El primer Dia Mundial (i viral) de la Paella

Per un dia, l’‘arròs amb coses’ és paella, però no per un dia qualsevol sinó per la primera edició del Dia Mundial de la Paella. Des d’aquest 2018, el plat d’origen valencià celebrarà cada 20 setembre una jornada que busca augmentar la internacionalització i popularitat d’un plat que ja és el més buscat a internet a Espanya i el quart al món, segons un estudi recent.

Per això s’ha jugat amb el nom en anglès i la campanya s’ha abocat a les xarxes socials, habitual camp de batalla entre defensors de l’ortodòxia i els transgressors. D’aquí el #WorldPaellaDay que aquest dijous va inundar Twitter de fotos més o menys canòniques, inclosa per exemple una de Plácido Domingo i una altra de la plantilla del Llevant,  i també del’emoticona  de la paella que fa ara un any una campanya va aconseguir incorporar als teclats.

La idea era fugir de la confrontació i potenciar no només una recepta concreta sinó el concepte cultural d’‘anar de paella’ amb família o amics. Per això el vídeo promocional assegura que a la Comunitat Valenciana es defensa “amb passió la nostra manera d’elaborar-la, la que ens van ensenyar els nostres pares”, però que “per un dia l’‘arròs amb coses’ també és paella, no ens importa que li digueu ‘paellera’ a l'estri de cuina i acceptem la llimona per a alguna cosa més que per al gintònic”.

Però no tot va ser viral en aquesta primera jornada mundial de la paella. A la plaça de l’ajuntament de València es van cuinar, i es van repartir, onze paelles diferents i només una d’elles amb el cognom ‘valenciana’. De llagostins, sípia, rap i carxofes, de calamarsons, pop i carxofes, arròs a banda, o de sípia, gambes i carbassa. De l’alacantina Aspe a la castellonenca Alcossebre.

Tot i que la capital valenciana va ser l’epicentre d’aquesta primera celebració es van cuinar paelles a Londres, Milà, Tòquio, Buenos Aires, París, Xangai, Estocolm o Miami, entre altres ciutats. A Madrid o Catalunya no va caldre fer promoció perquè és comú que els dijous s’ofereixi als bars i restaurants.

Xoriço, no

Més enllà que el màrqueting animés a obrir la mà per un dia, el cuiner Raúl Magraner, que diumenge passat es va emportar el títol de ‘Millor Paella del Món’ en la 58a edició del concurs internacional de Paella Valenciana de Sueca, fa una crida a "ser respectuosos amb els noms i els orígens”.

“Paella valenciana n’hi ha una, però hi ha moltes paelles diferents”,explica a EL PERIÓDICO. La seva, en aquest Dia Mundial, va ser de coliflor, llobarro i anguila. “És una paella de l’Albufera perquè és la dels pescadors del Palmar, la que feien quan acabaven la jornada amb el que havien pescat”, relata. “Cada poble, cada zona té la seva. El que cal és ser respectuós amb els noms i amb els seus orígens”, insisteix.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

“La paella no porta tonteries, no porta xoriço com unes fabes d’Astúries no portarien cigrons i el salmorejo de Còrdova no seria salmorejo sense tomàquet”, raona. Magraner remarca que la Paella “ja és tan internacional com la pizza” i recalca la seva superioritat nutricional al ser el paradigma de la dieta mediterrània.

“Ara del que es tracta és d’aconseguir que fora s’entengui que és el que volem transmetre més enllà de la recepta”, apunta. Però ho fa al cap de poc de recitar, com si es tractés d’una alineació, els deu ingredients ‘fixos’ que té la valenciana. “Garrofó, mongetes tendres, pollastre, conill, safrà...".