Johnson & Johnson haurà de pagar 515 milions per la seva responsabilitat en l'epidèmia d'opioides

La impunitat de grans empreses farmacèutiques pel seu paper en la devastadora crisi creada pelsanalgèsics opioides als Estats Units comença a ser cosa del passat. Un jutge d’Oklahoma ha condemnatJohnson & Johnson a pagar 572 milions de dòlars (uns 515 milions d’euros) per propulsar amb els seus fàrmacs l’epidèmia que ha fet estralls en l’estat. La sentència té una rellevància enorme perquè és la primera vegada que un estat aconsegueix demostrar judicialment la responsabilitat de les farmacèutiques en la crisi que afligeix el país des de mitjans dels anys noranta. És només el principi d’una ofensiva judicialque els experts han comparat amb la que van enfrontar al seu dia les tabaqueres. Hi ha més de 2.000 demandes en curs contra fabricants d’opioides, distribuïdors i farmàcies. 

En aquest cas la sentència se circumscriu al paper de les farmacèutiques a Oklahoma, on més de 6.000 persones han mort per sobredosi d’opioides des de l’any 2000. L’estat va acusar Johnson & Johnson d’inundar Oklahoma amb els seus medicaments opioides mentre minimitzava els seus riscos addictius i instava els metges a receptar-los per a tota classe de dolors, també menors, amb agressives campanyes promocionals. A més, la fiscalia va esgrimir que el conglomerat farmacèutic, més conegut pels seus productes d’higiene per a la família, va subministrar el 60% dels ingredients opiacis utilitzats pels fabricants d’aquests potentíssims analgèsics. 

“Lacrisi d’opioides ha assolat l’estat d’Oklahoma i ha de ser apaivagada immediatament”, va dir el jutge Thad Balkman a l’emetre la sentència i argumentar el “perjudici” provocat en la població de l’estat. Els analgèsics opioides van estar confinats durant molt temps a l’àmbit de la medicina pal·liativa. Es reservaven per als malalts terminals o els pacients de càncer, però tot va començar a canviar als anys noranta, quan alguns metges i les farmacèutiques del ram van començar a presentar-los com una mena de panacea contra tota classe de dolors crònics mentre dissimulaven el seu extraordinari poder addictiu. Com a resultat d’aquella ‘revolució’ mèdica, més de 200.000 nord-americans han mort per sobredosi de medicaments narcòtics des de 1999, segons xifres oficials. Una sagnia que ha destrossat una infinitat de comunitats de tot del país. 

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

“Hem demostrat que J&J va ser l’arrel del problema en aquesta crisi de opioides”, ha dit el Brad Beckworth, l’advocat al capdavant de la demanda d’Oklahoma. “Durant més de 20 anys van guanyar milers de milions. Sempre van negar qualsevol responsabilitat alhora que s’oferien a ser part de la solució. Ara feu el correcte: veniu i pagueu”. L’estat havia acusat dues farmacèutiques més de propulsar l’epidèmia, Purdue Pharma i la israeliana Teva, però les seves autoritats van acabar arribant a acords extrajudicials amb totes dues que els van permetre tancar el cas sense admetre cap culpabilitat a canvi de 270 milions de dòlars i 85 milions respectivament. 

Johnson & Johnson ha anunciat que recorrerà la sentència. “Janssen no va causar la crisi d’opioides a Oklahoma i ni els fets ni la llei recolzen aquest desenllaç”, ha dit la companyia al·ludint a una de les seves subsidiàries, també inclosa en la demanda. Més de 40 estats han demandat diferents farmacèutiques pel seu rol en la crisi, una ofensiva a què s’han sumat centenars de municipis, comtats i tribus indígenes.