Trobats al Pallars Sobirà centenars de gravats medievals a l'aire lliure

Veïns de la vall d’Àssua, al Pallars Sobirà, han descobert de forma casual centenars de gravats a la roca. En alguns casos representen escenes i en d’altres es tracta d’elements aïllats. Ermengol Gassiot, membre del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i CESIC, ha dit que es tracta d’una descoberta “molt important” per la quantitat de gravats trobats, i ha afegit que possiblement daten d’entre els segles XI i XIV.

La presència d’elements com cavallers armats amb llances i esperons sobre els cavalls porta a situar els gravats a l’edat mitjana. Gassiot ha afirmat que “sorprèn” la quantitat de gravats que hi ha i que no recorda cap altre lloc del Pirineu català amb aquesta densitat de petròglifs a l’exterior. Sorprèn, també, l’elevada presència de cavallers i individus armats en un espai tradicionalment ramader.

La descoberta està dispersa sobre un eix de prop d’un quilòmetre de longitud, seguint la part alta d’un vessant d’un barranc. El lloc és molt abrupte i cau de manera molt pronunciada en un terreny rocós sobre el barranc.

Els petròglifs estan situats entre els 1.390 i 1.710 metres d’altitud. Tots es localitzen a l’aire lliure, i consisteixen en motius gravats a la roca mare, en superfícies llises, majoritàriament, orientades cap al sud. Malgrat tractar-se d’un terreny molt abrupte, en alguns punts sembla que ressegueixen el traçat d’un antic camí.

Personatges amb traç gruixut

Pràcticament en tots els casos els gravats documentats consisteixen en motius definits mitjançant línies fines i estretes. En uns quants, la profunditat és més gran i en d’altres, menor. Malgrat això, dins d’aquest tipus d’incisió es poden distingir alguns exemples on el traç és una mica més gruixut. Quan això passa acostuma a ser en figures que semblen tenir una certa singularitat, com determinats personatges.

 Gassiot ha explicat que ara se n’haurà de fer una valoració acurada, ja que hi ha superposició d’elements. L’observació dels diferents plafons permet inferir l’existència clara d’una variabilitat cronològica entre si, segons Gassiot. En el conjunt dels motius gravats, especialment en aquells que semblen més antics, hi ha un clar predomini de les figures humanes, de cavalls i de les figures de persones muntant aquests animals. També hi ha una freqüència elevada d’armes, principalment llances, i en alguna ocasió espases. Els cavallers sovint porten esperons als peus.

Amb tot, no totes les figures humanes sempre porten armes. Moltes altres vegades apareixen simplement amb roba i, ocasionalment, el que semblen instruments musicals, com un sac de gemecs, una espècie de gaita. 

La pràctica totalitat dels plafons tenen diverses figures, de vegades enmig d’una gran quantitat de línies rectes de traç també molt fi. De vegades, les figures no es troben en el mateix nivell i fins i tot se superposen les unes a les altres. No obstant, hi ha diversos exemples en què una part del plafó forma una espècie de fris, on s’il·lustra una escena bèl·lica. En aquestes ocasions hi ha presència de cavallers acompanyats de soldats d’infanteria que es contraposen a com a mínim una figura humana, a la qual envesteixen amb la llança.

Guineus, llops i ocells

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Crida l’atenció que tots els cavalls i cavallers miren cap a la dreta, cosa que, atesa la disposició dels plafons, orienta cap a la vall. De forma puntual es representen animals diferents dels cavalls, com possibles llops, guineus i ocells, ha explicat Gassiot.

Pel que fa a l’estat de conservació, Gassiot ha dit que en general “és bo”, malgrat que en alguns casos“les línies que els defineixen estiguin poc definides”. En molts gravats és habitual apreciar la presència de líquens que tapen part dels motius, i en altres casos s’ha detectat que la mateixa evolució del vessant provoca que algun tram d’algun plafó estigui parcialment cobert de terra, que tapa una part d’alguna figura. D’altra banda, en alguna ocasió han aparegut esquerdes a la roca, posteriors a l’elaboració del gravat.