Hamaques i futbolí a la feina

No és habitual que el primer que es trobi algú a l’entrar a la seu d’una empresa siguin un parell d’hamaques i un futbolí, sobretot si l’empresa no es dedica a manufacturar hamaques o futbolins. Però resulta que sí que és habitual, o almenys, cada vegada més freqüenti. Hamaques, futbolins, billars, taules de ping pong...  fins i tot tobogans, aquesta excentricitat –o no– que adorna la seu central de Google a Califòrnia, probablement el paradigma de la nova tendència en seus empresarials. Les oficines de la ‘start-up’ barcelonina Byhours, en constant creixement des del 2012, any de la seva fundació, gràcies a l’acceptació que ha tingut la seva oferta de microestades en hotels de tot el món, es corresponen amb aquest paradigma, i el que es troba el visitant tot just entrar és això, dues hamaques i un futbolí. I no fabriquen cap dels dos.

No són detalls anecdòtics: que resulti joiós trobar aquesta classe d’attrezzo a l’entrada d’un lloc de treball no ha de distreure del que simbolitza, a saber, una nova manera d’entendre l’espai laboral. “Les empreses més joves busquen que l’entorn laboral no sigui el de la típica oficina seriosa de: ‘Bueeeno... Me’n vaig a treballar’”, diu Marta Ametller, la interiorista responsable de dissenyar i dotar de personalitat els 300 metres quadrats que la seu de Byhours ocupa en Pier01 Barcelona Tech City, l’edifici per excel·lència de les ‘start-ups’ a Barcelona. “Ens interessava que fos un espai diàfan, sense portes, sense barreres, que afavorís la comunicació entre els diferents departaments”, explica Rosa González, responsable de Relacions Públiques de l’empresa. “Que afavorís el treball en equip”.

Un amfiteatre modern

Prima la fusta al lloc, és a dir la calidesa. Hi ha un centre gravitacional que aquí es coneix com la grada, una mica així com l’adaptació moderna i funcional d’un amfiteatre romà, pensat per a les grans reunions. “Per a les reunions d’empresa –precisa González–, en què cada responsable de departament exposa els seus avenços, per exemple. Entorn de la grada, i seguint el moviment de les manetes del rellotge, hi ha Màrqueting i Operacions, allà és Hotels, allà hi ha la Direcció –aquí li diuen Management– i allà hi ha la cuina i el bar (Bar Ours), incorporats a l’espai com si això fos un pis amb cuina americana, –parlant en termes arquitectònics. També hi ha dues petites sales de reunions: més convencionals, es té la temptació d’apuntar –la taula, les cadires...- si no fos perquè les presideixen dues pissarres de les d’abans amb un aire, si un les mira de lluny –estèticament parlant, és a dir– a les que s’han posat de moda a certes cafeteries presumides. El que revelen de prop és una barreja de continguts d’empresa i missatges de motivació.

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

De fet, els missatges de motivació són una constant. En una de les parets que envolten Màrqueting i Operacions hi ha dos grans cartells emmarcats amb, més que frases, arengues: gairebé pot un imaginar-se al Coronel Motivació inflamant a la tropa amb les seves arengues. Es podria parlar dels altres petits missatges escampats pel lloc, una mica com les pedres d’en Polzet, però aquests dos quadros són els reis de la motivació. “El teu temps és limitat, així que no el malgastis vivint la vida d’un altre. Que no t’atrapi el dogma, que és viure segons els resultats de la reflexió d’altres. No deixis que el soroll d’altres opinions ofegui la teva pròpia veu interior, i més important, tingues el coratge de seguir el teu cor i la teva intuïció. D’alguna manera, ells ja saben en el que de veritat vols convertir-te. Totes les altres coses són secundàries”, diu –en anglès– un. Algun efecte ha de tenir llegir aquest tipus de coses cada dia, o almenys mirar-les de reüll. O simplement saber que són allà.

Sí, s’hi respira una cosa diferent. No és l’oficina d’abans, és possible que ni tan sols sigui correcte anomenar-lo oficina. “Un requisit fonamental –explica Ametller- era que els treballadors tinguessin l’entorn perfecte per desenvolupar les seves capacitats. Analitzem conjuntament les necessitats de cada departament, la seva manera de treballar, la forma en què es comuniquen entre ells i amb la direcció, la privacitat que necessitaven i la que no, i busquem a nivell d’interiorisme materials que transmetessin transparència”. Sí, hi ha hamaques: les utilitzen els empleats quan truquen des del mòbil, per exemple, o per tenir una conversa a dos. Hi ha futbolí: es juga al final del dia o en la pausa per menjar. Hi ha per allà fins i tot una xarxa de ping pong. Però no s’ha de cridar a error: aquí s’hi ve a treballar. Hi ha de tot el dit fins ara, però també hi ha silenci i concentració.