La igualtat és cosa de nens

Els nens juguen amb les nines i les nenes, a ser mecàniques. Els nens canvien bolquers i les nenes exerceixen de bombers. L’objectiu apunta a eliminar clixés, com a allò de «no ploris com una nena» o «no et facis el mascle». «Tots som iguals, però cada un amb la seva especificitat», expliquen els organitzadors de la nova secció del museu Explora de Roma, un recinte dedicat a nens i nenes a partir de 6 anys (tot i que algunes de les iniciatives que ofereix són també per a menors de 3 anys).

El flamant apartat del museu, situat a pocs metres del centre barroc de Roma, es diu ‘Pari’ (iguals), i es desenvolupa a través d’11 recorreguts, tots sobre la base de tres grans temes: clixés o estereotips, drets i deures, igualtat i especificitat.

Jutjant per la gresca i l’ambient en general, sembla que tots els menors es diverteixen com si estiguessin enfrontant un desafiament. El Jorge posa una rentadora, la María manipula un gran aparell mecànic. D’altres decideixen si els colors, ja sigui en vestits o altres objectes, són millors per a nens o per a nenes. ¿Escalar una paret és un esport masculí o també és femení? ¿Els aparells aeroespacials són aptes per a nenes? I el periodisme o la medicina, ¿són per a tothom?

Societat inclusiva

«Sensibilitzar a la igualtat d’oportunitats significa encaminar a les futures generacions cap a una societat inclusiva, que no impedeixi una possibilitat de creixement, de decisió i capacitat», expliquen els organitzadors, que posen alguns exemples que ja estan sent ocupats pels dos sexes: les carreres científiques, l’enginyeria, l’alfabetització informàtica, els esports i, curiosament, la independència econòmica.

Notícies relacionades

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Mónica García critica ‘MasterChef’ per banalitzar la salut mental

Mentre Raffaela s’entrena en una escalada vertical de paret, d’altres aprenen com es realitza la pesca sostenible que no espatlli l’ambient marí i un tercer grup recorre l’interior d’una espècie de cau realitzat amb materials diferents, dels quals han de mesurar la duresa, la temperatura, la ductilitat i els mateixos materials de què està feta. Més enllà, uns xavals més estan escoltant i potser aprenent sobre economia: com es guanya diners, com s’estalvia, s’inverteix o es realitza una donació. D’altres aprenen sobre alimentació: què triar, què menjar, què comprar i què descobrir de nou. Els més petits s’entretenen en un hort, què plantar i com collir.

«La majoria de les iniciatives em semblen positives i educadores», comenta Giovani, que, amb la seva dona, acompanya en l’experiència el seu fill de 8 anys. «Això que canviï el bolquer d’una nina em deixa una mica perplexa», afegeix Rosa, la mare del petit Luigi. «¿No acabarem al final sense saber si algú és home o dona?», es pregunten mentre pensen sobre si «una iniciativa com aquest pot influir sobre les futures inclinacions del fill». «¡I ara! Quan siguin grans cada un farà el que vulgui o senti, però sense problemes per cuinar o cuidar-se del nadó!», rebat el Pietro, que sembla divertir-se tant o més que l’Ester, la seva filla de 9 anys que juguen a disfressar-se de bomber i a conduir el camió de joguina del col·lectiu. La iniciativa s’inspira en la Constitució. «Tots els ciutadans tenen igual dignitat i són iguals davant de la llei, sense distinció de sexe, ètnia, idioma, religió i opcions polítiques», resa la Carta Magna italiana.