El disseny de l'oficina és important: passes-un-terç-de-la-teva-vida-a-la-feina

Almenys un terç de la vida ens la passem treballant. Un terç de tot el temps del que disposem que, en molts casos, transcorre entre quatre parets mentre exercim unes tasques. En tan sols un any això equival a 251 dies o més de 2.000 hores dedicades a l’oficina. Per això són cada vegada més els esforços enfocats a millorar els espais de treball per garantir el benestar dels qui els habiten.

“Al final és una cosa tan senzilla com crear un entorn de treball en el qual els treballadors estiguin còmodes”, explica Mari Carmen Martín Muñoz, consultora de benestar i professora associada de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB). “Molt té a veure amb el ‘job crafting’. És a dir, el que cadascú pugui dissenyar el seu lloc de treball. Això significa que, sense deixar de banda el plantejament de determinats objectius, que cada persona sigui lliure de decidir els seus horaris”, afegeix Muñoz. Un discurs que, a més, té molt que veure amb trencar els esquemes de pràctiques controladores i afavorir la conciliació laboral.

“La idea és crear un context en què les persones es puguin sentir satisfetes amb el que fan, per la qual cosa al final estaran més compromeses amb l’empresa i més motivades per continuar treballant”, afegeix la psicòloga. Fomentar una cosa tan senzilla com la desconnexió del mòbil al sortir del treball es converteix en una pràctica que, segons explica Muñoz, és tremendament important per al’apoderament del treballador. Un requisit indispensable perquè aquest pugui ser feliç.

La fórmula de l’èxit

Feina, feina i més feina. Així és el dia a dia dels empleats de Google. Però si per alguna cosa destaca la feina en aquesta empresa és per les seves oficines fora del comú. Les imatges de la seu de la multinacional a Zuric (Suïssa) han donat la volta al món com les ‘oficines de somni’. Tobogans que connecten oficines i zones de descans, sales de reunions en què acolorides hamaques i pufs reemplacen les tradicionals butaques, zones de joc on disfrutar de les més variades aficions i àmplies zones de càtering en què s’ofereixen menges com a cafè, sucs, galetes, gelats i fruita.

“La raó de l’èxit d’aquestes oficines és que trenquen el treball compartimentat i afavoreixen la comunicació entre els treballadors”, explica Jose Navarro, director del departament de Psicologia Social i Quantitativa de la UB. D’acord amb el psicòleg, aquesta ‘estratègia del benestar’ ajudaria a mantenir els professionals de l’empresa alhora que també serviria de reclam per atraure talent. Un doble vessant relacionat amb la creació d’un entorn on els treballadors siguin feliços.

“L’exemple contrari són els ‘call-centers’ tradicionals. Empreses en què els empleats es queden tancats durant moltes hores en cubicles, amb altes càrregues d’estrès i sense gairebé possibilitats de desconnexió. Un clar exemple del qual hauríem de fugir”, afegeix Navarro. “En aquest discurs es pot tenir en compte quel’extrem del malestar a l’oficina acaba desembocant en el suïcidis dels treballadors. Un escenari desolador que en alguns països s’està tornant cada vegada més recurrent”, reflexiona el psicòleg.

El pragmatisme no és la clau

Però no. La clau no és ni en els tobogans ni en els gelats de postres. “L’única manera d’assegurar l’èxit d’una empresa és escoltar les necessitats dels empleats i veure de quina manera s’hi poden fer front. Es tracta de plantejar una certa coresponsabilitat, i així les dues parts es comprometen a impulsar un canvi”, afegeix Jordi Escartín Solanelles, director del màster en Coaching i Lideratge Personal de la UB.

“Hi ha empreses que inverteixen en la creaciód’espais tan pragmàtics que al final no deixen cap lloc per a la interacció informal”, afegeix Solanelles. En aquest sentit, tenir un espai on poder parlar, compartir un cafè i estar en contacte amb persones d’una altra especialitat es converteix en requisit indispensable. “Si t’estanques en una idea i et quedes tancat al teu despatx, potser passen setmanes abans que la puguis solucionar. En aquests casos la clau podria estar en algú que et trobis a la màquina de cafè i que et doni un altre punt de vista”, afegeix el psicòleg.

“No s’han de crear espais totalment tancats però tampoc s’ha d’advocar per oficines totalment obertes. Es necessiten llocs que afavoreixin el flux d’idees però també zones en les que es pugui tenir una concentració absoluta. Per això la clau està en l’equilibri”, reflexiona Solanelles.

El disseny de l’oficina perfecta

En un recent estudi liderat pel CBRE Lab, la Universitat Politècnica de Madrid i la Universitat de Keio al Japó es calcula que la millora de l’entorn de treball podria comportar un augment fins al 63,35% de la productivitat dels treballadors. Uns resultats que, d’acord amb aquesta estimació, podrien donar un retorn immediat del 49% per cada euro invertit el primer any.

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

Per això, els investigadors proposen un model d’oficina excel·lent basat en espais de treballs oberts combinats amb zones de reunió privades i sales de descans. Tot això com a escenari per afavorir la comunicació entre treballadors i el flux d’idees. Uns canvis que, paral·lelament, quedarien recolzats per l’adopció de rutines d’exercici físic i relaxació (mindfulness) dins de l’horari de feina. D’acord amb aquest nou estudi, aquests canvis repercutirien tant en el benestar físic com a mental de les persones i en última instància del seu treball.

Aquests resultats al seu torn queden recolzats per anys d’estudis en què es relacionen els canvis en els tradicionals espais i rutines a la feina com un element per garantir el benestar dels treballadors. En aquest sentit, són molts els estudis que avalen que l’eliminació de les separacions entre zones de treball afavoreix la comunicació, l’intercanvi d’idees i fins i tot l’exercici físic dels empleats. Uns petits canvis que, a curt i llarg termini, acaben tenint grans repercussions en la felicitat dels qui dediquen un terç de la seva vida a la feina.