Anar al contingut

DESPRÉS DE 22 ANYS A BARCELONA

Nacionalitat denegada per no estar «adaptada a l'estil de vida espanyol»

Noelia Ceroni, uruguaiana resident en Barcelona des del 1996, denuncia que li han negat el passaport espanyol per no saber respondre preguntes com on se celebren les festes de la Paloma

«No es tracta de mi, sinó de l'injust del sistema. Si em tracten a mi així, que soc blanca i tinc recursos, ¿què faran amb persones molt més vulnerables?», reflexiona

Helena López

Nacionalitat denegada per no estar «adaptada a l'estil de vida espanyol»

ALBERT BERTRAN

Arriba a la cita directament des del CAP, de visitar el seu metge de capçalera per demanar-li un informe que demostri que entén i segueix les seves ordres. Abans havia hagut d’anar a l’institut del seu fill gran, a l’escola del mitjà i a la guarderia dels dos petits, bessons, a demanar un document que acrediti que és “una bona mare”; que porta als seus fills a l’escola amb puntualitat, no falla a cap tutoria i que participa de forma activa en les activitats organitzades per les ampes, de les quals forma part. El mateix a l’escola on va estudiar el curs de radioteràpia i a l’hospital on treballa. “Resulta bastant vexatori haver d’exposar-te davant de tothom, però ara és el que em toca. Necessito tota aquesta documentació per presentar-la amb el recurs”, assenyala Noelia Ceroni. Després de 22 anys vivint a Barcelona –més de la meitat de la seva vida– fa poques setmanes va rebre la denegació de la seva sol·licitud de nacionalitat espanyola amb l’argument que “la interessada no es troba adaptada a la cultura i a l’estil de vida espanyols”.

Nascuda a l’Uruguai fa 43 anys, Noelia viu a Barcelona des dels 20. “Em vaig casar molt jove i vaig venir amb el que en aquell moment era el meu marit. Allà portava una vida acomodada, el meu pare era director d’un banc; no vaig venir buscant una vida millor, però tenia ganes de canviar. Ganes d’aventura”, recorda. Va iniciar la sol·licitud de la nacionalitat espanyola el 2014, per poder votar. “Soc una ciutadana sense dret de vot. No puc votar ni aquí ni allà. Allà els primers anys el vot exterior estava prohibit perquè els primers governs en democràcia eren de dretes i creien que el vot exterior era un vot exiliat, d’esquerres; després, amb l’arribada al poder de l’esquerra, es va voler introduir, però es va fer un referèndum i va sortir que no”, explica. Aquí tampoc pot votar ni en les municipals perquè no existeix conveni entre els dos països. 

Examen sorpresa

Va començar a tramitar la nacionalitat el 2014, després de 18 anys vivint a Barcelona. En aquell moment no treballava; s’havia agafat un temps per criar el seu segon fill. Va anar al registre civil amb la seva dona: “Sense nacionalitat i sense feina necessites algú d’aquí que es responsabilitzi de tu”, assenyala. La seva parella va haver de presentar les seves nòmines, extractes bancaris, les escriptures del pis que comparteixen, els papers del cotxe, la seva vida laboral... “La funcionària que ens va atendre ho va mirar tot, va comprovar que tot estava en ordre i llavors la van fer sortir perquè fes l’examen”, explica. 

Noelia sabia de l’existència d’un examen perquè ha treballat amb col·lectius d’immigrants, però denuncia que ni havia estat informada del temari, ni que l’examen seria en aquell moment. “Jo anava a entregar papers i de sobte em veig davant d’un paper en què em pregunten els articles 6, 14 i  no recordo quin més de la Constitució, cinc esportistes espanyols, tres rius de la comunitat de Madrid i qui era la presidenta d’Andalusia”, afirma.

Quatre anys d’espera

Es va quedar descol·locada –“no hi havia pràcticament cap pregunta sobre Catalunya, on viu”–, però va començar a respondre fins que va topar amb un "¿On se celebren les festes de la Paloma?”. “¡Em vaig indignar! Li vaig dir a la funcionària, ‘¡però, a veure, que jo visc a Barcelona!’. I ella em va respondre molt seriosa ‘però ets aquí per treure’t la nacionalitat espanyola, no la catalana’”, prossegueix. “Li vaig entregar l’examen enfadada i conscient que no era un gran examen, però, en tenir tota la documentació en regla, no vaig pensar que me la denegarien”, assenyala. Quatre anys més tard, aquest juny, li va arribar la resolució. Denegada. “La interessada no ha justificat grau d’integració en la societat espanyola conforme al previst a l’article 22.4 del Codi Civil”, deia també el paper que va indignar aquesta tècnica de radioteràpia que ha decidit no callar. “Ja no és per mi, és per tots. Si em fan això a mi, que soc blanca, tinc recursos i domino la llengua, ¿què faran amb les persones en situacions molt més vulnerables?", reflexiona.

Ella treballa en un hospital privat i no té problemes, però si volgués accedir a una plaça en un hospital públic tampoc no podria fer-ho per no tenir DNI. “Hi ha gent que sí que se la juga. Per a qui sí que és crucial tenir la nacionalitat o no”, insisteix.

Qüestió de dignitat

El seu advocat li va plantejar obrir un nou expedient, començar els tràmits des de zero, repetir l’examen, aprovar-lo i prou, però es nega. “És una resolució injusta i vull recórrer-la. Denunciar-ho. És una qüestió de dignitat.  Tant que he plorat. Tant que m’ha costat no veure envellir els meus pares ni créixer els meus nebots, i ara em diuen que no estic adaptada, però ¿què s’han cregut?”, s’emociona.

Un altre dels motius pels quals Noelia va tramitar la nacionalitat era no haver de tornar a passar per la renovació del NIE. “Un tràmit que no li desitjo a ningú. Les hores de cua. El tracte rebut... i a mi, encara. Si ets negre i no domines la llengua ja ni t’explico el tracte”, denúncia. “En arribar el meu torn li vaig preguntar el policia si et donaven el NIE al moment i em va respondre que ‘això només era als espanyols’”, es torna a sulfurar.

Des que va fer públic el seu cas el 4 de juny  passat, amb un tuit ja que porta més de 3.000 retuits, les mostres de recolzament no han parat. Li han trucat per interessar-se pel cas des de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el cònsol de l’Uruguai en persona, que també s’ha ofert a fer-li un informe de bona ciutadana.

Calcula que en un any i mig rebrà la resolució. El seu advocat li adverteix que la majoria els tornen denegats, però ella es manté ferma. Qüestió de dignitat.

Declaració institucional

Aquest mes de maig l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una declaració institucional amb els vots a favor de tots els grups excepte de Ciutadans i del Partit Popular en què s’insta al govern espanyol a la supressió “de forma immediata” de l’examen CCSE (coneixements constitucionals i socioculturals d’Espanya). El consistori barceloní insta també a la derogació del Reial decret 1004/2015 que discrimina per raons econòmiques i d’origen les persones estrangeres que volen accedir a la nacionalitat espanyola.

El mateix document insta el govern de la Generalitat a què financi part de l’oferta de curs de castellà així com els cursos per preparar-se el CCSE en els casos que sigui necessari.