Anar al contingut

una ajuda polèmica

Barcelona denuncia que el 94% de vulnerables no cobra la renda garantida

Segons responsables municipals, només 3.000 famílies cobren l'ajuda tot i que, diuen, hauria d'arribar a 51.000 llars de la capital

La Generalitat rebat aquestes dades i assegura que en un any i mig les prestacions socials a la ciutat han crescut un 600%

Elisenda Colell

Barcelona denuncia que el 94% de vulnerables no cobra la renda garantida

RICARD CUGAT

L’Ajuntament de Barcelona critica que la renda garantida de ciutadania, la nova prestació social de la Generalitat per a la qual s’ha quedat sense ingressos, ha exclòs més del 90% de les famílies vulnerables de la capital catalana. Són les dades que exposa la tinenta de Drets Socials a EL PERIÓDICO. No obstant, la Conselleria d’Afers Socials rebat les xifres i multiplica per cinc el número de beneficiaris actuals del consistori. “No sabem d’on treuen aquestes dades”, afirmen fonts del Govern, que asseguren que hi ha 13.000 barcelonins que l’han demanat i que la llista d’espera està a zero en tots els barris.

Creuant les estadístiques de renda disponible a la ciutat per famílies, els fills a càrrec, i especialment les dades de cada família atesa pels Serveis Socials Municipals, l’Ajuntament de Barcelona calcula que hi ha 51.000 famílies que haurien de cobrar aquesta prestació. I afirmen que només la reben 3.000 llars. Això suposa que el 94,11% de les llars vulnerables s’han quedat fora d’aquest recolzament, segons aquests càlculs municipals.

“No sabem en quins paràmetres estan avaluats i sota quins criteris apareixen aquestes dades”, responen des de la Generalitat, que és la que tramita aquesta ajuda social. Aquestes mateixes fonts expliquen que en l’últim any i mig 13.000 persones de Barcelona han sol·licitat aquesta renda, i són 17.300 llars les que l’estan percebent en l’actualitat. En total, expliquen, s’han destinat 29 milions d’euros a aquesta prestació només a la ciutat de Barcelona. Expliquen, a més, que abans de l’arribada de la renda garantida a Barcelona 2.895 famílies cobraven l’antiga renda mínima d’inserció (PIRMI). En aquest cas, doncs, l’augment en prestacions atorgades seria del 600%.

Les dades municipals emergeixen, en part, de l’Oficina de Prestacions Socials i Econòmiques dels Serveis Socials de l’ajuntament. El gener del 2018, després de l’aplicació de l’article 155, i veient que aquesta ajuda no s’estava concedint a causa de la intervenció estatal, el consistori va oferir acompanyar totes les persones que no veien els seus drets reconeguts. Han sigut 1.615 persones, les que han demanat aquest recolzament. La majoria s’han desplaçat fins a l’oficina per conèixer el temps d’espera de la tramitació i reclamar contra les denegacions.

Sense ajuts per viure en un alberg de sense sostre

Una altra situació alarmant, segons els responsables municipals, és en la que es troben les persones sense llar que són ateses a la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) de Barcelona. Segons el departament municipal d’atenció social a persones sense llar o en situació d’exclusió residencial, només el 39% de persones sense llar que l’han demanat cobren la renda garantida. Són 213 persones que, segons els treballadors socials, compleixen els requisits. No obstant, 70 han sigut denegats i 60 més queden en espera d’una resposta. 

És en aquestes denegacions als sense sostre en què l’ajuntament veu una de les vulneracions de drets socials més flagrants. “Consideren que les persones que viuen en albergs de persones sense llar ja tenen allotjament i atenció”, apunten algunes fonts. Un altre motiu que l’expedient sigui denegat és tenir una feina. “Hi ha casos de contractes de poques hores setmanals i de 250 euros al mes”, expliquen des de l’ajuntament. Afers Socials es recolza en la llei, que de moment no permet tenir una feina i cobrar la renda. La meitat de les denegacions són per superar els ingressos legals o tenir una altra feina.

L’ajuntament parla de “maltractament institucional”

La tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, titlla l’actuació de la Generalitat com un autèntic “desgavell”. “Lluny de ser una garantia, és excloent i suposa un maltractament institucional a les persones vulnerables” apunta Ortiz. Amb aquest panorama, afirma, “la lluita contra la pobresa l’estem assumint els ajuntaments, sense tenir ni competències ni capacitat fiscal”. I recorda que l’ajuda anterior, la renda mínima, ja va ser retallada durant el govern d’Artur Mas en la presidència de la Generalitat.

El Govern ho nega i anuncia mesures a famílies nombroses

La Generalitat rebat aquestes acusacions. “Al contrari que retallar, preveiem que els ajuts creixin”. Expliquen que, d’una banda, l’abast real de l’aplicació es podrà mesurar el 2021, quan acabi el desplegament definitiu de la prestació. I d’altra banda, perquè el reglament de la llei que encara no ha sigut aprovat inclourà millores. Una d’aquestes permetre que les famílies nombroses puguin cobrar aquesta ajuda social si compten amb un treball precari

De moment, la renda garantida permet complementar sous precaris només als pensionistes o les famílies monoparentals. El problema de les denegacions també recau en altres col·lectius. Per exemple, dones maltractades que viuen en cases d’acollida, joves extutelats de menys de 23 anys i famílies que viuen en pisos amb més famílies o que ja reben altres ajuts socials de beques menjador o per pagar el lloguer. 

Aquests col·lectius han de quedar blindats per aquest reglament que encara no ha sigut aprovat pel Govern. El que no està tan clar són els ajuts a treballadors precaris. Un recolzament que demanen entitats socials però que, segons va comprovar aquest diari, no consten en el primer esborrany del reglament.