El 2019 va tancar amb 55 assassinades per violència masclista, quatre més que el 2018

La xacra de la violència masclista continua de manera inexorable, malgrat que hi hagi forces polítiques que minimitzin la seva importància. El 2019, 55 dones van ser assassinades per les seves parelles o exparelles, quatre més que el 2018. Es tracta del tercer any consecutiu que augmenta el número de mortes, si bé els increments anteriors van ser menors, d’una sola víctima cada any.

Els motius que hi ha darrere d’aquest repunt són complexos i variats.  No es pot buscar una causa-efecte, segons els especialistes en aquesta mena de violència, però que en el panorama institucional hagi aflorat Vox dificulta, segons la seva opinió, que les maltractades demanin ajuda i reforça els agressors. «El negacionisme de la violència incideix en la seva base, que és el posicionament de l’home com a guardià natural de la família, amb potencial per castigar la dona. Que es negui la realitat fa que les dones es retreguin a l’hora de denunciar, que l’entorn i els professionals que podrien detectar el maltractament mirin a un altre costat mentre que el maltractador se sent més impune i avalat», explica Miguel Lorente, expert i exdelegat del Govern en aquesta matèria.

Mentre que Susana Gisbert, fiscal especialista, assenyala que l’auge de Vox «ha disminuït el retret social» cap aquesta violència, mentre que la situació d’interinitat en el Govern central i la falta d’una «aposta clara potser hagi pogut influir» en l’augment del maltractament amb víctimes mortals.

Emergència feminista

Les organitzacions de dones, per la seva banda, sí que veuen una causa-efecte entre el missatge de la ultradreta i el repunt d’assassinats i, en aquest context, a l’estiu van decretar l’«emergència feminista». Així, en una multitudinària marxa, van exigir a l’Executiu la posada en marxa de mesures decidides. I és que el bloqueig polític ha dificultat el desenvolupament del pacte d’Estat, amb més de 200 mesures, que els partits, abans de l’arribada de Vox, van acordar el 2017.

El pacte reclama adaptar la pionera llei integral contra la violència de gènere, que aquest desembre ha fet 15 anys, a la normativa internacional de manera que contempli tots els atacs cap a les dones pel fet de ser-ho i no només les comeses per les seves parelles o exparelles. De fet, la plataforma feminicidio.net, que recull assassinats com el de Diana Quer i Laura Luengo, duts a terme per desconeguts per a elles, ha comptabilitzat 99 feminicidis el 2019, un més que el 2018.

Queda pendent que l’estadística oficial –que comptabilitza 1.033 víctimes des del 2003– reculli tots els assassinats i que els jutjats especialitzats atenguin totes les violències. I és que, malgrat que el 2018 es va aprovar la llei destinada a millorar la formació en igualtat dels operadors jurídics i que preveu reforçar l’especialització dels jutjats, encara s’han de realitzar millores en els dos àmbits, segons Gisbert.

La protecció i l’educació

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Per la seva banda, Lorente inclou entre els reptes pendents la millora de la protecció de les dones, en un context en què la mateixa fiscal de sala delegada contra la violència contra la dona, Pilar Martín Nájera, ha cridat l’atenció entorn del «reduït» nombre d’ordres de protecció dictades. Així mateix, la representant del ministeri públic ha incidit en la necessitat de reformar l’anomenada dispensa que permet a les víctimes no declarar contra les seves parelles, fet que motiva l’arxiu de molts dels procediments.

I també queda pendent implementar millores en la prevenció i la incorporació a l’ensenyament reglat de continguts d’educació afectivosexual.