La Generalitat continua expulsant menors migrants al complir els 18 anys

Psiquiatres de salut mental alerten de l'estat de deteriorament mental en el qual es troben els nois, malvivint al carrer i sense ajuts

El Govern ho nega i parla d'uns 260 nois amb expedient tancat per "decisió pròpia i voluntària"

zentauroepp48172574 mena190516114553

zentauroepp48172574 mena190516114553 / JORDI COTRINA

6
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els centres que acullen menors migrants sols, sense referents familiars a Catalunya, continuen fent-los fora al complir la majoria d’edat. Ho confirmen fonts de diversos centres d’emergència, oberts des de tardor, i les entitats socials i sanitàries que els atenen una vegada són sense llar. No hi ha dades oficials que diguin quants joves hi ha en aquesta situació. Qui en podria tenir, el Govern, ho nega. Només admet uns 260 joves que van fer la majoria d’edat l’any passat però diuen que “van decidir tancar expedient per decisió pròpia i voluntària”.

Motiu de la baixa: majoria d’edat. És el que consta a l’expedient d’un dels joves magribins que, segons ha pogut comprovar aquest diari, va ser expulsat d’un centre d’emergència de la ciutat de Barcelona. S’hi va estar sis mesos, tot i que hauria d’estar sol un fins a ser derivat a un recurs més estable. No és l’únic. A Vilanova del Vallès fonts dels serveis socials expliquen el cas de dos joves expulsats en les últimes setmanes. “S’han quedat al carrer i no sabem què oferir-los, eren uns dels més col·laboradors del centre, no entenem aquesta decisió”, expliquen aquestes mateixes fonts. Al Maresme en transcendeix un tercer. I la llarga tirallonga podria anar seguint fins a constatar que, tot i que menys dels que ho podrien ser, la Generalitat no pot complir la seva promesa de no deixar cap jove sense ajuts.

És cert que el Govern està donant pròrrogues perquè molts joves que compleixen la majoria d’edat es puguin quedar als centres alguns mesos per tramitar el permís de residència. Segons va explicar a aquest diari la directora general d’Atenció a la Infància, Ester Cabanes, a mitjans de maig eren uns 600. El problema, és que hi ha 1.035 joves que compliran la majoria d’edat aquest curs, i només 170 places per a ells en pisos d’inserció, segons va publicar el mateix Govern a l’abril.

"És la seva voluntat", diu el Govern.

Arran les consultes d’aquest diari, la conselleria d’Afers Socials vol deixar clar que els joves que fan la majoria d’edat no poden estar sota la seva tutela, al ser ja adults capacitats. Faciliten dades de l’any passat, quan 803 menors migrants van complir la majoria d’edat. D’aquests, diuen, la meitat, el 54% continuen atesos amb ajuts econòmics, pisos assistencials o formació. Un 13% ja és autònom econòmicament o ha anat a cases de familiars més llunyans i només contemplen un 33%, 268 nois, amb els quals no tenen relació. “Tenen l’expedient tancat per decisió pròpia i voluntària”, asseguren. 

Fundacions constaten ‘menes’ al carrer

“Nosaltres atenem 75 joves que són al carrer després de complir els 18 anys i demanen ajuts”, explica Daniel Ibarz director de la fundació Bayt al-Thaqafa. L’entitat confirma que com, com una gota malaia, hi ha adolescents expulsats del sistema de protecció i, de vegades, sense documentació regularitzada. Alguns centres, llunyans de la capital, els porten els menors a fer formació de castellà per al dia que compleixin 18 tinguin alguna xarxa, ja de manera preventiva. “Constantment ens truquen els centres de la DGAIA demanant-nos si podem allotjar els joves”, explica. I a tot això se li sumen joves atesos a altres comunitats, com ara Ceuta o Melilla, que als 18 venen a provar sort a Barcelona. 

La resposta és que no donen l’abast. "Molts joves acaben en pisos okupats, d’altres al carrer, i alguns els intenten col·locar en pisos de l’entitat si troben places". A tots els faciliten el local de la fundació perquè, almenys, tinguin un lloc on relaxar-se, fer formacions i ser escoltats. I a la falta de recursos, se li ha de sumar el racisme. “Hi ha centres formatius que, directament, ens diuen que no volen acollir aquests joves”, assegura.

La realitat s’imposa. “A mesura que passen més temps al carrer van a pitjor, els indicadors són dolents, però creiem que com a mínim tenen algú que els escolta”, lamenta. Indicadors de delinqüència –alguns comencen a flirtejar amb el furt per tenir alguna cosa on agafar-se– però sobretot indicadors de salut mental, de vegades, de la mà del consum de drogues. “Els casos més greus els derivem als centres especialitzats en salut mental transcultural, però aquests nois està clar que sense una llar ni formació aniran a pitjor”, subratlla.

Problemes de salut mental

Hi ha tres unitats especialitzades a atendre psicològicament aquests joves. El Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) gestionat per la fundació Sant Pere Claver, el Programa Atenció a la Salut Mental de les persones Immigrades (SATMI) de l’Hospital Sant Joan de Déu, i la Unitat de Psiquiatria Transcultural de l’Hospital Vall d’Hebron. Aquesta última la comanda el psiquiatre Francisco Collazos, que demana una intervenció especial per a aquests nois. “Si l’adolescència ja és un factor estressant per a molts joves, imagini’s tot el que s’ha patit durant el trànsit i sumi-li el fet de quedar-se al carrer”, assegura el doctor.

Molts joves acaben desenvolupant “problemes de conducta”, que no és un trastorn mental en si, sinó una forma d’actuar en contra de tot el rebuig viscut. Per exemple, que els pot portar a ser molt impulsius fins i tot agressius. “Hi ha nois que acaben sumits en les drogues i alguns sí que desenvolupen algun trastorn psicòtic”. Drogues, com per exemple l’haixix, la cola, l’abús de Rivotril o altres tranquil·litzants, que precisament els calmen l’estrès i l’angoixa amb què viuen, de forma constant.

Collazos demana, en primer lloc recursos psicosocials per a aquests joves. És a dir, que a part de donar-los un allotjament els facilitin eines educatives i socials. “Si són al carrer és molt difícil”, explica. La realitat, és que al Vall d’Hebron no poden atendre totes les demandes que els arriben. “Estem intentant formar els educadors perquè puguin fer un primer cribratge als centres de menors”, explica.

De moment, els joves més vulnerables, que tenen aquests problemes més conductuals i amb relacions als tòxics, són els que abans acaben al carrer. I és que els centres de protecció no poden allargar o mantenir pròrrogues amb aquells nois que presenten consum de tòxics o que protagonitzen algun incident.

Els extutelados, ajudant com poden

Qui també està desbordat és la Unió de Joves Extutelats de Catalunya. El seu portaveu, Giyaur Rahman, explica que “constantment hi ha joves migrants que acaben al carrer” i preveu que “cada vegada en seran més”. L’associació rep trucades de centres de Tarragona, Olot o Girona perquè acompanyin joves que seran expulsats. 

De moment, estan ajudant quatre nois que porten dos mesos al carrer de Barcelona. “Ho fem des del voluntariat, s’hi ha de posar recursos”, assenyala. I és que aquest jove constata que molts d’aquests nois abandonen els centres com immigrants en situació irregular. “No tenen ni permís de residència, no entenem per què la Generalitat els deixa al carrer així, es queden fora de qualsevol ajuda social i menys formativa”, aclareix.

Demores amb la documentació

Un problema que passa per dos motius. Si bé és la Generalitat qui tramita els permisos de residència dels nens tutelats, fan falta almenys dos documents: els seus passaports i el document que acredita que estan sent tutelats. “El consolat del Marroc ha paralitzat els enviaments de moltíssims passaports i això ho fa tot impossible”, explica Rahman. De fet hi ha famílies marroquines que opten per enviar la documentació a través dels autobusos.

Notícies relacionades

L’altre, segons fonts del sistema de protecció, és que hi ha menors que formalment “no estan tutelats”. “Tenim més de trenta expedients en espera que ens el firmi la Generalitat des de fa diversos mesos”, apunta una treballadora social d’un centre d’acolliment que, per por de perdre la seva feina, prefereix no revelar el seu nom. El problema és que no són l’únic, almenys és el que reconeixen oralment els responsables dels Equips Funcionals d’Infància (EFI) en reunions als treballadors.

“Si a l’estiu arriben més nois, n’haurem de fer fora molts que ja són adults i no tenen cap documentació”, es temen diversos educadors i treballadors socials del sistema de protecció. ¿Que pot passar a llarg termini? ¿Com acabaran aquests joves sense sostre amb el pas del temps? El doctor Collazos ho explica amb una frase del doctor i expert en pedagogia de la salut, Stéphane Franck Tessier. “Abandonar nens al carrer és com col·locar bombes d’efecte retardat al cor de les ciutats”.