Anar al contingut

JUSTÍCIA IMPERFECTA

Jurat (im)popular

Els casos en mans d'un tribunal format per ciutadans es redueixen a un terç des de la seva implantació. Els errors en judicis mediàtics han perjudicat la imatge d'una figura sempre qüestionada

Miriam Ruiz castro

Jurat (im)popular

JULIO CARBO

Any i mig després de l’assassinat del petit Gabriel Cruz, l’autora confessa del crim s’enfronta al veredicte de nou ciutadans que no saben res de dret penal però que probablement coneixen a la perfecció el cas. A Ana Julia Quezada la jutjarà un jurat popular, una figura que fa que està en funcionament 23 anys i que suporta l’ombra de la sospita gairebé des que va néixer.

Van haver de passar 17 anys perquè s’aprovés a Espanya la llei del tribunal del jurat que exigia la Constitució. El 1995, i amb l’única abstenció del PP, va veure la llum el text que permetia que qualsevol ciutadà major d’edat sense formació jurídica pogués participar directament en la justícia. El Congrés no va tenir pressa a posar en marxa una figura que durant la seva vigència al segle XIX ja s’havia mostrat imperfecta i selectiva en la repressió dels delictes.

Aquest tribunal del jurat el componen nou homes i dones elegits per sorteig a partir de les llistes del cens –n’hi ha prou que sàpiguen llegir i escriure– de la província on s’hagi comès el delicte, i presidits per un magistrat, que és l’encarregat de dictar sentència i concretar la pena aplicable. La funció del jurat popular és emetre el veredicte, determinar com a provats o no provats els fets, i declarar culpable o no culpable cada acusat.

Processos anul·lats

Els judicis amb jurat popular van arrencar el 1996. A Madrid, el primer va ser un cas de violència de gènere, tot i que aleshores no es jutjava com a tal. A Astúries, els ciutadans que van estrenar el tribunal del jurat van condemnar un home que havia matat a destralades el seu fill de 13 anys. I un any més tard, el 1997, va ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el primer a anular un judici amb jurat popular i obligar a repetir-lo. El tribunal va considerar que les instruccions del magistrat encarregat als membres del jurat havien sigut confuses i incoherents, la qual cosa els va conduir a «donar per provats de manera simultània i conjunta fets contradictoris i incompatibles». No n’ha sigut l’únic cas. Molts dels judicis amb jurat popular s’han de repetir per problemes en la validesa del veredicte, i és unes de les raons que argüeixen els seus principals detractors. Va passar en el cas del gendre dels Tous, Lluís Corominas, a qui un jurat popular va absoldre de l’homicidi de l’assaltant del xalet dels seus sogres. El TSJC va ordenar repetir el judici.

Però més cridaners han sigut els casos en els quals el tribunal del jurat ha declarat culpable qui més tard es va demostrar innocent, com va passar amb Dolores Vázquez el 2001, condemnada per l’assassinat de Rocío Wanninkhof a 15 anys de presó. Anys més tard, l’assassinat d’una altra jove en mans del britànic Tony Alexander King va permetre descobrir que va ser ell qui va matar les dues dones. I a la inversa va passar amb Miquel Otegi, absolt per un jurat popular de l’assassinat de dos ‘ertzaines’ el 1997 i més tard condemnat per l’Audiència Nacional.

Els errors no són la norma. Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre 1996 i el 2014 els tribunals superiors de justícia han estimat el 28,3% dels recursos d’apel·lació presentats contra sentències de tribunal del jurat. En aquest període es van registrar un total de 10.407 causes. Quan aquesta figura es va posar a caminar, gairebé la meitat dels ciutadans (el 49%) asseguraven que preferien ser jutjats per aquest tipus de tribunals que per jutges. Un any després, la xifra va caure al 32%.

Cada vegada menys casos

Per evitar els assumptes més complexos i limitar també el cost del desplegament que exigeix un tribunal del jurat, la llei va regular que només es pogués jutjar per aquest mitjà determinats delictes, com l’homicidi en totes les seves formes (el més comú), violació de domicili, suborn, tràfic d’influències i malversació de cabals públics. El 2015, encara es van restringir més les seves competències, i se’n van deixar fora els incendis forestals.

Quan es presenten diversos delictes, la tendència ha sigut optar per un tribunal professional, la qual cosa ha provocat que les causes tramitades per un jurat popular s’hagin reduït a un terç en 20 anys: de les 785 de 1998, la xifra més alta, a les 266 del 2016, últimes dades disponibles. El 2016, els jurats populars van dictar 209 sentències, de les quals 193 van ser condemnatòries. És la tònica en aquest tipus de judicis, que versen sobre delictes que solen assentar-se en proves contundents i no només en indicis. Fins al 2014, nou de cada 10 sentències (89,2%) han sigut condemnatòries.