Llums de Nadal
L’activisme il·luminat
Encendido de la iluminación de Navidad en el puerto de Barcelona /
L’escriptora Eva Piquer va compartir el comentari a les xarxes: "Les festes de Nadal m’entristeixen i tendeixo a evitar el carrer d’Aragó, però això m’ha alegrat el dia". I "això" era la il·luminació nadalenca que engalana aquesta via de Barcelona. Creació dels estudis SMLXL i MA–MA, els llums alegren la nit amb la vivor dels seus colors i uns missatges que destil·len humor, tradició i família. Són frases curtes, escrites en català i que, inevitablement, ressonen en la memòria de molts: "¿Vens per Nadal?", "¡Busca el caganer!", "¡¡¡Més escudella!!!", "I demà, canelons", "¿Quants serem?", "¿Qui porta el cava?", "¡A dormir aviat!". El seu gran encert és haver establert un diàleg simpàtic i pròxim amb les persones que les contemplen, també recordar que les festes van més enllà del consumisme. N’hi ha prou amb caminar pel carrer d’Aragó per agafar al vol reaccions favorables. A les xarxes hi ha molts comentaris positius. Però no tots ho són.
Tres dies abans que els llums s’encenguessin, la plataforma veïnal Eixample Respira va publicar un comunicat que denunciava una proposta de llums que "perpetua la lògica d’autopista urbana" i "que, més que celebrar les festes, posa en relleu el despropòsit: es normalitza una velocitat de la circulació que situa el carrer d’Aragó sistemàticament entre els punts negres de sinistralitat viària de la ciutat". És cert que els creadors dels llums van tenir en compte que el carrer és unidireccional i que la majoria de les persones que hi circulen van en cotxe o moto. Per això, van col·locar alguns dels cartells en perpendicular i els van ordenar cronològicament. Del "¿Vens per Nadal?" a l’"¡A dormir aviat!" de la nit de Reis.
Ràpidament, el comunicat d’Eixample Respira va passar a formar part de la trista llista de l’activisme que surt malament, el que genera més cansament que no pas entusiasme, més antipatia que adhesió. Reclamar uns carrers més amables amb el vianant i un barri amb més bona qualitat de l’aire són reivindicacions formidables, però utilitzar els llums de Nadal –aquests llums, concretament– com a exemple del problema és pegar-se un tret al peu. Únicament demostra una desconnexió important amb la ciutadania.
Notícies relacionadesOrganismes internacionals adverteixen sobre l’escalada de repressió que l’activisme climàtic està patint arreu del món. La criminalització, el desprestigi i la violència sovint s’acarnissa amb ell, mentre que el discurs polític negacionista no para de créixer. Però l’emergència ambiental és real i les activitats humanes són la seva principal causa.
Una ciutadania conscient de l’amenaça té la capacitat de pressionar els governs i l’activisme és l’instrument capaç de sensibilitzar-la. Caure en accions absurdes no només difumina el missatge, sinó que el redueix a l’extravagància i l’aïlla. És impossible fer arribar un missatge quan s’ignoren els ressorts emocionals i les condicions vitals dels seus receptors. Quan només es parla per satisfer-se a un mateix, es deixa la via lliure que d’altres s’apropiïn del diàleg.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
