Cas dels nadons robats

La Fiscalia recorrerà davant del Suprem l'absolució del doctor Vela

El ginecòleg estava acusat de participar en el robatori d'Inés Madrigal el 1969 a la clínica San Ramón de Madrid

La Fiscalia recorrerà davant del Suprem l'absolució del doctor Vela
2
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

La Fiscalia de Madrid recorrerà l’absolució del doctor Eduardo Vela, únic acusat en el primer judici de nadons robats a Espanya, que ha sigut considerat com a responsable del robatori d’una nena acabada de néixer, Inés Madrigal, el 1969, però que ha quedat lliure de retret penal a l’haver prescrit els delictes.

El Ministeri Públic ha informat en una nota de premsa que interposarà en els propers dies un recurs de cassació davant de la Sala Segona del Tribunal Suprem contra la sentència de la Secció Setena de l’Audiència Provincial de Madrid.

La Fiscalia sol·licitarà en el seu recurs que es revisi la figura de la prescripció tal com es contempla en la sentència per constituir una infracció de llei, aspecte recollit a l’article 849.1 de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LeCrim).

El fiscal va demanar 11 anys de presó pels delictes de detenció il·legal, suposició de part comesos per facultatiu i falsedat en document oficial, mentre que l’acusació particular que exerceix Inés Madrigal va elevar la seva petició als 13 anys.

Delictes prescrits

Les magistrades consideren Vela autora dels tres delictes "de manera incontestable" quan el 1969 va entregar al matrimoni format per Inés Pérez i Pablo Madrigal "una nena de pocs dies d’edat fora dels cursos legals, simulant l’existència d’un part que no s’havia produït i establint una filiació fal·laç".

"I tot això sense que consti que hagués existit consentiment ni tan sols coneixement per part dels progenitors del nounat, sent l’acusat, la persona que va fer la certificació fal·laç sobre el suposat part d’Inés, sabent que tal fet no era cert", afegeix la sentència.

Notícies relacionades

Malgrat quedar provat que el doctor Vela va certificar amb el seu puny i lletra que Inés Pérez va donar a llum en la seva presència el 4 de juny de 1969 a una nena, fet que mai va tenir lloc, que aquesta nena va ser entregada sense consentiment a aquell matrimoni i que gràcies a aquestes maniobres la nounada va poder ser inscrita en el Registre Civil com la seva filla biològica, les magistrades l’absolen perquè els delictes han prescrit.

La Sala acull així la tesi de la defensa que considerava que els fets havien prescrit, ja que al tractar-se de tres delictes connexos, el termini de prescripció es pren a partir del més greu, que en aquest cas és el de detenció il·legal, de 10 anys, per la qual cosa quan Inés Madrigal va denunciar els fets el 2012, els delictes havien prescrit feia ja quinze anys.

Temes:

Nens robats