DIA INTERNACIONAL DE LA IGUALTAT SALARIAL

Una pionera de l'estiba, contra l'últim límit

Una estibadora es convertirà en la primera especialista en 'la trinca', la més dura de totes

És una de les participants del documental 'En la brecha', que analitza la desigualtat laboral

Una pionera de l'estiba, contra l'últim límit

Miguel Lorenzo

1
Es llegeix en minuts
Nacho Herrero

Natalia Vicente té una setmana del més completa. Després d'estrenar-se dijous el documental 'En la brecha', del qual és coprotagonista, divendres acabarà l'última fase de la seva formació i es convertirà en la primera dona espanyola (i pot ser que europea) especialitzada en ‘la trinca’, la més dura i perillosa de les especialitats de l'estiba ja que implica treballar a desenes de metres de terra i amb perxes de metall llargues i pesants.

Suposa trencar l'últim límit, el físic, ja que per aconseguir-ho a més d'una enorme concentració i seguretat es necessita una complicada barreja de força i traça que ella ja ha demostrat que no és exclusiva dels homes. “Puc tenir una limitació biològica però no per ser una dona, sinó per ser més alta o més baixa, més forta o menys. Però això és amb homes i amb dones”, explica.

De fet, apunta que l'única limitació de gènere és la que ha imposat l'educació. “El recorregut físic que hem de seguir implica més esforç perquè tota la vida m'han condicionat a fer un altre tipus de feines però és un desenvolupament individual”, resol.

Remarca que al port de València són moltes les estibadores i que les tracten d'igual a igual. A Algesires, en canvi, no n'hi ha cap. “És una reflexió que hauran de fer perquè no vivim al marge del món”, apunta.

En les mobilitzacions, també a la primera fila

Notícies relacionades

Aquesta tardor s'ha viscut un complicat conflicte laboral als ports espanyols amb una vaga que ha fet que Vicente s'obligués a fer un pas endavant també en aquesta lluita. “Ens falta la molla que ens faci saltar, sempre estem a la rereguarda i ens hem d'involucrar. Som necessàries i no podem amagar-nos. Hem de sortir i embrutar-nos. No es pot deixar en mans dels altres”, recalca. “Ens fa vertigen perquè tenim més por al fracàs, ens falta un punt de supèrbia per fer-ho i ‘si m'he equivocat, m'he equivocat’”, sentencia.

L'estibadora apunta que projectes com ‘En la brecha’ “t'obliguen a mirar al voltant les dones i a involucrar-t'hi”. I això exigeix un compromís més elevat. “El problema és quan arribes a aquest punt, després de veure-hi tota la vida en blanc i negre, de la nit al dia comences a veure-hi en color i hi ha coses que no les pots canviar”, lamenta.