Parlem de porno a classe

“L’educació sexual a l’escola, que ha avançat bastant, continua topant amb dues grans resistències. Una, la de les famílies i les autoritats acadèmiques conservadores que no volen que a l’escola s’eduqui per ser persones sexuades i que viuen la seva sexualitat. L’altra, la del professorat que només vol impartir el currículum i no vol tenir en compte les vides adolescents i els seus descobriments de la vida”, explica el psicòleg i educador Jaume Funes, expert en joves i adolescents.

Cal adaptar-se als temps i a les noves tecnologies. “Si ja no podem ensenyar història estudiant llibres, tampoc podem fer educació sexual sense tenir en compte la vida virtual dels adolescents”.No obstant, encara hi ha escoles en les quals s’explica amb diapositives l’aparell reproductor.

La pregunta que, segons el parer de Funes, pares i mares haurien de fer-se és com reaccionarien si els seus fills expliquen que, a classe, han fet educació sexual a partir d’un vídeo porno. “Segur que salten infinitat d’alarmes i protestes, fins i tot denúncies. Però, ¿quants pares es pararan primer a descobrir la quantitat d’imatges sexuals que ha vist ja el seu fill?”.

D’‘Interviu’ al mòbil

Bona part dels seus imaginaris, prossegueix l’autor d’‘Alex no entiende el mundo’, prové d’aquests continguts que alguns intenten repetir com a experiència “normalitzada” i esperable. “Pensen que han de fer-ho com el que van veure a la pantalla i l’apoteosi serà la mateixa. Jo vaig començar fent educació sexual partint de les fotosd’‘Interviu’ o els consultoris del ‘Pronto’. Avui sé que he de partir del que han vist als seus mòbils”.

La societat s’ha de treure la bena. “No queda més remei que explicar, discutir, contextualitzar, i també filtrar i provar de contenir el fenomen dels films d’adults que veuen i que continuaran veient. Tot això en una proposta educativa que continuï ajudant a experimentar els petons i a diferenciar un ‘follamic’ d’un nòvio. Sempre deixant clar que no hi ha plaer o felicitat sense llibertat”, exposa l’expert.

Les resistències segueixen i en el discurs social “ja va bé culpar el porno, només si el veuen els adolescents...”, raona Funes, que informa de com una singular experiència iniciada a Vitòria, Porno Eskola, va ser ràpidament avortada per les famílies que de cap manera volien acceptar aquesta via educativa, negant la realitat dels seus fills i filles.

Amenaces i queixes

La sexòloga Iratxe Gil, ideòloga d’aquest projecte, que va guanyar una beca de l’Ajuntament de Vitòria, en detalla les traves: “Vam tenir queixes de pares i mares vinculats amb l’Opus Dei, que volien denunciar-nos al Jutjat de Menors. És la lluita contra els de sempre, contra la religió”. La iniciativa consistia en unitats didàctiques ‘online’, adaptades a les diferents edats, en les quals s’explicaven les dinàmiques del sexe i “els mites i tabús de la pornografia”. “No era un material pornogràfic en si, sinó una eina d’educació sexual des d’una òptica feminista. Els pares no entenen que els seus fills reprodueixen el que veuen, i el que veuen és el porno”. En vista de les amenaces, va tancar la web i ara imparteix tallers, en els quals, per exemple, no només s’ensenya a posar un preservatiu sinó a negociar-lo dins de la relació”. Per a Gil, fins que el sexe no sigui contemplat “com un valor en l’educació”, continuarà sent una assignatura pendent a les aules.

En aquesta mateixa òrbita reivindicativa se situa l’associació Sidastudi, centre de documentació i prevenció de la salut sexual. “Fa molts anys que demanem que s’imparteixi educació sexual en tot el cicle educatiu, adaptada als diferents nivells evolutius, des de P3”, afirma el seu director, David Paricio, que lamenta que aquest ensenyament hagi quedat limitat a “la voluntat” d’alguns professors i directors d’escoles. “Fer sis o vuit hores a 3r o 4t d’ESO no és res”.

Missatge a la indústria

Notícies relacionades

El porno dona ales a 'les manades'

L'etiqueta del porno antimasclista intenta salvar la cara d'un sector assenyalat després de 'La manada'

Paricio celebra els missatges del vídeo promocional del Saló Eròtic de Barcelona –“que arribaran a un perfil de difícil accés per altres canals”–, tot i que falta que “la indústria, que està promovent aquests mateixos missatges que critica l’anunci, se’ls apliqui”. Aquí està la incongruència de la campanya, diu. “El desitjable seria que en el porno canviessin coses, però també les administracions haurien de prendre partit i assumir que el porno està sustentant una educació sexual de models masclistes”.

Una investigació de Creació Positiva, CooperAcció i l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB) conclou que perquèl’educació afectiva i sexual sigui efectiva i accessible a tots ha de ser matèria obligatòria durant tota l’educació reglada, el que evitaria conflictes amb la famílies. També suggereix que tingui una perspectiva de gènere i es basi en els drets sexuals i reproductius perquè l’alumnat s’apoderi, i que s’ampliï l’enfocament més enllà de la prevenció i control de riscos, incloent aspectes crucials com viure la sexualitat en igualtat (amb consens), plaer i autonomia. L’estudi recorda que l’ONU, en els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible, recull la importància de l’educació en afectivitat i sexualitat, i que la Federació Internacional de Planificació Familiar (IPPF) defineix globalment l’actual situació de l’educació sexual com “massa poca, massa tard i massa biològica”.