Anar al contingut

rapers

L'Audiència redueix al mínim de sis mesos la pena a La Insurgencia

El tribunal estableix la seva nova doctrina en relació amb l'enaltiment del terrorisme

Ángeles Vázquez

L'Audiència redueix al mínim de sis mesos la pena a La Insurgencia

La Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional ha dictat la seva segona sentència sobre enaltiment del terrorisme i s’ha ratificat en el criteri que va marcar amb la revisió de l’última condemna del raper Pablo Hasel. En aquesta ocasió, ha rebaixat substancialment la pena imposada als rapers del grup ‘La Insurgencia’, que de dos anys i un dia de presó han vist com la seva pena baixava a sis mesos i un dia de presó.

Aquesta Sala, de la qual formen part el president de l’Audiència, José Ramón Navarro, i els magistrats Eloy Velasco i Enrique López, que s’encarrega de revisar en segona instància les sentències de les Seccions del Penal, fixa com a doctrina que s’imposarà la menor pena possible quan l’organització terrorista que s’enalteix està inactiva, com ocorre amb els Grapo o ETA.

El tribunal valora que es tracta de bandes terroristes ja inactives, “que han sigut pràcticament desmantellades i que la seva capacitat d’actuació és mínima”. O en qualsevol cas és “menor que quan es justifica l’actuació d’activitats terroristes que són presents en la nostra societat, com és el cas del gihadisme, que ha causat la mort de 15 persones no fa més d’un any” a Catalunya.

La rebaixa de pena en cap cas pot arribar a l’absolució, perquè el tribunal considera que amb les seves cançons els acusats van exaltar de forma reiterada i van justificar actes terroristes. El que fan els magistrats és rebaixar-les la pena en dos graus. En el cas de Hasel es va rebaixar la seva segona condemna a dos anys de presó a nou mesos. La primera es va produir abans que la Sala d’Apel·lació de l’Audiència entrés en funcionament.

La sentència dels 12 rapers que formen 'La Insurgencia', de 97 pàgines, considera que entre els anys 2012 i 2016  van enaltir al grup terrorista GRAPO i a 21 dels seus membres o del PCE(r), a través de les seves cançons, que publicaven en xarxes socials, on comptaven amb 1.900 subscriptors i més de 400.000 visualitzacions dels seus continguts, que apareixien en fonts obertes, accessibles al públic.

Més enllà de la llibertat d’expressió

El tribunal destaca la gravetat de les expressions contingudes en les cançons analitzades, que, entén, encaixen en un discurs de l’odi que va més enllà del dret a la llibertat d’expressió i de la creació artística. “De forma inequívoca aquest contingut de les cançons s’orienta a exaltar els GRAPO, els seus integrants i les seves activitats d’aquest signe, incitant de forma indirecta a la violència terrorista, igual com la perpetrada per ETA, identificant el discurs musical amb el llenguatge de l’odi, i com bé diu la sentència recorreguda, l’intent d’emmarcar les seves expressions musicals en un mer sentit metafòric de les seves emocions i pensaments”, assenyala la decisió.

El tribunal admet que el llenguatge del rap és “provocador, transgressor i extrem” i les seves lletres són “al·legories simbòliques”, però remarca que “la lloança, la justificació d’actes terroristes, tot i que sigui en aquest format, no pot quedar fora” del delicte d’enaltiment del terrorisme previst en el Codi Penal.

“Una cosa és la provocació i la subversivitat, i una altra de ben diferent el missatge netament de lloa i justificació a la lluita armada de l’organització terrorista GRAPO, que en grans dosis i palmàriament impregna la producció”, explica la sentència.

El tribunal conclou que les cançons analitzades constitueixen una manifestació del discurs de l’odi que encaixa a l’article 578 del Codi Penal, però també estima parcialment el recurs dels acusats a l’entendre que, amb l’objecte del principi de proporcionalitat, s’ha de rebaixar la resposta penal en dos graus a l’assenyalada per a aquest delicte.