A la banqueta per portar al suïcidi el seu amant

Suposadament la moral li va anar minvant fins que va aconseguir que se suïcidés, després de fer-li firmar un any abans una pòlissa d’assegurança a favor seu. La víctima era insegura, inestable i dependent. Buscava afecte i una parella estable. Enrique T. A., amb qui mantenia relacions sexuals, és una persona segura de si mateixa, egocèntrica i amb tendència al perfeccionisme. Aquest dilluns a l’Audiència de Barcelona es reviurà aquesta història en un judici inusual. El fiscal reclama per a Enrique T. A. quatre anys i sis mesos de presó per un delicte d’inducció al suïcidi i un any més de presó per estafa en grau de temptativa, a més del pagament d’una indemnització de 250.000 euros per als pares del difunt.

L’Enrique era 15 anys més gran que ell. Es van conèixer el 2010 a Barcelona, on tots dos vivien, segons el relat de l’acusació pública. Es van fer amics i amants, i van protagonitzar «flirtejos de caràcter sexual». Mai van ser parella sentimental, però el seu contacte era diari, tant en persona com a través de converses telefòniques o missatges de mòbil. La seva relació era cada vegada més intensa, fins al punt que el 5 d’abril del 2013 l’acusat va convèncer la víctima perquè firmés una pòlissa d’assegurança de vida al seu favor per 499.000 euros.

Al contracte es va incloure aquesta clàusula: «En cas de mort per suïcidi el primer any de l’assegurança no es cobrarà el capital assegurat. En cas que la mort per suïcidi passi una vegada finalitzat el primer any, el beneficiari té dret a cobrar l’import assegurat». El motiu esgrimit per l’imputat en les negociacions amb la companyia d’assegurances era que volia constituir una societat amb tres socis i que ell hi volia aportar els fons, així que volia tenir la seguretat que, si a cap dels seu companys li passés res, ell recuperaria els diners. Des del dia en què es va firmar l’assegurança fins al 14 de juny del 2014, en què es va trobar mort el seu amic íntim, no hi ha constància que l’acusat hagués constituït cap empresa, detalla la fiscalia.

Assetjament psicològic

A partir del desembre del 2013, Enrique T.A., portant a terme «el pla que havia ordit, encaminat a decantar l’estat de preocupació» del seu amant «cap a un estat depressiu», i «coneixent la influència decisiva que tenia sobre la seva voluntat», va començar a fer-li «manifestacions contínues» com ara «estàs depre, quan tu passes de tot és que estàs depre»,«¿ja tornes a estar depre?» o «no et deprimeixis, sempre estàs igual», entre d’altres. Tot això a més d’exercir sobre el seu amant un control de les seves activitats diàries, amb trucades constants.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

El març del 2014 tot va canviar. L’home va explicar a l’acusat que havia conegut un noi i que estava il·lusionat, i li va explicar els contactes que hi mantenia. El mes següent, a l’abril, quan s’acostava la data del venciment del primer any de l’assegurança, Enrique T.A. , sempre a l’entendre de la fiscalia, va començar a intensificar les preguntes sobre aquesta relació. «He de dir-te una cosa, però et farà mal; ell no estava de festa, no està interessat en tu i et farà molt mal, talla amb ell o patiràs; ell no t'estima», li va dir.

Després l’imputat va seguir amb el seu pla per portar el seu amant «cap a un estat depressiu». A causa d’aquest «assetjament psicològic», afirma l’acusació, el noi va verbalitzar la seva intenció de suïcidar-se: «Estic pensant a treure’m la vida... i desaparèixer d’aquest món, no hi estic a gust... sobretot no m’estima ningú». Aquesta idea li va rondar pel cap dies i dies. El 14 de juny del 2014, els Mossos el van trobar mort a casa seva. Va morir per la ingesta de fàrmacs i alcohol.