La justícia belga rebutja l'extradició de Valtònyc

Nova clatellada de la justícia belga a Espanya. El Tribunal de Primera Instància de Gant ha rebutjat l’extradició del raper Josep Miquel Arenas, més conegut com a Valtònyc, condemnat a tres anys i mig de presó a Espanya per enaltiment del terrorisme, injúries greus a la Corona i amenaces en les seves cançons. “Han rebutjat l’extradició en tots els seus aspectes per falta de doble incriminació”, ha anunciat Gonzalo Boye, que forma part de l’equip de defensa del raper mallorquí. És a dir, els fets pels quals Valtònyc va ser condemnat a Espanya no es consideren delicte a Bèlgica.

"Estic molt content de ser lliure i que no m’extradeixin però estic molt trist per altres companys a Espanya. Hem vingut aquí a guanyar-ho tot, a posar el meu cas al servei de la lluita pels drets fonamentals i la llibertat d’expressió. Arribarem al Tribunal Europeu de Drets Humans, crearem un precedent i es demostrarà que tenim raó: que a Espanya no hi ha llibertat, no només per no votar sinó que tampoc hi ha llibertat d’expressió", ha dit Valtònyc després de conèixer la sentència, la lectura de la qual ha durat menys de deu minuts.

Hores després de conèixer-se la notícia, la Fiscalia belga ha anunciat que apel·larà. La fiscalia té quinze dies per presentar les seves al·legacions davant del tribunal, que fixarà llavors la data per a una nova vista.

Valtònyc va fugir a Bèlgica a finals de maig per esquivar l’entrada a la presó i Espanya va emetre poc després una ordre europea de detenció. El 3 de setembre passat el magistrat belga encarregat del cas va escoltar les parts i va anunciar que prendria una decisió al cap de dues setmanes. La sentència s’ha fet pública aquest dilluns. El magistrat ha rebutjat l’acusació d’enaltiment del terrorisme ja que la legislació belga no preveu el delicte, només tipifica la incitació a cometre un acte terrorista. També ha rebutjat el d’injúries a la Corona perquè el tipus penal es refereix a ministres i governants. I el mateix camí ha seguit el delicte d’amenaces, ja que són verbals i no condicionals, mentre que la legislació belga exigeix que siguin per escrit.

Recurs davant del Tribunal d’Estrasburg

La sentència, que no s’ha fet pública, no canvia la situació de Valtònyc, que pot moure’s amb total llibertat a la UE tret d’Espanya, on podria ser empresonat si torna, ja que hi ha una sentència condemnatòria. La defensa de Valtònyc ha anunciat, no obstant, la seva intenció de recórrer la condemna a Espanya davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. L’equip d’advocats que porten el cas ja estan preparant el recurs que esperen presentar abans de finals d’octubre i consideren que la sentència d’aquest dilluns a Gant reforça la seva posició.

Notícies relacionades

Valtònyc i La Polla com a símbols

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Segons el parer de Boye la sentència de Gant posa de nou en evidència l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. "És un moment de replantejar-se les coses. Sempre s’està a temps de rectificar. No n’hi ha prou amb reduir les penes, n’hi ha prou que els fets no siguin constitutius de delicte perquè simplement es refereix a llibertat d’expressió", ha advertit demanant l’aplicació d’"estàndards europeus i democràtics" perquè així "no passarem per situacions tan vergonyoses com la que han passat avui, perquè s’ha plantejat un cas davant de la justícia belga que ha sigut rebutjat com ho va ser al seu dia a Alemanya", ha esgrimit.

Crítiques del PP

La reacció del líder del PP a l’Eurocambra, Esteban González Pons, no s’ha fet esperar. “A la Unió Europea del segle XXI no hi pot haver santuaris en un país membre, en què els fugits de la justícia d’un altre país membre s’hi instal·lin impunement”, ha criticat González Pons, que ha reclamat al cap de l’Executiu espanyol, Pedro Sánchez, que reaccioni “de manera immediata” contra una decisió que “posa en qüestió la sobirania nacional i l’actuació de la justícia espanyola”. González Pons ha tornat a insistir que “és urgent fer una reflexió” i “actualitzar mecanismes com l’euroordre que facilitin l’entrega entre països membres de presumptes delinqüents buscats per delictes greus”.