09 d’abr 2020

Anar al contingut

INFORME SOBRE LA INFÀNCIA

Gairebé la meitat de nens que viuen en llars on només entra un sou estan en risc de pobresa

L'Observatori Social de La Caixa conclou que la recuperació econòmica no ha arribat a les capes més febles de la societat

Efe

MONFERO

MONFERO / VICTOR ECHAVE (OPC)

Un 48,1% dels nens que viuen a Espanya en llars on només treballa un dels progenitors està en risc de pobresa,  segons un informe de l’Observatori Social de La Caixa fet públic aquest dimarts.

L’informe, titulat ‘Objectiu: pal·liar la pobresa infantil’, analitza l’estreta relació entre la pobresa infantil, el mercat de treball i els ajuts econòmics públics i conclou que l’ocupació és determinant en la pobresa infantil, fins i tot en èpoques de bonança econòmica.

L’estudi constata que el 2008 el risc de pobresa ancorada entre els nens que vivien en llars on només un dels pares tenia feina era del 35,5%, mentre que el 2018 aquesta xifra va pujar el 48,1%. Segons l’autora de l’estudi, Sara Ayllón, investigadora del Departament d’Economia de la Universitat de Girona, a Espanya, quan només un dels dos progenitors està empleat, «viure amb tots dos no garanteix una vida digna» per als nens.

L’informe denuncia que Espanya té una de les taxes de pobresa infantil més altes d’Europa  i alhora és un dels cinc països europeus que menys ajuts destinen a la infància.

Per sota del llindar de la pobresa

També destaca que el 2018, el 29,9% dels nens espanyols vivien per sota del llindar de la pobresa, una xifra superior a les d’abans de la crisi, cosa que significa que la recuperació econòmica no ha arribat a les capes més febles de la societat.

«A l’inici del període estudiat, el 2008, més de 3 de cada 10 nens en aquesta situació vivien sota el llindar de pobresa ancorada (35,5%), però el panorama per a aquest grup no ha millorat: el 2018, el 48,1% dels nens en aquest tipus de llars vivien en la pobresa», assenyala Ayllón.

Els col·lectius més vulnerables

Els més vulnerables són aquells nens de famílies en les quals cap dels dos progenitors treballa, cosa que fa que el 2018 fossin pobres 8 de cada 10 menors en aquesta situació, davant els 7 de cada 10 del 2008.

A aquests els segueixen els nens que creixen en famílies monoparentals en les quals el pare o la mare no treballa (7 de cada 10 són pobres).

Segons Ayllón, la recessió econòmica va tenir importants conseqüències en els nens, «va agreujar una situació ja preocupant abans de la crisi» i ha deixat que Espanya tingui actualment una de les taxes de pobresa infantil més elevades d’Europa.

Prenent com a referència la pobresa relativa (indicador que considera aquells que viuen en llars amb rendes inferiors al 60% de la renda mitjana equivalent), la taxa era alta ja el 2008 (26,9%), va arribar al seu màxim el 2014 (30,2 %) i va baixar lleugerament amb la recuperació econòmica fins a arribar el 2018 al 26,6%.

Aposta pels ajuts directes a la infància

L’estudi inclou un apartat dedicat a «les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil», elaborat pels investigadors de la Universitat de Màlaga Elena Bárcena, M.Carmen Blanc i Salvador Pérez. Aquest treball conclou que concentrar els ajuts econòmics en la infància és tres vegades més eficaç per combatre la pobresa infantil que canalitzar-les cap a tota la població en funció del seu nivell de renda.

Els autors estimen que un increment de l’1% en la despesa en transferències condicionades a la renda, com per exemple els subsidis d’atur, redueix la probabilitat que un menor estigui en risc de pobresa entre el 2 i el 2,3%. En canvi, si s’incrementa el mateix percentatge en la despesa destinada únicament a la infància, com pot ser la prestació per naixement i cura d’un menor, aquesta probabilitat disminueix entre el 5,7 i el 6%.

En termes relatius, el 2016 Espanya destinava el 3,3% del total de transferències a la infància, davant el 9% de la mitjana europea, cosa que situa a Espanya en un dels cinc països de la UE que menys ajuts d’aquest tipus destina a la infància.