Els experts avisen que els nens hiperregalats perden l'interès i la il·lusió

El doble o triple tiberi de joguines –Pare Noel, Reis Mags i, a Catalunya, també el Tió– que emboteixen les criatures espanyoles pot provocar-los un afartament indigest. "Es regala molt més del necessari i més del que l’emotivitat d’un nen pot acceptar", assegura Francesc Núñez, sociòleg de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), que apressa a minimitzar la saturació dels petits. Els traslladem les dinàmiques consumistes que els adults tenim interioritzades, i una de les conseqüències, avisa Núñez, és la "síndrome del nen hiperregalat". L’empatx causa que la criatura “no apreciï els regals i sigui incapaç de fer-los atenció, que se centri en un i oblidi la resta; que perdi la il·lusió i que es torni capritxós, egoista i consumista”.

Segons l’estudi europeu ‘Tendències de consum per Nadal del 2018’ d’eBay, els espanyols es gastaran una mitjana de 258 euros en regals (9 euros més que l’any passat), dels quals el pressupost més gran, 166 euros, anirà destinat als més petits de la casa. Espanya ocupa la segona posició en el rànquing de més despesa del continent, només superada per la Gran Bretanya.

Anhels momentanis

Un excés de regals, prossegueix l’especialista, fa que els nens no valorin el que reben i que demanin una joguina per la satisfacció de tenir-la més que de disfrutar-la. "Són anhels momentanis en comptes de necessitats objectives". Una altra conseqüència negativa és que es dinamita la baixa tolerància a la frustració; el dia que no rebin tants regals quedaran "frustrats i insatisfets". "No aprecien els objectes pel seu ús o pel seu valor simbòlic, sinó per la quantitat rebuda, adoptant relacions egoistes amb els objectes de consum".

L’origen està en la incontinència de pares, mares i altres familiars, incapaços de posar límits. "Prefereixen claudicar davant de les peticions dels fills o cedir a la satisfacció pròpia que els dona contribuir als seus desitjos", afirma l’expert, que proposa una fórmula de quatre regals per evitar la saturació i aconseguir un sa equilibri. Regalar alguna cosa per llegir; alguna cosa per posar-se (sabates, roba...), una cosa que necessitin i finalment una cosa que desitgin (la joguina més sol·licitada).

La psicòloga Júlia Pascual, directora del Centre de Teràpia Breve Estratègica de Barcelona, ratifica que amb els nens sempre "menys és més". "Els pares hem d’ajudar-los a triar joguines apropiades, prohibint-los demanar-ne d’altres i limitant-los de formes més o menys creatives". Explicar-los, cita com a exemple, que "a Pare Noel no li caben tants regals al trineu o que sap que no tindran temps de disfrutar de tants regals i seria millor esperar l’any següent per demanar-los".

"Rebequeries en comptes de somriures"

El consumisme voraç ha portat als nens a "obrir paquets com si es tractés d’una línia de producció i que, en comptes de somriures, apareguin de vegades rebequeries", emfatitza Pascual. L’ideal, prossegueix la terapeuta, seria avançar-nos i que els nens no rebin gaires presents. "No haurien d’aconseguir tots els que demanen", aconsella. Però si ens trobem que n’hi ha massa, alguns de no apropiats per a la seva edat o que no concorden amb els valors familiars, com un videojoc violent o una pistola, "cal buscar la manera de tornar-los, guardar-se’ls o buscar una utilitat benèfica o social, sempre explicant els motius al fill".

Patrons sexistes

Les joguines no haurien de tenir gènere, recorden els experts, però la cultura patriarcal continua dominant el món de la infància, ja des del moment del naixement amb la tradicional dicotomia rosa-blau a les peces del nadó, i després amb la tirallonga de presents marcats per estereotips sexistes. "No hem avançat en aquest aspecte", lamenta Sergi Fàbregues, professor dels Estudis de Psicologia i Educació i membre de la Unitat d’Igualtat de Gènere de la UOC, que cita dos factors com causants de l’immobilisme. "Hi ha uns patrons profundament arrelats culturalment molt difícils de canviar i després estan les empreses, que busquen fer negoci i van a allò que és segur, a la publicitat tradicional, sense arriscar a apostar per trencar els rols establerts".

Un sistema "pervers"

Així seguim, amb els nens associats a jocs on impera la força, el poder, l’enginy... i les nenes, a la cura de la llar i de la família. Reproduint els rols de gènere des de la primera etapa de la socialització. La qüestió no és fútil. Recorda Fàbregues que el joc és "fonamental" en la interiorització dels valors i construccions socials i culturals dels més petits. "El sistema pervers fa que ja des de la infància es donin els mecanismes que contribuiran a reproduir les estructures desiguals del mercat laboral. Es transmeten els missatges que portaran a triar una professió o una altra. A elles se les dirigeix a la tasca de ser mares, de la cura i del servei”.

Costa nedar a contracorrent, però l’investigador dona algunes pautes als progenitors per educar la prole en igualtat. D’entrada és una bona opció elegir regals neutres, com bicis, contes, jocs de ciència o de taula, de màgia... “De vegades és inevitable comprar una Barbie, però seria interessant explicar a la nena que aquest és un ideal de model, que no totes les dones són així, i que també hi ha noies científiques, policies...".

Cal evitar les visions sexistes i “no parlar de treballs d’homes i treballs de dones”, agrega. Davant els jocs individualitzats, on més es reforcen els estereotips, el joc comunitari es presenta com un primer pas clau cap a una societat igualitària.

Notícies relacionades

Els altaveus intel·ligents, estrelles tecnològiques d'aquestes festes

Guia per a una assenyada carta als Reis Mags

L’estudi ‘Tendències de consum per Nadal del 2018’ revela que el 39% dels espanyols es mostra en desacord amb regalar joguines específiques de gènere, però una quarta part de la població admet que sí que compra articles diferenciats segons el sexe. 

Campanyes de sensibilització

En els últims anys s’han realitzat campanyes contra els estereotips de gènere des d’administracions i entitats (com l’Institut Català de les Dones o l’Institut Andalús de la Dona) i també des d’algunes empreses (Toy Planet, amb catàlegs en els quals els nens juguen amb nines i les nenes, amb camions). Benvingudes siguin, tot i que, opina Fàbregues, es tracta d’accions molt puntuals que no han aconseguit canviar el rumb del consum. La publicitat televisiva i els catàlegs continuen bombardejant els patrons de sempre i els pares sucumbeixen a les peticions dels seus fills, condicionats per aquests impactes del mercat patriarcal.