Barcelona acull 150 immigrants en dos centres de la mà de la Creu Roja

Enmig d’un debat global sobre l’acollida als immigrants, que va de les gàbies per a nens del president dels EUA, Donald Trump, fins al rebuig del Govern italià que l’'Aquarius' desembarqués a les seves costes, Barcelona ha tornat a llançar una crida d’alarma per la constatació que els ajuntaments es veuen obligats a prestar una assistència als forans sense els recursos necessaris per fer-ho. Per això l’alcaldessa Ada Colau va instar dilluns el Govern de Pedro Sánchez a aportar més pressupost a les grans ciutats, destinacions freqüents de molts dels immigrants que arriben a les costes del sud d’Espanya en pastera.

Colau es va referir a l’arribada d’autocars des d’aquesta zona a causa del col·lapse en l’acollida en localitats del sud d’Espanya. Creu Roja puntualitza que els immigrants van arribar a la capital catalana per diversos mitjans: amb tren, en autocars de ruta ordinària i en autocars contractats per la mateixa entitat. També adverteix que la seva arribada ha sigut més "un degoteig" que una allau. En qualsevol cas, els traslladats a Barcelona són immigrants que principalment van arribar a la costa de Cadis i Almeria, i que majoritàriament provenen de Guinea Conakry, el Senegal i el Camerun, i que si bé van rebre una primera atenció mèdica a la seva arribada, no podien ser acollits allà perquè els recursos existents estaven desbordats.

El consistori es va preparar per acollir aquest col·lectiu, i per això ha hagut de fer servir recursos no previstos. Barcelona ha habilitat dos centres en els quals ha acollit 150 persones. D’aquestes, 70 estan al centre d’acolliment nocturna d’emergències (CANE), situat al passatge Dos de Maig, que habitualment només està obert durant els dies més durs de l’hivern, quan s’activa l’operació fred, i com un lloc per passar-hi la nit. Al CANE s’hi han instal·lat només homes, de perfil jove. A l’altre centre utilitzat  –l’ajuntament prefereix no revelar quin és–, hi ha prop de 80 persones, en aquest cas homes i dones.

Possibles sol·licitants d’asil

No tots els que van arribar amb els autocars estan als centres. Alguns tenien familiars o amics que els esperaven. Els que sí que han sigut acollits en instal·lacions municipals són atesos per personal de la Creu Roja. No tenen límit de data per anar-se’n, encara que es tracta d’acollida d’emergència, i això vol dir que no es prolongarà durant gaires mesos. Se’ls dona atenció sanitària, psicològica, tres àpats diaris i temps per descansar després dels viatges, de les mil històries dramàtiques, que molts d’ells acumulen. La Creu Roja entrevistarà els acollits i analitzarà quants estan en situació de sol·licitar l’asil.

Notícies relacionades

Ratolins de laboratori

Mor una icona de la crisi migratòria per una abraçada viral

"És una primera acollida, que aquesta gent que ve d’un trajecte dur tingui un moment de descans", ha afirmat el tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, en declaracions que ha fet al CANE de Dos de Maig. "Necessitem una corresponsabilització de la resta de les administracions. Volem fer una crida a altres municipis de l’Àrea Metropolitana perquè no ens deixin sols. Necessitem que la Generalitat passi de les bones intencions als fets. El Parlament ja va dir al seu dia que volia implicar-se però que l’Estat el bloquejava. Ara és moment de demostrar que aquesta bona voluntat es materialitza".

Asens ha demanat a la Generalitat que alguns dels forans que es quedin i demanin asil siguin acollits en altres municipis catalans. Al Govern central, el tinent d’alcalde l’ha convidat que mantingui a la frontera del sud d’Espanya la mateixa actitud que ha tingut amb els immigrants de l’'Aquarius' i que aporti part dels diners que rep de la UE: "Si no rebem l’ajuda de l’Estat, la situació és insostenible".