Anar al contingut

INNOVADORA SENTÈNCIA

Condemnada una empresa per no protegir d'assetjament sexual una empleada

"T'estimo i em fa vergonya dir-t'ho", va ser un dels missatges enviats a la víctima pel seu cap

La companyia va traslladar la treballadora humiliada i va deixar en el seu lloc el responsable de magatzem

J. G. Albalat

Condemnada una empresa per no protegir d'assetjament sexual una empleada

Nuria Puentes

Vostè, amor meu, vol descansar i ser feliç amb les seves amigues i el seu nòvio. No es preocupi, soc com un àngel de la guarda per a vostè, però en dimoni. No s’escaparà de mi, ni ho intenti». «Que guapa que és la meva nena, oleeé». «T’estimo i em fa vergonya dir-t’ho, la mirada és tot un símbol». Aquests són alguns dels missatges que Julio M. R., el cap de magatzem de la multinacional Magnetti Marelli Espanya, de recanvis per a automòbils, va remetre a una empleada que estava sota les seves ordres. Un jutjat ha condemnat l’empresa i l’home a pagar solidàriament 50.000 euros a la treballadora Raquel P. per haver patit assetjament sexual durant un any i mig.

La titular del Jutjat Social número 1 de Sabadell, Lucía de la Fuente, ha admès la demanda presentada per Raquel P., representada per l’advocada María Ángeles Aguilar, del despatx Bufet Layret Pascual. La magistrada estima que s’han vulnerat els drets fonamentals de la treballadora per haver patit assetjament sexual. No només condemna l’empresa a pagar per danys i perjudicis, sinó que ordena el «cessament immediat» d’aquesta actitud. La companyia ha presentat recurs.

La sentència assenyala que l’empresa «va incomplir» el seu deure de protecció i que el protocol per a casos d’assetjament sexual que té «es limita a recollir mesures prèvies a una possible queixa o denúncia» i a fer una «genèrica» declaració d’intencions. La resolució afegeix que la firma va tenir coneixement de la situació que estava vivint l’empleada i no va fer res fins uns mesos després, quan la va traslladar de despatx i de lloc de treball, «fet que suposa un perjudici envers la seva dignitat professional i perpetua el fustigament que estava patint». En canvi, es va mantenir en el seu lloc el cap demandat per l’assetjament.

SENSE INFORMACIÓ / L’empresa, segons detalla la resolució, tampoc «va informar degudament l’afectada de quins passos havia de fer per activar el protocol i posar fi a la situació». En aquest sentit, la jutge destaca que Magnetti no ha aportat al procés un pla que «permeti examinar les mesures preventives que imperen a l’empresa davant riscos psicosocials» com l’assetjament sexual, «de manera que s’ha de considerar que no existeixen».

Malgrat que l’empresa va al·legar que el cap de magatzem té a càrrec seu 50 persones sense que abans hi hagués queixes sobre ell, tenint en compte que fa 48 anys que treballa a la fàbrica, la jutge considera que Julio M. R. va iniciar l’abril del 2015 «una conducta reiterada i insistent d’insinuacions i comentaris sexuals o per raó de sexe» envers Raquel P. Les trucades i missatges continus fora de la jornada laboral del cap de magatzem a la seva subordinada «van crear un ambient laboral hostil i desagradable per a la víctima» que, per decisió del mateix demandat, va ser ubicada mesos després de començar a treballar a la fàbrica «dins del despatx de l’assetjador». D’aquesta manera es va promoure «un acostament físic i un ambient procliu a seguir persistint en la seva conducta fora de mirades indiscretes».

Segons la jutge, l’objectiu del «fustigament» del cap era tenir una «relació sexual o sentimental» amb l’empleada i, arran del rebuig d’ella i l’eventual denúncia que podia presentar, va decidir situar la taula de treball de Raquel fora del despatx i donar-li ordres a través d’una tercera persona. D’aquesta manera, transforma els seus «actes de fustigament» per aconseguir «el perjudici moral» de la dona.