Els grans propietaris acusen el Govern de fomentar l'ocupació

Les grans forquilles de pisos –propietaris individuals, promotors, ‘servicers’ i fons d’inversió immobiliaris–, així com diferents òrgans de representació del sector immobiliari –Foment del Treball, administradors de finques, APIs i el Col·legi d’Advocats– consideren que els dos decrets de mesures urgents per millorar l’accés a la vivenda aprovats pel Govern (i convalidat un d’ells pel Parlament el 5 de febrer) agreugen el problema l’ocupació il·legal de les vivendes buides a l’obligar els propietaris amb més de 15 immobles a oferir un lloguer social per un període de set anys –màxim establert per la llei arrendaments urbans (LAU) per a la durada dels contractes de lloguer–, prorrogables set anys més (14 en total), als qui ocupaven una vivenda sis mesos abans de l’aprovació de la nova llei, fins i tot en el cas que pesi una demanda de desnonament sobre l’ocupant. 

El Consell de Garanties Estatutàries s’ha sumat aquesta setmana al clamor al considerar «inconstitucional» la definició de vivenda buida que es fa al decret a la vivenda aprovat a Catalunya perquè vulnera l’article 33 de la Constitució, que reconeix el dret a la propietat privada, i el 9.3, que garanteix el «principi de legalitat». 

«Abans, quan tenies una ocupació il·legal, el que feies era denunciar-la i depenia del jutge determinar si era legal o no, i també dels serveis socials, que havien de determinar si era un cas d’emergència habitacional. Es decidia cas per cas. Amb l’aprovació del decret, l’únic que miraran els serveis socials és si hi ha risc d’exclusió social o no. Però tot i que existeixi una denúncia del propietari i no hi hagi encara una resolució judicial, tindràs l’obligació d’oferir un lloguer social», comenten fonts d’un dels fons d’inversió que compta amb més volum de vivendes de lloguer a Catalunya. «Aquesta situació suposa donar ales a l’ocupació il·legal», agreguen les mateixes fonts.   

Canvi d’última hora

El decret llei 17/2019 del 23 de desembre del 2019 de mesures urgents per millorar l’accés a la vivenda obligava les grans forquilles a fer un lloguer social en cas d’ocupació, però reconeixia que si el cas estava denunciat davant d’un jutge quedava eximit d’aplicar el lloguer social fins que el magistrat es pronunciés. El decret 1/2020 del 21 de gener, posterior, esmena aquesta decisió i elimina l’obligació d’eximir del lloguer social en cas de denúncia. «És la primera vegada que ens trobem que en una situació denunciada s’ha de legalitzar abans que el jutge decideixi», destaquen els detractors de la normativa.

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB)  i l’Escola d’Administradors de Finques comparteixen aquesta visió: «Lamentablement, el Govern de la Generalitat ha fet un pas enrere en la lluita contra l’ocupació il·legal d’una vivenda».  

Els responsables del Departament de Territori en matèria de vivenda –amb Agustí Serra, secretari d’Agenda Urbana, i Jaume Font, director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, al capdavant– van participar recentment en un acte a l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) per explicar la normativa d’accés a la vivenda. En aquest acte, al qual no va faltar cap representant del sector promotor, es va posar de manifest el rebuig de les empreses de l’edificació. «La Generalitat ha elaborat aquesta norma sense escoltar els professionals i fa l’efecte que no millorarà la situació del lloguer», comenta Elena Massot, vicepresidenta de l’APCE. «De nou, la falta de planificació durant 30 anys es vol carregar sobre els promotors», agrega. «Donar 14 anys de marge a una emergència social no és buscar solucions, és perpetuar-la», insisteixen els promotors, segons els quals l’Administració intenta traspassar al sector privat la seva responsabilitat sobre la vivenda social.

Perspectiva del Govern

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

La perspectiva del Govern és que cal donar una resposta a l’emergència habitacional que pateix Catalunya i que els decrets han sigut aprovats per donar solucions a aquesta situació social. En gran mesura coincideix la Generalitat amb entitats com el Sindicat de Llogateres o la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca (PAH), que posen per davant de l’activitat econòmica la precarietat en la qual viuen moltes famílies a Catalunya. «Les grans forquilles tenen interès a explicar que els decrets fomenten l’ocupació, però no és així. Simplement es demana als fons voltor que assumeixin la seva responsabilitat», afirmen fonts del Sindicat de Llogateres. «Estan comprant a valor de saldo als bancs i n’obtenen una gran rendibilitat amb pujades de preus. Cal exigir que posin rendes que s’adaptin als ingressos de les famílies que no tenen recursos», agreguen.

Tot i així, la indústria insisteix que s’està «fomentant» i «legalitzant» l’ocupació. «Abans de desembre teníem 10 intents diaris d’ocupació, i al gener hem tingut 20 intents de mitjana», explica un executiu d’un d’aquests fons. «Des d’algunes plataformes s’ha fomentant l’ocupació els mesos previs a l’aprovació del decret per consolidar aquesta situació», agreguen. Les plataformes socials ho neguen.