El Congrés aprovarà tramitar la regulació de l'eutanàsia

La setmana que ve s’obrirà una porta més perquè Espanya passi a ser un dels pocs països al món que han regulatl’eutanàsia. El ple del Congrés aprovarà tramitar una iniciativa del PSOE destinada a regular els actes deliberats de posar fi a la vida, en cas de malaltia o discapacitat greu que produeixi un "sofriment insuportable" i sense cura. El maig passat la Cambra baixa ja va fer el pas d’admetre a tràmit la despenalització despenalitzaciód’aquesta pràctica, a proposta del Parlament, i ara es tractaria de regular com es podria dur a terme.

El portaveu de Sanitat del PSOE, Jesús María Fernández, “no té cap dubte” que la proposta de llei rebrà el vistiplau del Congrés i EL PERIÓDICO ha parlat amb la majoria dels grups, que ratifiquen que podria tirar endavant amb el suport, almenys, de Podem, el PDECat, ERC i el PNB. “No parlem de capricis, ni d’assassinats, sinó de persones que no tenen solució. S’ha de regular”, opina Joseba AgirretxeaJoseba Agirretxea, del PNB.

A sol·licitud de l’afectat

El text que debatrà el ple del Congrés proposa que s’inclogui l’eutanàsia com una prestació més de la cartera de serveis comuns del sistema nacional de salut, per a aquells pacients amb una malaltia o discapacitat "greu”, un sofriment "intolerable, insuportable i irreversible”, que no pugui ser "alleujat” i que els produeixi una dependència d’altres persones, sense que sigui necessari que pateixin una malaltia terminal. 

Seria el mateix afectat, de nacionalitat espanyola o amb residència legal, el que demanaria posar fi a la seva vida, de manera voluntària, per escrit, en presència d’un metge que rubricaria la sol·licitud. Després d’això, s’obriria un procés de 17 dies en què un altre metge analitzaria la petició. Finalment, les comissions de seguiment de les comunitats autònomes, que tenen transferida la competència en Sanitat, tindrien l’última paraula. El procés no hauria de demorar-se més de 32 dies i els metges tindrien dret al’objecció de consciència.

La tramitació parlamentària

Les condicions, no obstant, poden variar durant la tramitació parlamentària, que es preveu complexa, ja que el PP ja ha anunciat el seu rebuig de legalitzar l’eutanàsia i podria fer tàndem amb Ciutadans, gràcies al fet que disposen de majoria a la Mesa de la Cambra baixa, per dilatar excessivament els terminis de tramitació, com ha passat amb altres lleis que no els agradaven al llarg de la present legislatura.

La lògica diu que la despenalització de l’eutanàsia i la iniciativa socialista, que també contempla eliminar aquesta pràctica del Codi Penal -que contempla plenes de fins a 10 anys de presó per induir o cooperar en un suïcidi però les atenua a cinc anys en el cas d’eutanàsia-, es fusionin en una, però a partir d’aquí la dreta podria bloquejar-les. Ciutadans es va abstenir davant de l’admissió a tràmit de la iniciativa del Parlament i aquest podria ser el seu sentit del vot la setmana que ve, ja que fonts del partit taronja assenyalen que la proposta del PSOE “té molts punts dubtosos” però encara així no s’oposen a “obrir un debat” sobre el tema.

La llei de mort digna

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

El partit d’Albert Rivera prioritzal’anomenada  llei de mort dignallei de mort digna, que va impulsar fa un any i encara no ha vist la llum, dirigida a pacients en la fase final de la seva vida. La norma contempla el dret a la sedació i reclama evitar l’“aferrissament terapèutic” que condueix a la prolongació d’un sofriment “innecessari”, però no regula el dret a morir pròpiament, ni està destinada a pacients no terminals.

Per això col·lectius com Dret a Morir Dignament Dret a Morir Dignamenthan rebut “satisfactòriament” la iniciativa socialista. Un dels seus coordinadors, Xavier Gol, argumenta que en països com Holanda, on fa 20 anys que l’eutanàsia està permesa, s’ha demostrat que no hi ha risc que s’utilitzi amb finalitats il·lícites, com per exemple per cobrar una herència, ni que serveixi per “treure de sobre les persones molestes”. A Holanda entre el 3% i el 4% dels morts han sol·licitat prèviament el seu dret a morir, mentre que les unitats de cures pal·liatives a Espanya calculen que aproximadament un 2% de les persones ateses voldrien anticipar la seva pròpia mort.