Llúdries a la gran ciutat

A l’Assut de Mestalla, una petita presa en el curs del riu Turia, se senten més els avions de l’aeroport de Manises i el trànsit de la V-30 que els ocells. El paratge és bonic, però no està exempt d’alguna runa; s’hi veuen uns quants metres edificis d’aquesta població i a tot just quatre quilòmetres es troba ja València, però, malgrat tot, aquí hi ha, o més ben dit, hi torna a haver, llúdries.

No es veuen, però hi són. Fa uns dies, tècnics de la Fundació Limne van identificar restes d’excrements en aquesta zona i van confirmar així la tendència de l’estudi que van iniciar fa uns mesos per contrastar la recuperació d’aquest petit mamífer carnívor a la Comunitat Valenciana.

Delmades i recloses

Hi va haver un temps, a començaments del segle XX, en què les llúdries, esteses per tota la península ibèrica, tenien colonitzats els trams alts i mitjans dels rius de la denominada Espanya ‘seca’, i era habitual que baixessin als trams més baixos com aquest del Túria. Però també hi va haver un temps, fa tot just tres dècades, en què les poblacions de llúdries de les conques mediterrànies havien quedat molt delmades i recloses en els trams alts dels rius. Així ho van constatarels informes Delibes als anys 80. La contaminació dels rius, en alguns casos la seva canalització i la persecució per part de l’ésser humà és el que hi havia darrere.

Però a començaments d’aquest nou segle, es va constatar una recuperació ja estable a les conques atlàntiques i incipient al nord de Catalunya, que ara es completa amb el sud-est. “La llúdria no està colonitzant, sinó que recupera un terreny que diguem que era seu. És un animal territorial, però no radialment sinó longitudinalment. Les poblacions s’estabilitzen i fan incursions en la part baixa dels rius", afirma David Campos, tècnic de Limne, que recorda que "a la Comunitat Valenciana es va creure que estava extingida".

Tres factors

Campos apunta a tres factors per explicar la recuperació d’unaespècie que necessita aigües netes, refugi i aliment. Una d’aquestes no deixa de ser paradoxal. «”’una banda, hi ha una millor qualitat de l’aigua, els rius s’han descontaminat. D’una altra,ha deixat d’estar perseguida per l’ésser humà. Abans era dins del grup d’animals considerats com a feristeles, en el seu cas perquè menjava peixos i en part eren competència. Ara hi ha una sensibilització més gran i s’ha deixat de perseguir”, apunta.

“Però, curiosament, un dels factors que més ha contribuït a la seva expansió ha sigut l’arribada d’una espècie exòtica com el cranc americà", assenyala. Ja no depenen tant dels peixos.

Des d’aquesta i altres fundacions també han posat una mica de la seva part en aquesta recuperació. En el cas de Limne, al Túria i en altres rius valenciansfa temps que retiren les canyes invasivesi les substitueixen per vegetacions autòctones.

Del niu...

La teoria amb què treballen és que les llúdries que han arribat a les portes de València són part d’una petita colònia que es va mantenir en la zona de Gestalgar,a 60 quilòmetres de la capital. “Quan les poblacions s’estabilitzen i són massa grans, els juvenils han de sortir a buscar-se la vida i això fa també que vagin descendint", comenta.

...a la ciutat

Notícies relacionades

Caminada en suport a la donació d’òrgans a BCN

Un estudi vincula la salut bucal amb els trastorns mentals

El cas de València crida l’atenció pel fet de seruna de les ciutats més grans del país,amb tot el que això comporta, però no és un cas únic. De fet, apunta Campos, l’estudi que han dut a terme els ha confirmat que la llúdria, que havia desaparegut per complet als anys 50 del segle passat del riu Serpis, a uns quaranta quilòmetres al sud, s’ha establert ja en tots els seus trams, fins a les portes de Gandia.

En el cas del Túria, les restes trobades estan a penesa dos quilòmetres del lloc en el qual es va recanalitzar el riudesprés de les inundacions de 1957, cosa que va deixar sec l’antic curs que travessa la ciutat. Ara és un parc quilomètric. Campos creu que l’expansió continuarài que les llúdries poden arribar a les poblacions sense que passi res. “Si el Túria passés encara pel centre de València, hi hauria llúdries i no suposaria cap impacte. És un animal que va a la seva i que fuig de la presència de l’home”, explica.