Tardor calenta

Els treballadors de la Generalitat es manifesten contra les retallades

Les protestes davant del Parlament aglutinen entre 25.000 persones, segons els organitzadors, i 8.000 persones, segons la Guàrdia Urbana

Les vagues sectorials convocades pel sindicalisme alternatiu registren baixos nivells de seguiment

mani

mani / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre / Beatriz Pérez / Gabriel Ubieto

Els treballadors públics han sortit al carrer per portar el seu malestar a les portes del Parlament. Sanitaris, professors, estudiants i administratius de la Generalitat han confluït en una mateixa manifestació convocats pelssindicats alternatius per denunciar la falta de recursos en el sector públic, fruit de les retallades iniciades al principi de la crisi i no revertides fins ara.

A l’espera de l’aturada general de la funció pública organitzada per CCOO i la UGT per al 12 de desembre, les centrals minoritàries han assenyalat aquest dijous al Govern del president Quim Torra. "Esquerra i el PDECat, la paciència se’ns ha acabat", han cridat els treballadors públics durant la marxa que ha recorregut Barcelona, de plaça Universitat fins a les portes de la Cambra catalana.

El malestar ha adquirit més intensitat a través de la manifestació que per les vagues sectorials convocades. Entre els treballadors d’educació, Ensenyament ha xifrat el seguiment en l’11,6%. I entre el personal de l’administració, segons la conselleria de Polítiques Digitals i Funció Pública, l’aturada de dues hores ha sigut secundada per l’1,2% dels empleats. 

Per la seva part, el 75% dels metges de l’atenció primària, convocats per quart dia consecutiu pelSindicat de Metges de Catalunya (MC), han secundat les aturades. Aquest dijous ha sigut la seva última jornada de vaga, perquè han tancat, durant la tarda, un acord amb l’Institut Català de la Salut (ICS).

La participació dels treballadors públics ha sigut més gran en la manifestació que en les vagues sectorials. Segons els organitzadors, ha concentrat entre 25.000 i 30.000 persones, xifra que la Guàrdia Urbana rebaixa a 8.000 persones. L’ambient ha sigut majoritàriament festiu i sense incidents.

I, al tercer dia, Torra va reaccionar

Després de tres dies d’aparent desconcert, el Govern ha reaccionat aquest dijous a les protestes de metges, professors, estudiants i bombers, que han escalfat la tardor per on menys s’esperava Quim Torra. El president havia previst una “mobilització permanent” independentista que mantingués el conflicte amb l’Estat; no obstant, de moment són les manifestacions de caire social les que han pres els carrers, i els seus retrets s’adrecen cap a l’Executiu català.

Davant de l’increment de les protestes –que dimecres van propiciar escenes de tensió a les portes del Parlament– i el manteniment de les vagues, Torra es va reunir entre dimecres i dijous amb diversos consellers per intentar reconduir les negociacions amb els col·lectius implicats, sobretot amb els metges. La Generalitat va distribuir via Twitter imatges de les trobades que va mantenir el president amb altres membres del Govern, per intentar combatre la imatge d’inacció que havia donat fins aleshores.

Les declaracions dels últims dies de diversos dirigents independentistes, en què culpaven l’Estat de la situació dels serveis públics –el diputat Eduard Pujol (JxCat) va arribar a dir que les llistes d’espera sanitàries són "distraccions" del problema principal, que és la prohibició de celebrar un referèndum–, no han convençut l’oposició. El PSC va demanar la compareixença parlamentària del president per haver estat “desaparegut” durant la crisi, en paraules de Miquel Iceta.

Ciutadans va relacionar els problemes de finançament del sector públic amb el “malbaratament” de la Generalitat en “bogeries separatistes”. I el Govern, per boca de la seva vicepresidenta,Carmen Calvo, va instar el president a escoltar els ciutadans i donar resposta als seus problemes. “Torra i el Govern han de gestionar Catalunya, que per a això governen i per a això els van elegir”, va remarcar.

Torra va reaccionar adreçant-se en concret al seu vicepresident, Pere Aragonès, per demanar-li que es posés al capdavant de la negociació amb el col·lectiu sanitari, segons fonts del Govern. L’objectiu era acabar amb la vaga que ha deixat els centres d’atenció primària sota mínims després de deu anys sense gairebé protestes en el sector, però, també, intentar implicar els consellers d’ERC en la resolució d’un conflicte heretat de les retallades socials del primer Govern d’Artur Mas.

Notícies relacionades

El vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda assumeixen aquests dies les competències de l’àrea de Salut, per la baixa de maternitat de la titular de la cartera,Alba Vergés. A més, Aragonès s’enfronta aquests dies a la recerca de socis per aprovar els Pressupostos de la Generalitat del 2019. A l’acabar la reunió que va mantenir amb representants dels comuns pels comptes, va afrontar amb prudència les reivindicacions dels treballadors públics: "Només arribarem a acords que puguem complir".

"Està bé salvar una vaga, però és molt més important salvar els serveis públics; de manera que les nostres mesures s’assentaran sobre bases sòlides, perquè d’aquí a uns quants mesos els treballadors públics puguin dir que hem complert els compromisos", va afegir Aragonès.