Anar al contingut

PROJECTE PIONER

Que no pari la festa

La Fundació Ludàlia, que promou activitats per a persones amb discapacitat, celebra 10 anys de sessions de discoteca en Luz de Gas

Gemma Varela

Que no pari la festa

JORDI COTRINA

Consol Ferrer, fundadora de Ludàlia, puja a l’escenari de Luz de Gas i amb el micròfon a la mà explica que li va costar un any trobar una discoteca: ni tan sols aconseguia parlar amb cap promotor. «Fins que vam trobar Fede Sardà, propietari de Luz de Gas. Va ser un amor a primera vista entre ell i la fundació». Ferrer li va proposar obrir les portes del local cada diumenge a la tarda per a persones amb discapacitat intel·lectual i Sardà va dir que sí, sense dubtar-ne. «Era 20 de desembre i vaig pensar que m’havia tocat la loteria», recorda emocionada la Consol. D’aquella conversa valenta i compromesa ja han passat 10 anys i dijous la fundació ho va celebrar sense estar-se de res amb una gran festa.

«Els diumenges la família no
passa de la porta del local,
 
és un espai per als nois»

El Jaume, el Pol, la Berta i la Núria es van trobar cap a dos quarts de nou del vespre a la cua de la discoteca i es van saludar entre abraçades i bromes. Aquests quatre amics, que es diverteixen ballant a la Sala B de Luz de Gas gairebé tots els diumenges, van sortir també a la pista de ball aquest dijous (això sí, de la sala gran) juntament amb familiars i educadors socials. «Els diumenges, la família no passa de la porta, és l’espai dels nois i tots són majors d’edat. A la discoteca hi ha educadors que ajuden a gestionar qualsevol demanda dels assistents», explica l’educador Jordi Santamaría. Però a la festa dels 10 anys, les famílies no hi podien faltar.

Oci pioner

En total, més de 200 persones van omplir el local. «Aquest és un lloc de trobada entre amics», explica el Jaume. «Aquí coneixem gent nova i serveix per desconnectar de la rutina i recarregar energies per a la setmana», afegeix la Berta; que a mesura que va avançar la celebració, es van destapar com dues de les ànimes de la festa, pujant a l’escenari per animar el públic a ballar. Ho van fer al ritme de Baila morena i It’s raining men amb la música en directe de PorFinViernes, un grup que només actua en actes benèfics.

La idea d’organitzar sessions de discoteca adaptades va ser pionera a Europa, i va néixer de la necessitat d’oferir activitats per a persones discapacitades més enllà de les dirigides a nens. «Alguns nois arribaven als 18 anys i s’avorrien perquè no hi havia ofertes d’oci a part de les infantils. Aquí, a la disco, se senten lliures, independents i grans.

És un bon lloc per relacionar-se, sentir-se un més, fer amics i trobar parella», diu l’Anna, la mare d’un dels assistents. I és que els focus de Luz de Gas han vist néixer amistats i algunes parelles també els diumenges a la tarda, «fins i tot una va acabar en casament», explica Santamaría entre foto i foto de la festa per al record.

«A ells els agrada molt ballar. Aquí se senten còmodes. En qualsevol altra discoteca criden l’atenció per la seva espontaneïtat. La gent, sense mala fe, els observa. Aquí, en canvi, se senten lliures. El meu fill no es perdia cap festa, però ara vivim fora de Barcelona i és més difícil que vingui», explica l’Olga, que afegeix que les portes de la mítica sala barcelonina estan obertes a persones amb discapacitat i sense. Ella també apunta a la necessitat de més finançament per al col·lectiu de discapacitats: «Amb la crisi hem patit».

Després de dues hores ballant remakes dels 90, d’haver bufat les espelmes d’un pastís d’aniversari i de fer una rifa amb diversos premis, la celebració va arribar al final amb una cita a la vista: el diumenge següent. I és que com diu un cartell de la fundació: «Gràcies per aquests 10 anys, els diumenges sempre seran nostres».