Un dret a força de costum

El Suprem obliga una empresa a reprendre el repartiment de paneres de Nadal als seus empleats

Transcom va deixar de repartir el lot a 3.300 empleats de forma unilateral després de nou anys

lotesnavidad

lotesnavidad

3
Es llegeix en minuts
Efe

El Tribunal Suprem ha obligat una empresa a repartir entre els seus empleats la panera de Nadal del 2016, que després de gairebé una dècada va decidir cancel·lar, al considerar que es tractava d’una "condició més beneficiosa" per als empleats que la companyia no podia suprimir de forma unilateral.

El problema va sorgir el 2016, quan després de nou anys consecutius en els quals els empleats rebien una panera de Nadal, l’empresa Transcom va decidir suprimir-la i substituir-la per un còctel. L’última que van rebre, el 2015, va consistir en un panettone de 4 euros.

Durant nou anys

Des del 2007 Transcom repartia una panera de Nadal entre els empleats que tinguessin contracte en vigor en els primers dies de desembre; aquell any, el regal, el valor del qual era de 12,89 euros, es va repartir entre 3.286 treballadors, cosa que va suposar un desemborsament de 42.356 euros.

En els anys successius va continuar la distribució de paneres de Nadal, fins que el 2015 van ser 5.331 els empleats que la van rebre, aquell cop un panettone de 4,04 euros.

Conflicte col·lectiu

El desembre del 2016, durant una reunió amb el comitè d’empresa, la direcció va explicar que no es podia abordar el tema de la panera de Nadal perquè no hi era present el seu responsable, i aquell any els empleats no van rebre la cistella, raó per la qual els sindicats van iniciar un conflicte col·lectiu.

El març del 2017 l’Audiència Nacional va donar la raó als sindicats, i això ara ha sigut ratificat pel Tribunal Suprem, que entén que el repartiment de la panera de Nadal no constitueix una "liberalitat" de l’empresa sinó una "condició més beneficiosa" per als treballadors.

L’empresa al·legava que la cistella s’entregava als treballadors amb contracte en vigor en uns determinats dies de desembre, però el Suprem considera que això és "irrellevant" perquè de fet s’entregava als contractats en els primers dies d’aquell mes, sense especificar.

Canvi per un còctel

Transcom també va adduir que el 2016 es va sol·licitar un pressupost però no per a l’adquisició i repartiment de la cistella, sinó per a un còctel que es va oferir als empleats. Sobre aquest punt, el Suprem aclareix que és precisament la decisió d’oferir un còctel l’any que se suprimeix la panera de Nadal el que prova que l’empresa "assumia la necessitat de substituir una cosa per l’altra", i això, de forma implícita, suposa "reconèixer l’existència d’una determinada obligació".

A tot el procés, Transcom va defensar que el repartiment constituïa una mera "liberalitat", però el Suprem acudeix a sentències anteriors i recorda que quan es reconeix una condició més beneficiosa és vigent mentre no s’acordi cap altra cosa o es decideixi suprimir-la mitjançant un acord entre les parts.

No obstant, el tribunal reconeix que l’entrega d’una panera de Nadal no és un dret adquirit, si bé en el present cas s’ha entregat sense solució de continuïtat des del 2007, cada any a un nombre més gran de treballadors, que van superar els 5.000 el 2015.

Dret reconegut

L’esforç logístic i organitzatiu, prossegueix la sentència, que suposa un repartiment d’aquesta magnitud implica que l’empresa "actua amb voluntat de reconèixer el dret més enllà d’una puntual i aïllada liberalitat".

A més, tot i que l’entrega de la cistella no es produeix des de "temps immemorials" –només consta que es repartia des del 2007–, "són molts els anys transcorreguts durant els quals Transcom va mantenir aquest costum ininterrompudament".

Notícies relacionades

I recalca que es tracta d’un període que coincideix amb el de la "greu crisi que va afectar tots els sectors econòmics a escala nacional", cosa que desmenteix la pretensió de la companyia que es tractava d’una simple liberalitat.