AJUDA ALS DESFAVORITS

El Govern ajorna els ajuts socials a treballadors pobres en el seu decret de renda garantida

El document, al que ha tingut accés EL PERIÓDICO, deixa la decisió en mans d'una comissió que encara no s'ha constituït oficialment

L'Executiu blinda dones maltractades, persones sense llar i joves extutelats, que fins ara no poden accedir a aquesta prestació

zentauroepp43230443 barcelona  barcelon s  08 05 2018  sociedad      concentraci190220181735

zentauroepp43230443 barcelona barcelon s 08 05 2018 sociedad concentraci190220181735 / DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Generalitat ha tornat a ajornar el debat sobre si els treballadors precaris han de cobrar ajuts socials. Com ja va fer amb la llei, el Govern s’ha rentat les mans a l’esborrany de decret que haurà de regular la gestió de la Renda Garantida de Ciutadania i ha deixat el tema al que decideixi una comissió que, tot i que fa mesos que es reuneix, no ha sigut creada oficialment. El text proposat per l’Executiu català, a què ha tingut accés aquest diari, encara està subjecte a al·legacions.

El juliol del 2017, després d’estar dos anys encallada en el Parlament, es va aprovar la llei de renda garantida, una nova prestació social que volia suplir totes les carències de l’antiga renda mínima d’inserció (PIRMI), tant per ampliar les partides de l’ajuda social com el nombre de beneficiaris. “Que ningú tingui menys de 600 euros al mes” era un dels seus lemes. Però des de setembre del 2015 fins avui, entitats, moviments socials i el mateix Govern han constatat que hi havia moltes persones en situació d’exclusió social que no arribaven a aquesta ajuda. Per exemple, les dones maltractades, les persones sense llar, els joves extutelats, les famílies amb ajuts de lloguer per evitar un desnonament i els treballadors pobres. 

Sense solució per als treballadors pobres

El reglament que desplega la llei no aborda la complementarietat de les rendes del treball parcial, una qüestió que l’acord inicial entre els promotors de la norma i el Govern fixava per al 2020. Aquest esborrany només ho permet durant un any per a les famílies monoparentals i nombroses i per a aquelles que trobin una feina no estable mentre cobren la prestació (ja sigui una ocupació a temps complet de menys d’un mes o un a temps parcial amb un sou més baix que l’ajuda social). La resta de treballadors pobres podran accedir a aquesta prestació quan ho decideixi la comissió de govern de la renda garantida.

Si atenem les últimes dades oficials des de setembre passat fins al gener, 2.500 treballadors amb ús parcial de menys de 600 euros al mes van demanar la renda i la Generalitat els la va denegar. “Hi ha por de permetre que aquestes persones cobrin l’ajuda, perquè l’Administració estarà normalitzant i acceptant el treball precari”, expliquen fonts de les entitats socials, que remarquen que l’important és “acabar amb la pobresa” de forma urgent. “Després ja podrem millorar el mercat laboral i de la vivenda, però l’exclusió social és el primer”, insisteixen.

Sense papers i infrahabitatges, en risc

El text també exclou les persones sense papers que estiguin empadronades a Catalunya. El motiu és que el permís de residència legal continua sent essencial per accedir a aquesta ajuda. Un col·lectiu, els sense papers, que ja ascendeix a les 100.000 persones i que el Govern admet que està vivint en la màxima exclusió social. Tampoc queda clar com es gestionaran els casos delsinfrahabitatges, ja siguin les persones que viuen en una casa d’ocupes o aquelles que viuen de lloguer amb diverses famílies, cosa que es coneix com a ‘pisos pastera’. El Govern només està disposat a ajudar aquestes llars durant un any, i sempre que els hagin desnonat, siguin dones maltractades o si els serveis socials alerten del cas com d’extrema gravetat

Solució per a col·lectius vulnerables

Es pot destacar que el text amplia l’univers de perceptors de la llei. Les dones maltractades, els joves orfes o en situació de pobresa acreditada pels serveis socials i les persones que visquin en centres o albergs que no siguin residències per a tota la vida tindran accés a aquesta prestació. També podran fer-ho les famílies que reben beques menjador o ajuts d’urgència per evitar un desnonament. I és que, fins ara, tots aquests casos es tombaven. 

Finançament pressupostari

Notícies relacionades

Un altre element del reglament que causa certa inquietud entre les entitats socials és com es finançarà la prestació. En la llei queda claríssim que es tracta d’un dret subjectiu, és a dir, que sempre ha d’haver pressupost disponible, que no es pot esgotar. Tot i així, el decret estableix que les pagues de la renda es donen i es calculen a través dels pressupostos de la Generalitat. Si la partida no arriba a finals d’any, “tenen el caràcter d’ampliables”, deixa clar l’esborrany. “Si volen canviar la llei com es va fer amb el PIRMI, ho podran fer igualment”, apunten fonts del sector social, que al seu torn temen pels diners d’aquest any si no s’aproven els comptes del Govern.

Ara el reglament està en període d’al·legacions, tot i que la Generalitat té l’última paraula per acabar aprovant-lo en el Consell Executiu dels dimarts quan consideri oportú.