Anar al contingut

Una família s'enfronta a un hospital per la vida d'una pacient terminal

Un jutge obliga els metges a reanimar-la en cas necessari

Abogados Cristianos aprofita el cas per oposar-se a l'eutanàsia

Patricia Martín

Una família s'enfronta a un hospital per la vida d'una pacient terminal

DAVID CASTRO

La família de María Teresa Blanco, que té una malaltia neurodegenerativa anomenada atàxia des de fa 20 anys que li impedeix tenir autonomia vital, s’ha enfrontat a l’hospital Príncep d’Astúries d’Alcalá de Henares, davant de la negativa dels metges a practicar-li una reanimació en el cas que entri en parada cardiorespiratòria. Els germans de la pacient, amb l’assistència de l’associació Abogados Cristianos, han portat el cas davant de la justícia, que ha dictaminat de manera cautelar que sí que ha de ser reanimada, ja que presenta una “evolució clínica favorable”, i “no existeix raó o justificació, estrictament mèdica, o almenys no s’exposa als informes remesos pel centre hospitalari, per deixar d’aplicar el tractament corresponent en el moment en què ho pugui necessitar”.

La decisió es pot recórrer i l’hospital té fins dilluns per decidir si ho fa. Fonts del centre sanitari remarquen que aquest cas no té res a veure amb l’eutanàsia i que la pacient està sent tractada en les “millors condicions possibles”. Però els facultatius han considerat que atès el seu estat terminal “l’aplicació d’altres tècniques agressives o invasives” com la reanimació no la beneficiarien i suposarien un “acarnissament terapèutic”. I el Col·legi de Metges recolza aquesta decisió. “El codi deontològic és claríssim: no es pot aplicar cap mesura que sigui fútil quan no només no es genera cap benefici sinó que a més es pot produir un perjudici al pacient com és allargar la seva agonia”, va manifiestar el president de la comissió de deontologia de l’organització mèdica col·legial. José Andrés Cambronero, intensivista jubilat de l’hospital qüestionat, és de la mateixa opinió. En declaracions a aquest diari explica que l’esperança de vida de l’atàxia és de 20 anys, just el temps que fa que la pateix María Teresa Blanco, i segons el seu parer “no té sentit aplicar mesures mèdiques extraordinàries”.

L’eutanàsia

Al contrari, la portaveu de la família, la presidenta d’Abogados Cristianos, Polonia Castellanos, va assegurar aquest dijous que María Teresa Blanco porta una “vida digna”, vol “viure”, és “estable” i té un “pronòstic de millora”, i va celebrar que la justícia hagi donat la raó als seus germans. La lletrada va assegurar que els metges havien deixat de donar-los informació i que els van comunicar que no practicarien la reanimació perquè és “molt cara”.

Castellanos va aprofitar el cas per mostrar la seva oposició a una llei d’eutanàsia. Segons va manifestar en declaracions els mitjans, si s’arriba a despenalitzar, malalts com María Teresa moriran en contra de la seva voluntat. Però Cambronero, membre del col·lectiu Dret a Morir Dignament, assenyala que barrejar aquest cas amb l’eutanàsia “no té sentit”. I és que el suïcidi assistit és per a pacients que no poden valer-se per si mateixos però que mostren o han mostrat el seu desig d’acabar amb la seva vida. Segons la seva opinió, la situació hauria de servir, això sí, perquè cada vegada més gent faci un testimoni vital, que María Teresa Blanco nop té i que podria haver aclarit la situació.

Temes: Eutanàsia