LA PUNTA DE L'ICEBERG
L'assetjament sexual a la feina amb prou feines aflora a Catalunya: només 19 denúncies aquest any
La dificultat per demostrar-ho i la por de perdre la feina acovardeixen moltes víctimes
Els sectors més precaris, amb l'assistència domiciliàries al capdavant, són els més castigats
zentauroepp321646 acoso sexual trabajo171028232914 /
L'escàndol per l’assetjament sexual a nombroses actrius del productor cinematogràfic Harvey Weinstein ha sacsejat els fonaments de Hollywood i ha posat el focus en altres professionals menys glamurosos i més precaris. La dificultat perquè una dona pugui demostrar els fets fa que amb prou feines hi hagi denúncies i les que es fan, sovint, es tornen en contra seu. Les dades també escassegen, encara que tothom intueix que del fenomen només n’emergeix la punta de l’iceberg.
Les escasses denúncies presentades davant la Inspecció de Treball de Catalunya, de la Conselleria de Treball, demostren que la plaga és una realitat invisible. Durant aquest any, fins a mitjans d’octubre, han arribat a aquest organisme només 19 casos. El 2016 en van ser 10 i el 2015, nou.
Alguns col·lectius atribueixen a la crisi econòmica el fet que hi hagi poques denúncies. «Es triga més a explicar la situació per la por a perdre la feina. La intuïció és que hi ha molt més», apunta Mireia Mata, directora general d’Igualtat de la Generalitat. Per això, el 2015 es va fer un protocol per prevenir l’assetjament sexual a les empreses. «En les grans aquests casos els solucionen els comitès i la majoria no arriben a judici, però el nostre repte és englobar les petites i mitjanes». Per facilitar el camí fan cursos de formació a les empreses per prevenir i detectar els assetjaments sexuals. ¿Què s’entén per assetjament? Mata respon: «Qualsevol actitud que suposi una vulneració dels drets de la dona».
RELACIONS DE PODER
Sindicats, col·lectius feministes i advocats tenen clar que com més prcària és la feina, més situacions d’assetjament es produeixen i assenyalen amb el dit acusador sectors com l’hostaleria, el treball domèstic i l’atenció domiciliària. «Els treballs precaris sempre són espais on es produeix més assetjament i es prolonga per més temps», afirma Marta Padrós, secretària de Gènere del sindicat CGT. D’aquestes situacions, però, tampoc se’n salva la universitat. «Directors de tesi o professors pressionen alumnes que volen publicar en una revista o investigar», denuncien els sindicats.
Els assetjaments «són abusos en les relacions de poder», assenyala Dolo Pulido, activista de Ca la Dona espai de trobada de dones de Barcelona. «És difícil demostrar els fets i a més l’assetjador per rentar la seva imatge acaba denunciant qui denuncia», afirma Pulido. Així, ¿qui s’atreveix a denunciar?, es pregunta i per això aconsella «anar amb compte i consultar amb un advocat, preferentment feminista».
POR I BLOQUEIG
Núria Balada, presidenta de l’Institut Català de les Dones, creu, però, que «hi ha més tendència a denunciar perquè existeix més sensibilització. Fa 10 anys ningú parlava del tema». L’institut i altres tres organismes han elaborat un sondeig els resultats del qual encara no s’han divulgat, sobre violència masclista, on hi ha un apartat d’abusos sexuals a la feina.
Emma Gumbert, advocada i diputada de la junta del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, explica què succeeix després de l’assetjament: «L’afectada entra en una espiral, se sent culpable. La por la bloqueja i acaba anant-se’n de l’empresa, algunes ho denuncien, però altres decideixen oblidar-se’n». Una constatació és que al seu despatx a penes tramiten mitja dotzena de casos a l’any. «Això és irrisori perquè tots coneixem algú que ho ha patit», reconeix.
La situació la coneix de primera mà María Jesús Sereno, responsable de l’Agrupació d’Atenció Domiciliària de Comissions Obreres, perquè l’afectada era una amiga. «Tenia molt de pit i va substituir a la feina una altra que amb prou feines en tenia. El primer que li va dir el senyor a qui anava a cuidar va ser: ‘Encara sort que ve una dona com cal’». Sereno dona més detalls: «Havia de cordar-se fins a l’últim botó de la brusa», perquè, si no, les mirades es perdien per l’escot. «Sempre li havia de dir ‘¡Miri’m a la cara!’». Les substitucions en el sector per casos d’abús «són habituals».
L’atenció domiciliària és un dels sectors on es detecten més casos, al voltant del 30%, segons una enquesta «molt casolana» de CCOO, prèvia a unes jornades, per analitzar el sector. Al sondeig, segons Sereno, van respondre unes 150 persones dels 4.000 treballadors que hi ha a Catalunya. L’última Enquesta Nacional de Condicions de Treball, del 2015, del Ministeri d’ocupació, en l’apartat conductes violentes a la feina estima en el 0,4% el percentatge de persones que han patit assetjament sexual.
UN ACTE PERVERS
Notícies relacionadesA més dels casos greus n’hi ha d’altres no menys feridors com «mirades, comentaris, tocaments sense adonar-se’n», diu Alba García, responsable de la secretària de la Dona de CCOO, que fa 31 anys que tracta aquests temes. «I m’impacten com el primer dia», aclareix.
«Cal posar-hi xifres perquè el que no es mesura sembla que no existeixi», afegeix García. Sol ser subtil, «difícil de demostrar perquè es fa d’amagat. Primer penses que t’has equivocat i que t’has tornat una mica paranoica. L’assetjament és molt pervers», sentencia García.
