bé, un bon clima, exercici i descansar també ajuden. Es va traslladar a Barcelona i amb nous medicaments va millorar. «No estava bé, però era una situació vivible; vaig arribar a provar entre 10 i 15 medicaments que anaven sortint», recorda. Va viure amb dolor fins que li van receptar la medicació que es pren actualment. Tenia una pròrroga de quatre mesos per descansar el cos abans de la seva primera dosi i es va quedar embarassada. Mentrestant, va muntar la seva empresa, Teterum. Va ser un embaràs de risc que li va tornar un cos sense dolor gràcies al sistema immunitari del nadó, era com no tenir malaltia durant nou mesos. «Podia moure les mans i ballar, fins i tot vomitant era feliç. Vaig disfrutar cada segon», explica. 

El tractament el realitza cada sis mesos. És nou, així que se’n desconeixen els efectes secundaris o si deixarà de funcionar-li, però ja no sent tant dolor i li ha permès tornar a viure amb més força. Recentment ha publicat Doctor, no voy a rendirme, un llibre en el qual parla sobre la malaltia i com l’ha suportat. A més de liderar una empresa compromesa amb el treball social, cria al seu fill de 5 anys i cerca nous projectes «sento que encara no he saldat el meu deute, he renascut i vull retornar-ho», sentencia.