Les immigrants sense targeta sanitària no poden avortar gratis a Catalunya

La Lucía té dins al ventre una cosa que no vol tenir. Ha recorregut tot l’Hospitalet de Llobregat, on viu, perquè l’ajudin a treure-s’ho. Ha visitat l’Hospital General de l’Hospitalet, un centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), el Centre d’Atenció Integral de la Dona i el CAE la Torrassa. A tot arreu li han demanat la targeta sanitària. Però ella no la té perquè no es pot empadronar. Sense padró i sense diners, continuarà embarassada tot i que no vulgui. Lucía és el nom fictici d’una història real. Ella és una de les desenes d’immigrants anònimes que no poden accedir a l’avortament a Catalunya. ¿El motiu? La seva situació administrativa irregular i l’absència de padró.

«Les lleis espanyola i catalana deixen fora un grup vulnerable a l’hora d’accedir a una sanitat universal i gratuïta», afirma Carlos Losana, pediatre i portaveu de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat).En el ple monogràfic pels drets de les dones al Parlament el 17 de desembre, la CUP i En Comú Podem van presentar una moció per garantir el dret de les immigrants a un avortament segur i gratuït. Va ser rebutjada pels vots en contra d’ERC, el PSC, JxC i el PP, i l’abstenció de Cs.

175 euros la píndola

Avortar a la sanitat pública és gratuït, si no és que no tens papers. En aquest cas, un tractament d’interrupció voluntària de l’embaràs per via farmacològica costa 175 euros, que moltes no poden pagar. «Posem el focus sobre l’avortament perquè hi ha un límit temporal per dur-lo a terme; les administracions maregen aquestes dones enviant-les d’un lloc a un altre fins que arriben al límit del termini», explica Arlene Cruz Carrasco, feminista decolonial de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament (Red MGD).

La llei catalana 9/2017 d’universalització de l’assistència sanitària atorga l’accés a la sanitat«a les persones que acreditin l’arrelament a Catalunya a través dels criteris que es despleguin per reglament». «Després de dos anys i mig, encara s’està esperant aquest reglament que defineixi què és una cosa tan ambigua com l’arrelament –denuncia Solana–. En la llei van establir que ho aprovarien en tres mesos, però només han obert un procés participatiu sense data d’acabament».

La portaveu de Salut d’ERC, Gemma Espigares, justifica el seu vot en contra per l’existència de la llei d’universalització impulsada pels republicans «i aprovada amb un ampli consens». «Rebutgem modificar la llei per lectura única ja que només fa falta l’aprovació del reglament prevista per al juliol», conclou. Assumpta Escarp, diputada del PSC, coincideix: «La llei catalana ja protegeix aquestes dones amb fórmules com l’arrelament».

Sense nombre d’afectades

Bombo N’dir acompanya dones com la Lucía al laberint de la burocràcia. «Com una agent comunitària de salut i mediadora cultural, em situo entre el metge i la pacient per facilitar l’entesa». El seu rol se centra en dones africanes. «La concepció de la salut és diferent a la d’occident», denúncia. «No parlen la llengua i això les sotmet a un estat de constant estrès quan no les deixen avortar».

És impossible conèixer el nombre exacte d’afectadesper la privació del dret d’accés a la sanitat. Segons l’informe Sis anys d’exclusió sanitària: l’impacte de la RDL 16/2012 a Catalunya de la Pasucat, uns 91 menors i 20 embarassades havien sigut exclosos fins a l’octubre del 2018.

«Incloure l’avortament com un element de salut universal és bàsic», explica la diputada de la CUP Natàlia Sánchez. «Per això va sorprendre el rebuig de grups suposadament progressistes». Sánchez afirma que el Govern, amb la republicana Alba Vergés a Salut, «considera que això és una cosa que no està passant». Després del no al Parlament, els dos grups busquen noves vies mentre el reglament continua estancat. «Hem posat el tema sobre la taula durant la negociació dels pressupostos –diu la diputada dels Comuns Marta Ribas. Si no prospera, optarem per proposar una modificació de la llei».

Privilegi d’algunes

«El padró exclou molta gent i és molt difícil obtenir-lo sense tenir una vivenda estable», afegeix Solana. Aquesta «porta que t’obre la ciutadania» preval davant les necessitats sanitàries. «Això no és només una vulneració dels drets de les que volen avortar; és un racisme institucional que vulnera els drets de totes les que no poden accedir a una sanitat pública, universal i de qualitat»,conclou Cruz Carrasco.

Notícies relacionades

L’avortament pot ser una cursa d’obstacles a Espanya

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

«Vivim a les nostres pells el rebuig, la incomprensió i el paternalisme d’una societat que afirma saber més sobre els nostres propis cossos», denúncia N’Dir. «Si hem lluitat tants anys per l’avortament, no pot ser només per al privilegi d’algunes», acaba Solana.

Al final, després de sis setmanes, la Lucía va poder avortar. Ho va fer a l’ASSIR del CAP del carrer de Manso de Barcelona perquè allà tracten, de forma excepcional, l’IVE com una urgència a què s’accedeix sense targeta sanitària. Tan simple com el dret fonamental de la Lucía a decidir sobre la seva vida.