Passar per la sala d'operacions el primer dia de vida

Metges especialistes i uns 60 familiars de nens amb atrèsia d’esòfag van participar aquest dissabte al’Hospital de Sant Joan de Déu en unes jornades sobre aquesta malaltia, que afecta un de cada 3.500 nascuts vius. És una patologia congènita que es caracteritza per la desconnexió de l’esòfag superior i inferior i l’estómac. El segment inferior de l’esòfag, de fet, comunica amb la tràquea a través d’una fístula traqueoesofàgica, una connexió anormal entre la tràquea i l’esòfag.

Aquesta anomaliano es detecta intrauterinament, peròsí just al néixer, pels problemes que evidencia aquest buit a l’esòfag i el pas d’aire de la tràquea als pulmons, cosa que afecta tant la ingesta alimentària com una correcta respiració. La cirurgia reparadora que torna a connectar totes dues parts de l’esòfag i segella la fístula amb la tràquea, dins de les primeres 48 hores de vida, permet salvar la vidai s’asseguraun bon pronòstic per a tots els nadons que neixen amb aquesta malformació. No passava el mateix el segle passat, en què aquesta patologia era sinònim de mortalitat.

"A l’Hospital de Sant Joan de Déu atenen entre 10 i 15 casos nous a l’any", va assegurar Xavier Tarrado, cap del servei de cirurgia del centre sanitari, que és un dels referents en aquesta malaltia. També ho són els hospitals madrilenys Gregorio Marañón i 12 de Octubre, on va tenir lloc una trobada paral·lela al de Barcelona, en què es van analitzar aspectes de la malaltia que incideixen en la vida diària dels nens, alguns ja adults, com és l’alimentació.

Vida normal després de la intervenció

Raquel García, logopeda del Servei de Gastoenterologia de l’Hospital de Sant Joan de Déu, va explicar conceptes com la deglució, la succió i la combinació d’aquestes amb la respiració, que és el procés que irromp en l’organisme al néixer. També va il·lustrar sobre la manera d’adaptar les diferents textures dels aliments, una cosa necessària en qualsevol nadó, però tenint en compte la recuperació d’una atrèsia esofàgica. 

Sergio PinillosiIrene de Harovan exposar els motius pels quals es produeix i com es tracta el reflux esofàgic que es deriva, en alguns casos, de l’atrèsia d’esòfag, i també les complicacions quirúrgiques de la malaltia. La informació va provar de fer més clar el camí de pacients i, per descomptat, també dels pares, als quals els metges just quan acaben de néixer els seus fills els informen de la necessitat de realitzar una urgent intervenció quirúrgica.

Notícies relacionades

Catalunya s’endinsa en una setmana de calor extrema amb màximes pròximes als 40 graus

De Palma a Barcelona amb un 13,68 a la selectivitat: ¿Què se n’ha fet de l’estudiant amb la segona millor nota de les Balears el 2024?

Després d’haver passat pel quiròfan, “la majoria de pacients, malgrat controls periòdics, acaba tenint una vida totalment normal”, va afirmar durant les jornades la cirurgiana pediàtricaElena Muñoz. La pacientSara Gutiérrez, de 19 anys, va corroborar amb el seu testimoni aquestes afirmacions de Muñoz. “Faig activitats esportives diàriament i, tret d’algun aliment que esquivo en els sopars per la meva sensibilitat estomacal, la resta de la meva vida no es veu afectada per la intervenció quirúrgica que em van fer al néixer”, va reconèixer. Les seves paraules van donar esperança als pares amb nens afectats. “Tots ens hem sentit sols, perquè desconeixem què pot passar demà a la nostra filla de dos anys. El contacte amb altres pares ens reforça, necessites que algú et digui què passarà”, va manifestar un d’ells.

També els metges van agrair la implicació de mares com la Leidy, la filla de la qual, la Keily, de 14 mesos, ha superat nombroses complicacions després de la cirurgia d’esòfag. “Jo he après molt d’ella. Saps que superar dificultats ens fa forts, però a més a la cara d’aquesta mare no hi va faltar mai el somriure, malgrat els temors, i aquesta va ser per a mi la principal lliçó", va afirmar Elena Muñoz. La metge té clar que "la medicina evoluciona amb els pacients"