El muntanyenc supervivent de la tragèdia del Perú: "L'allau la vam provocar nosaltres"

"L’allau la vam generar nosaltres mateixos per un tema de com la neu s’espesseix". Així ha relatat l’únic supervivent de l’accident al Nevado Mateo del Perú, Pablo Belmonte, el que va passar diumenge passat mentre escalaven a la Cordillera Blanca dels Andes centrals.

En una entrevista a la cadena SER, Belmonte ha assegurat que està molt afectat per la mort dels seus tres amics i el guia, però "agraït" per l’"oportunitat" que li ha donat la muntanya.

Segons ha explicat, haurien d’haver girat cua al comprovar que la situació era complicada al cim. Feia sol des de feia una setmana i s’havia format una capa de gel sota la neu verge. A més, hi havia una tempesta elèctrica i anaven carregats amb molts ferros. "Ni tan sols ens vam fer la 'foto finish' perquè no teníem collons de treure els mòbils pels llamps", ha assegurat abans d’afegir: "Vam decidir baixar pràcticament corrent".

Va ser llavors quan un dels quatre, que anaven lligats amb una corda, va relliscar i va provocar la caiguda de la resta: "No sé bé qui va relliscar primer, a mi em va envestir un i jo, un altre. Allà vam generar l’allau que ens va arrossegar, jo anava segon", ha continuat, mentre que ha destacat els seus infructuosos intents per frenar ajudats pels piolets.

"Excursionistes ‘hippies’"

El noi ha apuntat que els seus companys estaven inconscients, però que no van morir immediatament després de l’accident. Els tres muntanyencs catalans van morir abans que arribessin les forces de rescat. Segons Belmonte, el guia fins i tot es va posar dempeus, però va perdre la vida durant el trasllat.

"No som esportistes d’elit, som uns excursionistes ‘hippies’ i més d’una vegada hem baixat rodant de cul o corrent", ha remarcat. "El problema és que no només era el nostre pes, sinó també la neu que estàvem desplaçant. Era com si et fiquessis en una rentadora o com quan se t’emporta una onada", ha indicat el muntanyenc, que ha afegit que l’allau va ser llarga, mig minut de caure sense parar.

Belmonte és ara en un hostal recuperant-se de les contusions, especialment a l’esquena. No obstant, ha explicat que el seu casc està intacte malgrat la caiguda. El noi no va perdre la consciència en cap moment i quan van acabar de caure es va aixecar per xocar la mà dels seus companys, pensant que estarien bé.

Va ser llavors quan es va adonar de la situació, va tallar la corda i els va col·locar en situació lateral de seguretat. Llavors es va acostar a una roca des d’on es veia una carretera i va demanar ajuda. A crits va poder comunicar-se amb un home que va anar corrent a buscar ajuda. Va demanar ajuda per primera vegada cap a dos quarts de dues o les dues, però també una segona vegada cap a les sis, just quan els equips de rescat ja estaven arribant.

Una muntanya per a "principiants"

Belmonte ha remarcat que el Nevado Mateo és una muntanya per a "principiants" i, de fet, era una preparació que feien per a un altre cim més difícil, "una excusa per practicar l’escalada en gel" . També era la primera vegada que contractaven un guia. Feia vuit mesos que viatjaven per Llatinoamèrica. Durant el camí es van aturar a la glacera a practicar i jugar. En aquest punt, ha reconegut que potser haurien d’haver fet més via cap amunt o, en tot cas, girar cua al veure que la situació era "complicada" al cim.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

De tota manera, no ha volgut buscar culpables, i ha assegurat que altres vegades els ha salvat precisament el fet d’anar tard. "Si no hagués caigut l’un, hauria caigut l’altre o un llamp. Quan ets a la muntanya saps que t’estàs exposant", ha dit.

El noi de 26 anys ha apuntat que els seus companys eren amics de l’escola, companys de muntanya i d’excursions. La primera la van fer amb 16 anys, quan van fer el camí de Sant Jaume en bicicleta. Belmonte es quedarà uns dies al Perú acabant de recuperar-se. Reconeix que el moment més difícil serà quan torni a Barcelona. L’última imatge que té dels seus amics, va dir, és un somriure. Malgrat tot el que ha passat, ha assegurat que tornarà a la muntanya.