El deute de la pobresa energètica continua sense resoldre's a les portes de l'hivern

«M’he acostumat a viure amb l’angoixa de no saber què passarà demà», explica la Juliana, una dona immigrant i amb dos fills al seu càrrec que des que va esclatar la crisi és incapaç de pagar les factures de la llum i l’aigua. Com ella, centenars de famílies vulnerables tenen garantits els subministraments bàsics, però ningú sap què passarà amb el deute que acumulen amb les empreses elèctriques. Fa ja dos mesos que la Generalitat negocia amb Endesa un conveni que estipuli qui assumeix la quantia de les factures impagades.

La norma de mesures urgents contra la pobresa habitacional, la famosa llei 24/2015, aprovada el 2015 al Parlament de Catalunya per unanimitat de tots els grups, va establir un precedent a Europa. Les famílies pobres que no poden pagar els subministraments bàsics hi tenen dret. I, per tant, cap empresa pot tallar la llum, l’aigua o el gas a les famílies acreditades com a vulnerables pels serveis socials. Al principi l’aplicació de la llei va ser relativa, fins que Gas Natural va tallar la llum a una octogenària a Reus, que era assídua dels serveis socials. La Rosa va morir en un incendi a casa seva perquè s’il·luminava amb espelmes.

51 milions d’euros

Però ningú què s’havia de fer amb el deute acumulat. La llei només estipula que les administracions han d’arribar a acords amb les companyies per decidir qui i com es fa càrrec d’aquestes factures. Després de tres anys d’aplicació de la llei, per exemple, Endesa acumula ja 21 milions de deute amb 25.000 llars de famílies pobres. Si el Govern calcula que a Catalunya hi ha 61.000 llars vulnerables que s’han acollit a ajuts de pobresa energètica, el deute entre totes les elèctriques a Catalunya podria ascendir als 51 milions d’euros.

Municipis i Generalitat van plantejar el 2017 que els deutes es podien repartir al 50% entre empreses i administracions. Les negociacions van acabar malament fins que aquest agost Endesa va recuperar la proposta i va manifestar estar disposat a assumir la seva quota. Després va venir una famosa carta, on l’empresa avisava els ajuntaments que si ells no pagaven la seva part, les famílies es quedarien sense llum a l’octubre.

«Finalment no hem tallat la llum a ningú, però aquesta pressió ens va servir per poder obrir les negociacions de nou», expliquen fonts de la companyia. Des d’Endesa afegeixen que ja han mantingut diverses reunions amb la Generalitat, on s’han intercanviat alguns esborranys. Segons fonts de la companyia, d’una banda es negocia què passarà amb el deute acumulat abans de l’1 d’agost, i d’altra banda, com es faran els pagaments a partir de llavors. Unes trobades on assisteixen un representant de la Conselleria d’Empresa i un altre d’Afers Socials. Unes trobades que, oficialment, el Govern nega.

Segons fonts oficials, el que està fent la Generalitat és reunir periòdicament el món local i entitats socials, per fer una proposta de conveni, que després es presentarà a Endesa. «Acumulem ja cinc reunions i de moment no s’ha parlat de quin percentatge assumirà l’Administració ni quin la companyia», expliquen fonts presents en aquesta trobada. Als assistents, el Govern tampoc els ha comunicat que s’hagi reunit amb Endesa.

Multimilionaris amb un dret bàsic

L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) insisteix a reclamar que Endesa es faci càrrec del 100% del deute d’aquestes llars. «Endesa és responsable d’aquest deute il·legítim, no va voler firmar els convenis el 2017, no ha adequat els contractes al consum i té beneficis multimilionaris gestionant un dret bàsic», justifica Maria Campuzano. Hi ha ja una trentena d’ajuntaments que han aprovat en els seus plens municipals mocions exigint la condonació del deute. Altres veus, més pessimistes, aposten que, si s’arriba a pagar alguna cosa, serà la Generalitat la que assumeixi la factura.

Segons fonts coneixedores de les reunions, la premissa de la Generalitat és que l’empresa pagui el 100% el deute acumulat fins ara. Però el desacord amb la companyia és tal que aquest escull s’ha deixat per al final de les negociacions.

Mentrestant, milers de llars catalanes esperen poder passar l’hivern amb alguna cosa d’energia, però amb la por de no gastar per no augmentar el deute. «S’ha de garantir el dret a l’energia d’aquelles persones que estan en situació de vulnerabilitat energètica, l’accés a uns subministraments mínims que són absolutament necessaris perquè les persones tinguin una vida digna», reclama Susanna Roig, coordinadora del grup de treball de dret a la vivenda i l’energia de la Taula del Tercer Sector. «Esperem que aquest hivern les empreses subministradores compleixin sí o sí amb la llei», afegeix. «Mentre durin les negociacions, no tallarem la llum a ningú», afegeixen des d’Endesa, que entenen que fer-ho seria generar una gran desconfiança i podria repercutir en les negociacions.

«És insuportable no saber què passarà»

«Tot va començar quan va esclatar la crisi, a partir d’allà hem aguantat com hem pogut». Així és com la Juliana, una dona peruana de 45 anys i mare soltera, explica el seu dia a dia. Una cosa que bé podria també explicar la situació política i social del país.

Juliana en realitat no es diu així, però prefereix no revelar la seva identitat. Fa gairebé 20 anys va emigrar a Catalunya des del Perú amb els seus dos fills. Des d’aleshores es guanya la vida netejant cases. Es va enamorar i junt amb la seva parella va comprar un pis amb una hipoteca. Però va arribar la crisi. La seva parella va perdre la feina i ella va notar que els seus clients anaven reduint els serveis. Va estar a punt del desnonament, però el 2015 va entregar la casa al banc i li van permetre firmar un lloguer social.

Seqüeles psicològiques

«Vam estar en el col·lapse, ho hem passat tots molt malament». Ella va optar per separar-se del seu marit, i creu que els seus fills arrosseguen seqüeles de salut mental. Especialment la seva filla, que pateix anorèxia nerviosa. La Juliana té casa, sí. Però els deutes se li acumulen. «Quan m’envien cartes reclamant els deutes les guardo en un calaix i les amago, no ho vull ni veure».

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

De narcopisos a narcocases de luxe

Amb prou feines arriba als 500 euros al mes. 200 se’n van amb el lloguer, i la resta, per a menjar i material escolar. «Abans preferia no menjar i pagar els rebuts, fins que vaig arribar a un punt en què vaig veure que no podia pagar la llum i em vaig plantar». Ella està protegida pels serveis socials, no el poden tallar els subministraments i només en la llum acumula un deute de més de mil euros. També li reclamen diners del gas, i en aquest cas una empresa de recobrament la martiritza dia i nit demanant els diners. «Dec diners a Hisenda, a la Seguretat Social, a Endesa...»

I aquesta sensació, explica, és punyent. «És una angoixa que mai et pots treure de sobre». Somia amb els deutes, i no sap què pot passar. «¿I si els polítics decideixen que em toca pagar a mi? Jo no tinc aquests diners». Li fa por com poden acabar les negociacions, tem un canvi polític que l’acabi desprotegint i demana «als que manen» que ajudin els de baix. «Ja no ho demano per mi, ho dic pels meus fills, que no en tenen cap culpa».